Johann Gabriel Doppelmayr

astrònom alemany

Johann Gabriel Doppelmayr, també escrit Doppelmayer o Doppelmair, va ser un astrònom i matemàtic alemany del segle xviii conegut per la seva obra divulgadora.

Infotaula de personaJohann Gabriel Doppelmayr

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1677 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1750 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Altdorf
Tesi acadèmicaVisionis sensum nobilissimum ex obscurae camerae tenebris luculenter-illustrans dissertatio optico-physica (1699)
Director de tesiJohann Christoph Sturm
Lothar Zumbach von Koesfeld
Es coneix perObra divulgadora
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, anàlisi matemàtica, mathematical instrument (en) Tradueix, física, Instrument astronòmic, sistema solar, traducció del francès i traducció a l'alemany Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
Matemàtiques
Activitat1700 Modifica el valor a Wikidata –  1749 Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióAegidien Gymnasium
Membre de
Premis

Vida modifica

Doppelmayr era fill d'un comerciant que era molt aficionat a l'experimentació i que sembla que va ser l'introductor de la bomba de buit a Nuremberg. Va cursar els seus estudis secundaris al Aegidien Gymnasium[1] i el 1696 va ingressar a la universitat d'Altdorf amb la intenció d'estudiar lleis, però les classes del físic i matemàtic Johann Cristoph Sturm, el van fer interessar per la ciència.

Després d'una breu estança a la universitat de Halle, va estar viatjant per Anglaterra i Holanda els anys 1700 i 1701. A Anglaterra va conèixer Flamsteed i Newton i a Holanda va estar aprenent l'art de polir lents. Després del seu retorn a Nuremberg, va ser nomenat professor del Aegidien Gymnasium, càrrec que ja no va abandonar la resta de la seva vida,[2] tot i que li van fer altres propostes atractives com la càtedra de mecànica de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg.

El 1716 es va casar amb Susanna Maria Kellner, amb qui va tenir quatre fills.

Va ser membre de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències (des de 1715), de la Royal Society (1733) i de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1741).[3]

Obra modifica

  • Eclipsis solis totalis cum mora (Nuremberg, 1706)
  • Kurze Erklärung der Copernicanischen Systems (Nuremberg, 1707)
  • Kurze Einleitung zur Astronomie (Nuremberg, 1708)
  • Neue vermehrte Welperische Gnomonica (Nuremberg, 1708)
  • Neu-eroffnete mathematische Werck-Schule (Nuremberg, 1a ed., 1712, 2a ed., 1720, 3a ed., 1741), és una traducció del Traité de la construction et des principaux usages des instruments de mathématique de Nicolas Bion.
  • Johannis Wilkins Vertheidigter Copernicus (Leipzig, 1713), una altra traducció de l'assaig de Wilkins de 1640 sobre la probabilitat que la Terra sigui un planeta.
  • Summa geometricae practicae (Nuremberg, 1718, 1750)
  • Grundliche Anweisung zur Verfertigung grossen Sonnenuhren und Beschreibung derselben (Nuremberg, 1719), també en llatí amb el títol de Nova methodus parandi sciaterica solaria.
  • Animadversiones nonnullae circa eclipsium observationes, (1715)
  • Animadversiones circa usum vitrorum planorum in observationibus astronomicis, (1719)
  • Circa trigonometriam sphaericum, (1730)
  • Historische Nachricht von den Nürnbergischen Mathematicis und Künstlern (Nuremberg, 1730), llibre d'enorme valor pels historiadors de la ciència, ja que detalla les biografies d'uns 360 matemàtics i físics de Nuremberg des del segle xv fins al XVIII.
  • Physica experimentis illustrata (Nuremberg, 1731)
  • Atlas novus coelestis (Nuremberg, 1742), segurament la seva obra més important.
  • Neu-entdeckte Phaenomena von bewundernswürdigen Würckungen der Natur (Nuremberg, 1744)

Referències modifica

  1. Els Gymnasium alemanys son semblants als nostres instituts de batxillerat.
  2. Warner, pàgina 64.
  3. Wolfschmidt, pàgina 117.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica