John Wilkins
John Wilkins (1 de gener de 1614,[1] Fawsley, Northamptonshire[2] - 19 de novembre de 1672, Londres)[2] va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics. Va ser fundador i primer secretari de la Royal Society el 1660 i Bisbe de Chester des de 1668 fins a la seva mort. La seva obra més coneguda és An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language. Wilkins és l'única persona que ha estat director d'un college a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Oxford.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1614 Fawsley (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 19 novembre 1672 (58 anys) Londres |
| Sepultura | St Lawrence Jewry, London (en) |
| Bisbe de Chester | |
| Secretary of the Royal Society (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Anglesos |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Magdalen College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia de la ciència, lexicografia, criptografia, matemàtiques, teologia i astronomia |
| Ocupació | científic, teòleg |
| Membre de | Royal Society (1660–) |
 | |
Wilkins va viure en un període de gran controvèrsia política i religiosa, tot i que va aconseguir mantenir-se en condicions de treball amb homes de tota tendència política; va ser clau per establir l'Església d'Anglaterra en el camí cap a la comprensió per a tantes sectes com fos possible, "i la tolerància per a la resta". Gilbert Burnet el va anomenar "el clergue més savi que he conegut mai. Era un amant de la humanitat i estava encantat de fer el bé".[3]
Biografia modifica
Probablement va néixer a Canons Ashby, Northamptonshire, encara que algunes fonts diuen que a Fawsley; el seu pare Walter Wilkins (mort el 1625) era un orfebre i la seva mare Jane Dod era filla de John Dod, un conegut purità conforme. La seva mare es va tornar a casar amb Francis Pope, i el seu fill, Walter Pope va esdevenir el seu germanastre.[4][5]
Wilkins fou educat al Magdalen Hall (que posteriorment es va convertir en el Hertford College), on el seu tutor va ser John Tombes, i es va graduar amb una llicenciatura el 1631 i un màster el 1634.[4] Va estudiar astronomia amb John Bainbridge.[6]
El seu pare es dedicà a l'orfebreria, mentre que ell es va interessar en un principi per la teologia. Un cop ordenat sacerdot, Wilkins va ser vicari del seu poble natal, Fawsley, el 1637, però ràpidament va renunciar per convertir-se en capellà de Lord Saye and Sele, Lord Berkeley, i del príncep Carles I Lluís, elector palatí nebot del rei Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia.
El 1641 publicà un tractat anònim Mercury, or The Secret and Swift Messenger, el primer treball sobre criptografia en llengua anglesa.
El 1648 fou nomenat director del Wadham College, Oxford, on va ser professor, entre d'altres, de William Neile. Sota la seva direcció el College prosperà enormement, perquè, tot i ser seguidor d'Oliver Cromwell, es va mantenir en contacte amb els Cavalier més cultivats que varen deixar la formació dels seus fills al seu càrrec. El 1656 es va casar amb Robina Cromwell, germana d'Oliver Cromwell. El 1659, poc abans de morir, Oliver Cromwell el va nomenar Master del Trinity College, Cambridge, nomenament que va ser confirmat pel seu successor com a Lord Protector Richard Cromwell.
Durant la Restauració Anglesa de 1660, les noves autoritats el destituïren. El 1667 va ser nomenat Bisbe de Chester.
Amb una gran vocació científica, va ser el fundador, i primer secretari, de la Royal Society.[7] El 1668 publicà Essay towards a Real Character and a Philosophical Language, on intentà crear un llenguatge universal per a reemplaçar el llatí com a eina de comunicació per a estudiants i filòsofs. Aquell mateix any presentà la idea de racionalitzar el sistema de mesura, idea que va ser desestimada, tot i que retrospectivament es considera el primer pas per al sistema mètric decimal.
Va morir a l'edat de 58 anys de les complicacions d'un càlcul renal, probablement afavorit per les medicines utilitzades durant el tractament.[8]
Escrits de Wilkins modifica
- The Discovery of a World in the Moone (1638).[9][10]
- A Discourse Concerning a New Planet (1640).
- Mercury, or the Secret and Swift Messenger (1641, publicat anònimament, el primer tractat anglès de criptologia).
- Ecclesiastes (1646).
- Mathematical Magick (1648).
- A Discourse Concerning the Beauty of Providence (1649).
- A discourse concerning the gift of prayer: shewing what it is, wherein it consists and how far it is attainable by industry (1651).
- Vindiciae academiarum (1654, amb Seth Ward).
- An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language (Londres, 1668, en el que proposa un nou llenguatge universal per a l'ús de la filosofia natural, o ciència).
- Of the Principle and Duties of Natural Religion (Londres, 1675).[11]
Referències modifica
- ↑ Davies, Cliff S.L.. Oxoniensia. LXIX, 2004. «The Family and Connections of John Wilkins, 1614–72»
- ↑ 2,0 2,1
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Sanders, Francis. «Wilkins, John». A: Sidney Lee. Dictionary of National Biography. 61. Londres: Smith, Elder & Co, 1900.
- ↑ Burnet, Gilbert. Lives, Characters, and an Address to Posterity. 2nd. London, England: James Duncan, 1833, p. 304.
- ↑ 4,0 4,1 Henry, John. «Wilkins, John». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press. DOI 10.1093/ref:odnb/29421. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Geoffrey Russell Richards Treasure. Who's who in British History: A-H. Taylor & Francis, gener 1998, p. 1309–. ISBN 978-1-884964-90-9.
- ↑ Feingold, Mordechai. The History of the University of Oxford. IV Seventeenth-century Oxford, 1997, p. 380. «Mathematical Sciences and New Philosophies»
- ↑ Alister E. McGrath, A Scientific Theology: Nature (2001), p. 242.
- ↑ Inwood, Stephen. The Forgotten Genius: The Biography of Robert Hooke 1635–1703. MacAdam/Cage Publishing, 2005. ISBN 1-59692-115-3.
- ↑ [9 maig 2009] Cromwell's moonshot: how one Jacobean scientist tried to kick off the space race, 10 octubre 2004.
- ↑ [6 setembre 2001] «14; The Discovery of a World in the Moon». A: History. Positive atheism.
- ↑ Of the Principles and Duties of Natural Religion. Archive, 1675.
Bibliografia modifica
- Shapiro, Barbara J. John Wilkins, 1614-1672: An Intellectual Biography (en (anglès)). University of California Press, 1969.
- Subbiondo, Joseph L. (ed.). John Wilkins and 17th-century British Linguistics (en (anglès)). Amsterdam: John Benjamins, 1992. ISBN 90-272-4554-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Wilkins |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Wilkins» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Richard Westfall, Wilkins, John, The Galileo Project