José Botella Llusiá

metge espanyol

José Botella Llusiá, (Madrid, 18 de març de 1912 - Toledo, 5 d'octubre de 2002) va ser un investigador i metge espanyol especialitzat en ginecologia i obstetrícia.

Infotaula de personaJosé Botella Llusiá
Biografia
Naixement18 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2002 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
18 de juny de 1968[1] – 20 de desembre de 1972
CircumscripcióInstitucions culturals
Rector d'Universitat
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, obstetra, ginecòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsAna María Botella Serrano (nebots valencians segons) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va realitzar la carrera de medicina en la Universitat Central de Madrid, llicenciant-se el 1934. Va ser deixeble de Gregorio Marañón.[2] Va seguir els seus estudis en Alemanya i Àustria, posteriorment va obtenir la seva primera càtedra de obstetrícia i ginecologia en Saragossa (1944) i anys més tard la de Madrid (1947). El 1950 va ser nomenat membre de nombre de la Reial Acadèmia de Medicina i el 1956 vocal del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Entre 1968 i 1972 va ser rector de la Universitat Complutense de Madrid, càrrec del que va dimitir. Va ser fundador i primer president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF).

El 1980 va ser nomenat membre d'honor de la Societat Alemanya de Ginecologia i vocal de l'Acadèmia de Medicina de França. En aquesta època va rebre dures crítiques per part de les feministes espanyoles per declarar-se antiavortamentista.

Ha estat President de la Reial Acadèmia de Medicina, de la qual va ser també President d'Honor des de 1994, i Acadèmic Corresponent de diverses de Districte.

El 1999 va rebre el Premi Gregorio Marañón de recerca mèdica.[3][4]

Entre les seves distincions destaquen la gran creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la[gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la Legió d'Honor de França i el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Rosario en Argentina.

Més de sis-centes publicacions en revistes científiques, espanyoles i estrangeres. Dotze llibres publicats, dos d'ells traduïts a l'anglès. Va dirigir més de cent tesis doctorals. D'entre els seus llibres publicats sobresurten, Endocrinología de la mujer (1942), Tratado de ginecología (1946), Esquema de la vida de la mujer (1976) i la Edad crítica, climaterio y menopausia (1990), entre altres obres.

Era oncle segon d'Ana Botella, esposa de José María Aznar i alcaldessa de Madrid pel Partit Popular.

Obres modifica

Referències modifica

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «Fundació Gregorio Marañón». Arxivat de l'original el 2005-08-31. [Consulta: 9 febrer 2018].
  3. «Ministeri de Ciència i Innovació. Premis Nacionals de Recerca». Arxivat de l'original el 2011-11-06. [Consulta: 9 febrer 2018].
  4. Sales, Laín, Elices i Botella, premis nacionals de recerca, El País, 24 de juny de 2000

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Isidoro Martín Martínez
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
 

1968-1972
Succeït per:
Adolfo Muñoz Alonso
Precedit per:
Antonio María Cospedal y Tomé
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 5

1950-2004
Succeït per:
Manuel Escudero Fernández
Precedit per:
Gabriela Morreale de Castro
Premi Nacional d'Investigació Gregorio Marañón
1999
Succeït per:
Antonio Fernández de Molina Cañas