José Luis Martín Zabala

dibuixant de còmics espanyol

José Luis Martín Zabala (Barcelona, 1953) que signa habitualment com J. L. Martín, és un dibuixant i director editorial català. Les seves obres més reconegudes són ¡Dios mío! i Quico, el progre.[1]

Infotaula de personaJosé Luis Martín Zabala

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm2479768 Modifica el valor a Wikidata

José Luis Martín va debutar al setmanari satíric El Papus el 1976. Des d'aleshores ha publicat a Mata Ratos, Por Favor, Titánic, Interviú, Diario 16 i La Vanguardia. El 1977 va ser cofundador del setmanari El Jueves, i editor d'aquesta durant més de trenta anys. Des dels inicis del setmanari ha realitzat «El Dios», serie per la qual ha hagut d'anar a judici múltiples vegades per ultratge a la religió catòlica.[2]

El 1980 va crear Quico el Progre per a El Periódico de Catalunya. Aquesta sèrie va ser adaptada a televisió, en una coproducció de TV3 i MADTV, de l'any 1992 al 1995. El personatge principal era encarnat per l'actor Ferran Rañé.[3] També ha realitzat produccions de teatre i televisió. L'any 1997 va impulsar la creació de la Fundació Gin, en memòria del dibuixant Jordi Ginés, que vol promoure i difondre l'humor gràfic nacional i internacional mitjançant l'edició de llibres, l'organització d'exposicions i crear Humoristan, un museu digital sobre l'humor gràfic.[4]

L'any 2017 va donar el seu fons a la Biblioteca de Catalunya, compost de dibuixos per a portades de premsa, acudits i tires còmiques de diferents sèries, entre les quals destaca Quico el Progre, publicada a El Periódico de Catalunya entre els anys 1980 i 1989.

El mes de juny de 2023 va presentar les seves memòries: Desmemorias de una revista satírica.[5] El juliol de 2023 es va estrenar al Sense Ficció de TV3 el documental El Jueves: 46 anys tocant els nassos [6] en què va participar.

Obra modifica

Dios Mio
  • Dios Mío (Pendones del Humor 2);
  • Oh, Cielos! (Pendones del Humor 6);
  • Jesusito de mi Vida (Pendones del Humor 13);
  • ¡Señor, Señor! (Pendones del Humor 19);
  • El Altísimo (Pendones del Humor 24);
  • Padre Vuestro (Pendones del Humor 34);
  • Creador del Cielo y de la Tierra (Pendones del Humor 46);
  • La Biblia Contada a los Pasotas (Pendones del Humor 49);
  • El Todopoderoso (Pendones del Humor 58);
  • ¿Gloria en las Alturas? (Pendones del Humor 74);
  • Fuego Eterno (Pendones del Humor 88);
  • No es Bueno que Dios esté Solo (Pendones del Humor 108);
  • El Fin del Mundo (Pendones del Humor 120);
  • Jesusito Supersuperstar (Pendones del Humor 132);
  • Dios Mío (Nuevos Pendones del Humor 44);
  • Dios Mío: Guerra de Civilizaciones (Nuevos Pendones del Humor 53);
Quico, el Progre
  • 1980 Ya estás un poco carroza, Quico (Planeta: Fábula, núm. 80);
  • 1982 Te estás quedando calvo, Quico (Planeta: Fábula, num. 109);
  • 1983 Has engordado, Quico (Planeta: Fábula, núm. 133);1
  • 1984 No estás en forma, Quico (Planeta: Fábula, núm. 151);
  • 1985 Quico, el Progre (El Jueves: El humor no ciega tus ojos);
  • 1988 Quico es así (B: Quico, el Progre, núm. 1);
  • 1988 No eres moderno, Quico (B: Quico, el Progre, núm. 2);
  • 1989 No fumes, Quico (B: Quico, el Progre, núm. 3);
  • 1989 Quico quiere ser feliz (B: Quico, el Progre, núm. 4);
  • 1990 ¡Cómo pasa el tiempo, Quico! (B: Quico, el Progre, núm. 5);
  • 1990 ¡Cómo pasa el tiempo, Quico (B: Quico, el Progre, núm. 6).
Quico Jubilata

Referències modifica

  1. «J.L.Martín». Lambiek Comiclopedia, 2013.
  2. «El dibujante José Luis Martín, juzgado por ultraje a la religión» (en castellà). El País, 17-01-1984.
  3. Quico, IMDB.
  4. «Avís legal». Humoristan. Fundació Gin.
  5. Entrevista programa Cafè d'idees, RTVE Catalunya
  6. Sense ficció , TV3.

Enllaços externs modifica