Josep Cabrinetty i Cladera

Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, Mallorca, 1822 - Alpens, 9 de juliol, 1873) fou un militar de l'exèrcit espanyol que destacà especialment en els enfrontaments contra la facció carlina durant les guerres civils del segle xix.

Infotaula de personaJosep Cabrinetty i Cladera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1822 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1873 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Alpens (Lluçanès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Carlina, Primera Guerra del Marroc i Tercera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé Cabrinetty Guteras Modifica el valor a Wikidata

Inicià la carrera militar abans de complir els catorze anys. Lluità en els darrers combats de la Primera Guerra Carlina, primer al País Basc i després a les preses d'Aliaga (Terol), de Morella i de Berga. Inicialment estigué a les ordres del general O’Donnell i més tard a les d'Espartero, assolint el grau de sotstinent. Quan Espartero s'exilià l'acompanyà, amb dos dels seus germans.

El 1847 retornà de l'exili i reingresà a l'exèrcit, amb el grau de tinent. El 1859, ja capità, participà en molts combats a la guerra d'Àfrica, entre ells la batalla de Castillejos.

A l'inici de la Tercera Guerra Carlina, el 1872, era tinent coronel, però aviat fou ascendit a brigadier, operant inicialment al Penedès, després a les comarques de Girona i finalment ocupà el càrrec de comandant general de la província de Lleida. El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins.[1] Perseguí de manera implacable el cap carlí Francesc Savalls i Massot. El cap carlí derrotà els republicans el 9 de juliol del 1873 a la batalla d'Alpens.[2] Cabrinetty morí d'un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, cosa que portà a creure que potser havia estat assassinat pels seus propis homes.

La notícia de la derrota governamental a Alpens i de la mort del brigadier Cabrinetty donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona l'11 de juliol del 1873.

Distincions modifica

  • Creus de San Hermenegildo i San Fernando.
  • Fill il·lustre de Palma
  • Carrers o places dedicats a Palma, Sa Pobla (d'on era sa mare), Puigcerdà, Lloret de Mar i a Lleida fins al 1938.
  • Estàtua a Puigcerdà, destruïda el 1936 pels anarquistes, i reconstruïda el 2012[3]

Cultura popular modifica

"Sa mort d'En Cabrinetti xiribiu, xiribiu, bum, bum.. mos n'hem de recordar. Ah, ja, ja..." (Mallorca)

"Dia memorable nou de juliol, que a en Cabrinetty se li ha post el sol." (Catalunya)

Referències modifica

  1. Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].
  2. Grau, Jaume. Carlinades: El "Far West" a la Catalana. Cossetània Edicions, 2007, p.9. 
  3. Busquets, Laura «Puigcerdà recupera l'estàtua del brigadier i heroi, Josep Cabrinetty». aragirona.cat, 15-08-2012 [Consulta: 22 abril 2014]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 abril 2014].