Viquipèdia

Josep Maria Miró i Coromina

Dramaturg i director teatral català

Josep Maria Miró i Coromina (Prats de Lluçanès, Lluçanès, 1977) és un dramaturg i director teatral català.[1][2]

Infotaula de personaJosep Maria Miró i Coromina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballForma dramàtica, direcció teatral, direcció de televisió i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, productor de teatre, dramaturg, director de televisió, dramaturg, escriptor, director de teatre, realitzador de drama radiofònic Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Nerium Park (2012), El principi d'Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus) (2010/2011)
Premis
Lloc webjosepmariamiro.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2425988 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000. El febrer de 2007 va ser professor d'historiografia a la UAB del postgrau "Independent Reporter - Welcome Sarajevo", organitzat per una agència de Fotoperiodisme, i l'any 2008 es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona.[1][2] Ha treballat amb l'equip de guionistes la televisió pública catalana TV3 a les sèries Zoo i Mar de fons, i també amb altres mitjans de comunicació a Catalunya, com ara Ràdio 4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou o la Revista de la UNESCO a Catalunya. Ha fet d'ajudant de direcció de Xavier Albertí, de Toni Casares i de la coreògrafa Germana Civera, a més d'haver dirigit els seus propis textos o l'òpera La Voix humaine, juntament amb altres espectalces de creació..[1][2][3]

Ha guanyat nombrosos premis com a autor i com a director de teatre,[1][2][4][5] com ara el Premi Max de 2019,[6] el del Crèdit Andorrà, l'accèssit del Marqués de Bradomín, l'Evarist Garcia, el Boira, el concurs de monòlegs de la Fundació Joan Lluís Vives[7] i l'ex aequo als Premis Mallorca 2008.[8] El 2013 va ser guardonat amb el premi Quim Masó per l'obra teatral Nerium Park. Pel text de l'obra, aquell mateix any 2013, també obtingué el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre.[9] Miró ha guanyat, a més, el Premi Born de Teatre en tres ocasions: el 2009 amb La dona que perdia tots els avions, el 2011 amb El principi d'Arquimedes (dramatúrgia que posteriorment es va portar a les pantalles de cinema),[10] i el 2020 amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc.[11][12]

És autor de les dramatúrgies de Els homes i els dies (2021), L’amic retrobat (2019), An aquell temps que ets animals parlaven (2019), L’aplec del remei (2016), Neus català, un cel de plom (2015), Esperança dinamita, de cuplets i cançons de revista (2014), Com si entrés en una pàtria (2010), Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009).[2][13]

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a altres idiomes, com El Principi d'Arquimedes, que compta amb un total de 18 traduccions a llengües com el rus, el polonès, l'èuscar, el croat, el búlgar, el castellà, el gallec, l'anglès, l'alemany, el grec, el turc, el portuguès, l'italià, el romanès o el francès, essent representada amb una vintena de produccions diferents i una quinzena de lectures dramatitzades.[14][15]

El 2022 va rebre el Premi Rosalía de Castro que atorga el PEN Clube de Galicia.[16]

Obres teatrals modifica

Bibliografia modifica

  • Miró Coromina, Josep Maria. Quan encara no sabíem res: poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic. Arola, 2008. ISBN 978-84-92408-30-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Clemente Gálvez, Cristina. La gran nit de Lurdes G. Publicacions Abadia Montserrat, 2009. ISBN 978-84-9883-114-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Bellviure Simón, Joan Carles. La dona i el debutant. El Gall, 2009. ISBN 978-84-92574-17-9. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Gang bang. Arola, 2011. ISBN 9788415248286. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. El Principi d'Arquimedes. Arola, 2012. ISBN 9788415248774. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Nerium Park. Món de llibres, 2013. ISBN 978-84-616-6781-9. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Fum. Arola, 2013. ISBN 9788494191909. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. La travessia. Comanegra - Institut del Teatre, 2016. ISBN 9788416605590. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Cúbit. Arola, 2017. ISBN 9788494685415. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Josep Maria Miró : 2009-2018. Arola, 2018. ISBN 9788494862953. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Temps salvatge. Arola, 2018. ISBN 9788494834349. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. L'habitació blanca. Flyhard, 2022. ISBN 9788412365016. 

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Josep Maria Miró - Fitxa d'Artista. Arxivat 2014-01-16 a Wayback Machine. Teatralnet, 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Josep Maria Miró». CercleArtístic. Arxivat de l'original el 2010-11-25. [Consulta: 23 agost 2010].
  3. ↑ «Josep Maria Miró». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  4. ↑ komunikartez. «Josep Maria Miró ganador del Premi Born de Teatre 2009» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 juliol 2021].
  5. ↑ «Josep Maria Miró gana por tercera vez el Premio Born de Teatro» (en castellà), 25-10-2020. [Consulta: 13 juliol 2021].
  6. ↑ Vidales, Raquel «El teatro catalán triunfa en la gala más castellana de los Premios Max» (en castellà). El País [Madrid], 20-05-2019. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ Osona.com. «Josep M. Miró presenta a Vic una guardonada obra sobre la rutina a la ciutat | Osona.com». [Consulta: 13 juliol 2021].
  8. ↑ Payeras, Miquel «Els Premis Mallorca 2008». El Temps.
  9. ↑ Palma, T. Obrador. «Los premios ´Ciutat de Manacor´ reivindican "en positivo" la cultura y la lengua catalana» (en castellà), 01-06-2013. [Consulta: 13 juliol 2021].
  10. ↑ «El Premi Born de Teatre 2011, al cine – menorca al día». [Consulta: 13 juliol 2021].
  11. ↑ «Josep Maria Miró se hace con el primer ‘triplete’ del Premi Born de Teatre» (en castellà), 25-10-2020. Arxivat de l'original el 2021-09-22. [Consulta: 13 juliol 2021].
  12. ↑ Press, Europa. «Josep Maria Miró gana por tercera vez el Premi Born de Teatre con un monólogo sobre la belleza», 24-10-2020. [Consulta: 13 juliol 2021].
  13. ↑ Les seves obres, al web de l'Institut del Teatre
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Bordes, Jordi «Llegir el teatre - entrevista a Josep Maria Miró». El Punt Avui, 05-02-2018.
  15. ↑ 15,0 15,1 «El Principi d'Arquimedes». [Consulta: 13 juliol 2021].
  16. ↑ Diario, Nós. «Os premios Rosalía de Castro do PEN Clube xa teñen gañadoras» (en gallec), 31-10-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
  17. ↑ FiraTàrrega. «Jo, travesti - Cia. Roberto G. Alonso - FiraTàrrega». [Consulta: 29 setembre 2023].
  18. ↑ «IB3 | Josep Maria Miró guanya el Premi Born amb “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”». [Consulta: 13 juliol 2021].
  19. ↑ «El dramaturgo Josep Maria Miró propone una exploración de la niñez con 'La habitación blanca'» (en castellà). [Consulta: 13 juliol 2021].
  20. ↑ «Cúbit | Teatre Lliure | Barcelona». [Consulta: 13 juliol 2021].
  21. ↑ «El gran moment de Josep Maria Miró». [Consulta: 13 juliol 2021].
  22. ↑ J, Pere. «Josep M. Miró. Estripar la terra». núvol. [Consulta: 13 juliol 2021].
  23. ↑ 23,0 23,1 Fondevila, Santi «‘Fum' o les esquerdes d'uns personatges en un món confús». Ara, 23-12-2013.
  24. ↑ «Nerium Park. GREC’14» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 juliol 2021].
  25. ↑ «La dona que perdia tots els avions» (en castellà). [Consulta: 13 juliol 2021].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Miró_i_Coromina&oldid=32542611»