Viquipèdia

Josep Maria Montaner i Martorell

Josep Maria Montaner i Martorell (Barcelona, 1954) és doctor en arquitectura, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i autor de diversos llibres sobre arquitectura.[1] Entre d'altres guardons l'any 2005 va obtenir el Premi Nacional d'Urbanisme d'Espanya del Ministeri d'Habitatge a la iniciativa periodística pels seus articles als diaris El País i La Vanguardia. Juntament amb Zaida Muxí va ser codirector del màster Laboratori de l'Habitatge del Segle XXI de la Universitat Politècnica de Catalunya.[2] A més, ha assessorat diverses ciutats llatinoamericanes en qüestions d'urbanisme i habitatge.

Infotaula de personaJosep Maria Montaner i Martorell

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Josep Maria Montaner Martorell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 2015 – 15 juny 2019
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, arquitecte, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PartitBarcelona en Comú Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter (X): jm_montaner Modifica el valor a Wikidata

En els seus articles a la premsa s'havia mostrat crític amb l'antic govern municipal de CiU a Barcelona, especialment amb l'exalcalde Xavier Trias, a qui atribuïa múltiples privatitzacions d'espais públics i un model neoliberal de ciutat. En canvi, es mostrava afí a moviments alternatius d'esquerra, fet que el va portar a ser un dels principals actius del grup polític Barcelona en Comú des de maig de 2014.[3] A les eleccions municipals de 2015 es presentà amb Barcelona en Comú i fou escollit regidor.[4] Durant aquell mandat va ocupar els càrrecs de regidor d'Habitatge i del Districte de Sant Martí.[5]

Publicacions modifica

  • La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (Institut d'Estudis Catalans, 1990)
  • Fills de Blade Runner (Columna, 1991)
  • Talaia d'Amèrica (Columna, 1993)
  • Después del Movimiento Moderno (Gustavo Gili, 1993)
  • Museos para el nuevo siglo = Museums for the new century (Gustavo Gili, 1995)
  • Less is more: minimalismo en arquitectura y otras artes (Actar, 1996)
  • Mendes da Rocha (Gustavo Gili, 1996)
  • La modernidad superada: ensayos sobre arquitectura contemporánea (Gustavo Gili, 1997)
  • Casa Ugalde, Coderch (COAC, 1998)
  • Arquitectura y crítica (Gustavo Gili, 1999)
  • 9 obras y 2 modelos de Le Corbusier (COAS, 2000)
  • Las formas del siglo XX (Gustavo Gili, 2002)
  • Hotel Attraction: una catedral laica: el gratacel de Gaudí a New York (Edicions UPC, 2003)
  • Repensar Barcelona (Edicions UPC, 2003)
  • Museos para el siglo XXI (Gustavo Gili, 2003)
  • Teorías de la arquitectura : memorial Ignasi de Solà-Morales (Edicions UPC, 2003)
  • Carlos Ferrater: obra reciente = Carlos Ferrater: recent work (Gustavo Gili, 2005)
  • Arquitectura contemporània a Catalunya (Edicions 62, 2005)
  • Sistemas arquitectónicos contemporáneos (Gustavo Gili, 2008)
  • Casas de la existencia: geografía de tránsitos (Fundación Politécnica de Cataluña, 2009)
  • Herramientas para habitar el presente (2011)
  • Arquitectura y política (Gustavo Gili, 2011)
  • Arquitectura y crítica en Latinoamérica (Nobuko, 2011)
  • Del diagrama a las experiencias, hacia una arquitectura de la acción (Gustavo Gili, 2014)
  • La condición contemporánea de la arquitectura (Gustavo Gili, 2015)
  • La arquitectura de la vivienda colectiva (Reverté, 2015)
  • Barcelona, espais singulars (Comanegra/Ajuntament de Barcelona, 2016)
  • La humanidad planetaria, conversación con Marc Augé (Gedisa, 2019)

Premis modifica

  • Premi Lluís Domènech i Montaner (1984) de l'Institut d'Estudis Catalans per la seva tesi doctoral.
  • Premi Construmat (1989).
  • Premi Espais de crítica d'art (1992).
  • Premi Bonaplata de Difusió per la defensa del patrimoni industrial (1993).
  • Premio Nacional de Urbanismo a la iniciativa periodística (2005).[6]

Referències modifica

  1. ↑ «Josep Maria Montaner i Martorell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Santos, Gerardo. «Un fill de Blade Runner a la regidoria d'Habitatge», 29-01-2016. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. ↑ «“Els arquitectes hem de tornar a decidir l'urbanisme de Barcelona”». [Consulta: 17 juny 2015].
  4. ↑ «Coneix els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 25 maig 2015].
  5. ↑ «Ada Colau defineix el seu cartipàs municipal». [Consulta: 16 juny 2015].
  6. ↑ «Santiago Calatrava, Premio Nacional de Arquitectura 2005» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2007. [Consulta: 20 març 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Montaner i Martorell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Montaner_i_Martorell&oldid=32078560»