Josep Padró i Parcerisa

Josep Padró i Parcerisa
Nom original	(ca) Josep Padró Parcerisa
Biografia
Naixement	1946 (77/78 anys); Barcelona
President Societat Catalana d’Egiptologia
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	historiador, escriptor, professor d'universitat, arqueòleg, egiptòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona ; Universitat de Lisboa ; Universitat Nacional d'Educació a Distància

Josep Padró Parcerisa és un egiptòleg, arqueòleg i historiador català. Introductor de l'egiptologia a la universitat catalana,^[1] és doctor en filosofia i lletres (especialitat d'història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1975, obtenint premi extraordinari.

És catedràtic d'Història Antiga a la Universitat de Barcelona (UB), d'on fou professor, a la Universitat de Lisboa i a la UNED.

El 1975 va fer el seu primer viatge a Egipte, amb Martín Almagro, per embarcar peces del Museu Egipci del Caire per a l'exposició Art faraònic que es va presentar a Madrid, Saragossa, Barcelona (Drassanes) i València.^[2] Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Europa i Àfrica. El 1992 va començar a excavar, amb els egipcis i la UB, a Oxirrinc,^[2] juntament amb la Societat Catalana d'Egiptologia,^[3] de la qual ha estat president,^[1]^[4] També ha excavat a Heracleòpolis Magna, Egipte. És membre de diversos instituts i societats d'Egipte Antic i del Pròxim Orient Antic.

És autor d'unes tres-centes publicacions i llibres, entre elles:

Egyptian-type documents from the Mediterranean littoral of the Iberian Peninsula before the Roman conquest. Leiden (Holanda), 1980-85.
Escarabeos del Museo Arqueológico de Ibiza, en col·laboració amb Jorge H. Fernández, Madrid, 1982.
Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza, en col·laboració amb Jorge H. Fernández, Ibiza, 1986.
El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinveres (Batea, Terra Alta, Tarragona), amb Oswaldo Arteaga i E. Sanmartí, Barcelona, 1990.
Apunts de llengua Egípticia clàssica, Barcelona, 1998, 2000, 2a edició.
Historia del Egipto faraónico, 1999. Alianza Editorial, S.A. ISBN 84-206-8190-3.
Études historico-archéologiques sur Héracléopolis Magna. La nécropole de la muraille méridionale, Barcelona, 1999.
Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, La Cerdanya), Girona, 2000.
El Egipto del Imperio Antiguo, Madrid, 2005, ISBN 84-95921-97-9

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Hernández i Gasch, Jordi «Josep Padró i Parcerisa». Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 22 octubre 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 Antón, Jacinto «Josep Padró: “M’hauran de treure arrossegant d’Egipte”». El País [Madrid], 13-09-2012. ISSN: 1134-6582.
↑ La missió d'Oxirrinc descobreix els primers dipòsits de peixos sagrats de l'Antic Egipte. Societat Catalana d'Egiptologia.
↑ Pérez Vives, Dolors. «Entrevista a Josep Padró, presidente de la Societat Catalana d’Egiptologia: «Egipto tuvo una sociedad desarrollada»» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, dissabte, 21 juliol 1990. [Consulta: 2 abril 2022].

Enllaços externs modifica

[:0-1] 1,0 ^1,1 Hernández i Gasch, Jordi «Josep Padró i Parcerisa». Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 22 octubre 2020].

[:1-2] 2,0 ^2,1 Antón, Jacinto «Josep Padró: “M’hauran de treure arrossegant d’Egipte”». El País [Madrid], 13-09-2012. ISSN: 1134-6582.

[3] La missió d'Oxirrinc descobreix els primers dipòsits de peixos sagrats de l'Antic Egipte. Societat Catalana d'Egiptologia.

[4] Pérez Vives, Dolors. «Entrevista a Josep Padró, presidente de la Societat Catalana d’Egiptologia: «Egipto tuvo una sociedad desarrollada»» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, dissabte, 21 juliol 1990. [Consulta: 2 abril 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]