Josep Sert i Rius
Josep Sert i Rius (Barcelona, 1840 – 8 de desembre de 1895) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Sert y Rius  1840 Barcelona |
| Mort | 8 desembre 1895 (54/55 anys) |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1891 – 1893 | |
 Diputat a Corts | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, polític |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Domènec Sert i Rius |
Premis | |
Biografia modifica
Començà treballant en un teler de mantes de llana. Son germà Domènec Sert i Rius es va casar el 1862 María Badia, filla d'una benestant nissaga de fabricants de filats de Sabadell i va replantejar la societat que primer va prendre el nom de Buenventura Solá y Compañia. A la darreria de 1863 Josep va integrar la societat familiar que canviarà en B. Solá y Sert Hermanos.[2] S'ocupava de la comercialització mentrestant que Domènec es carregava de la gestió industrial.[3] El 1865 tindrà cinc fàbriques ubicades a Gràcia, Mataró, Castellterçol, Taradell i al Passatge de Sert de Barcelona.[4]
Fou vocal de la Caixa d'Estalvis de Barcelona de 1890 a 1894, i vocal (1881), vicepresident interí (1882) i president (1891-1893) de Foment del Treball Nacional. També fou soci i directiu de l'Institut Industrial de Catalunya i de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona.
Durant el sexenni democràtic va formar part de la Lliga d'Ordre Social. Interessat per l'assistència social, formà part de la Junta Directiva de la Casa de la Caritat de Barcelona (1879-1882) i el 1875 fundà l'Instuto Catalán de Artesanos y Obreros, així com altres entitats de caràcter similar. Amb el metge Josep Ricart i Gila va crear el 1894 l'Institut del Desert de Sarrià, un asil per a obrers invàlids.[5]
Va mantenir converses amb Antonio Cánovas del Castillo amb Manuel Duran i Bas com a mitjancer per tal d'aconseguir que el Partit Liberal Conservador adoptés el proteccionisme en el seu programa polític; fins i tot projectà la construcció d'una fàbrica de llanes a Madrid. Fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1884 pel Partit Conservador, però des de 1885 va seguir la línia de Francisco Romero Robledo, a qui li unia una gran amistat.
Referències modifica
- ↑ «Sert, Jose» (en castellà). Historico de Diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ Palomas i Moncholí, Joan. «José Sert y Rius» (en castellà). Real Academia de la Historia, s.d. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Palomas i Moncholí, Joan. «Domingo Sert y Rius» (en castellà). Real Academia de la Historia, s.d. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Nerín, Gustau; Sánchez, Mar (fotos) «Passatge Sert: un carrer de pel·lícula». El Nacional, 17-08-2016.
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Maria. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània, 2001, p. 146 (El Tinter núm 20). ISBN 84-95684-05-5.
Bibliografia modifica
- Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) (Tesi: Doctorat). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002-05-31, p. 525-526. ISBN 8468818321.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pau Sadó i Pérez |
President de Foment del Treball Nacional 1891-1893 |
Succeït per: Ramon Romaní i Puigdengolas |