Josepa de Leuchtenberg
Josepa de Leuchtenberg (Milà, 14 de març de 1807 - palau reial d'Estocolm, 7 de juny de 1876) va ser reina consort de Suècia i Noruega pel seu matrimoni amb el rei Òscar I de Suècia i Noruega, duquessa de Leuchtenberg.[1] Son pare va rebre el títol de «duc de Leuchtenberg» el 1817. La família era benestant per la indemnització que va rebre després de ser desnonat del virregnat i les seves possessions a Italià al Congrés de Viena.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1807 Milà (Itàlia) |
| Mort | 7 juny 1876 (69 anys) palau reial d'Estocolm (Suècia) |
| Sepultura | església de Riddarholm |
| Reina consort de Suècia | |
| 8 març 1844 – 8 juliol 1859 ← Désirée Clary – Lluïsa dels Països Baixos → | |
| Activitat | |
| Ocupació | consort, col·leccionista d'art |
| Altres | |
| Títol | Reina consort Duquessa Princesa Princesa |
| Família | Beauharnais |
| Cònjuge | Òscar I de Suècia (1823, 1823–) |
| Fills | Carles XV de Suècia, Eugénie de Suède, Òscar II de Suècia, Gustave de Suède, Auguste de Suède |
| Pares | Eugeni de Beauharnais i Augusta de Baviera |
| Germans | Théodelinde de Beauharnais, Eugénie de Beauharnais (en)  , Maximiliaan van Leuchtenberg, August de Leuchtenberg, Amàlia de Leuchtenberg i Carolina Clotilde de Beauharnais (en) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Biografia modifica
Va nàixer a Milà el dia 14 de març de 1807, filla del príncep Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. Al bateig va rebre els noms de Josefina Maximiliana Eugènia Napoleona: el primer nom de Josefina, en honor de la seva àvia Josefina de Beauharnais (1763-1814) i el darrere de l'avi, Napoleó Bonaparte.[3] Per via materna era neta del rei Maximilià I de Baviera i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt.
Els Leuchtenberg foren els únics membres del cercle de la reialesa creat per Napoleó que no va tornar amb les mans buides del Congrés de Viena de 1815.[2] Durant el govern bonapartista, Eugeni havia esdevingut virrei d'Itàlia i formava part del cercle més reduït dels Bonaparte.[4]
Josefina es casà el 22 de maig de l'any 1823 a Múnic per delegació amb el príncep hereu i posterior rei Òscar I de Suècia i posteriorment a la Catedral d'Estocolm es ratificà el matrimoni. Van tenir cinc fills:
- Carles XV de Suècia, (1826-1872). Es casà amb la princesa Lluïsa dels Països Baixos.
- Gustau de Suècia, (1827-1857.
- Òscar II de Suècia, (1829-1907). Es casà amb la princesa Sofia de Nassau.
- Eugènia de Suècia (1830-1889)
- August de Suècia, duc de Dalecarlia, (1831-1873). Es casà amb Teresa de Saxònia-Altenburg.
A través de la seva mare i de la casa reial de Baviera, Josefina era descendent del rei Gustau I de Suècia i d'una princesa sueca germana de Carles X de Suècia. La Josefina va donar legitimitat històrica a la recent dinastia dels Bernadotte que va aliar dinàsticament amb els Vasa, reis de Suècia durant l'edat mitjana.
Pocs dies després d'arribar a Suècia, va perdre els noms que la vinculaven amb la nissaga dels Bonaparte. Malgrat tot, Josefina aporta com a dot una magnífica col·lecció de joies entre les quals destaquen peces encara avui en posició de la Casa Reial de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, com ara la Tiara Leuchtenberg o la Tiara d'Esmeraldes Leuchtenberg.[5]
La fe catòlica de Josefina va ser forta durant tota la seva vida.[6] Després del naixement del príncep hereu Karl, segons Lundebeck (1943), el consistori li va demanar que participés en una reunió de l'església protestant a Storkyrkan, una petició que el rei Karl Johan havia concedit. La cerimònia va implicar, entre altres coses, que Josefina s'havia d'agenollar davant l'arquebisbeel que hauria concedit amb la major reticència.[7]
Referències modifica
- ↑ «Joséphine» (en alemany). Deutsche Biographie. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Palais Leuchtenberg» (en alemany). Bayerisches Staatsministerium der Finanzen und für Heimat. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Braun, 1950, p. 43.
- ↑ Schmidt, Hans. «Eugen de Beauharnais». A: Neue Deutsche Biographie (en alemany). 14, 1985, p. 369-370.
- ↑ García, Alba. «La familia real sueca saca sus grandes joyas en los Premios Nobel: de la tiara de Victoria a los dos collares de Sofía» (en castellà), 11-12-2023. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Becker, Gunnel; Blückert, Kjell. Drottning Josefina av Sverige och Norge [La reina Josefina de Suècia i Noruega] (en suec). Veritas, 2007. ISBN 978-91-89684-44-7.
- ↑ Lundebeck, Anders. Joséphine av Sverige-Norge, Gustaf V:s farmoder [Joséphine de Suècia-Noruega, àvia de Gustaf V] (en sondanès), 1943, p. 408.
Bibliografia modifica
- Braun, Robert. Silvertronen. En bok om drottning Josefine av Sverige-Norge [El tron d'argent: un llibre sobre la reina Josefina de Suècia i Noruega]. Stockholm: Norlins förlag, 1950.
- Graf, Bernhard. Napoleons Erben: die Herzöge von Leuchtenberg [Els hereus de Napoleó: els ducs de Leuchtenberg] (en alemany). München: Allitera, 2021, p. 261. ISBN 978-3-96233-211-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josepa de Leuchtenberg |