Joseph Louis François Bertrand

matemàtic francès

Joseph Louis François Bertrand (París, 11 de març, 1822 - 5 d'abril 1900) fou un matemàtic i economista francès que treballà en el camps de la teoria dels nombres, geometria diferencial, càlcul de probabilitats i termodinàmica.

Infotaula de personaJoseph Louis François Bertrand

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Joseph Bertrand Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1822 Modifica el valor a Wikidata
Antic 12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Seient 40 de l'Acadèmia Francesa
4 desembre 1884 – 3 abril 1900
← Jean-Baptiste DumasMarcellin Pierre Eugène Berthelot →
176è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1874 – 23 novembre 1874
← Jean Louis Armand de Quatrefages de BréauEdmond Frémy → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Lycée Saint-Louis
Escola Nacional Superior de Mines de París Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perParadoxa de Bertrand
Activitat
Camp de treballTeoria de la probabilitat, geometria diferencial i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, economista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1862–1900)
Lycée Saint-Louis
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Influències en
Obra
Estudiant doctoralDésiré André i Désiré André Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarcel Alexandre Bertrand Modifica el valor a Wikidata
PareAlexandre Bertrand Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre Bertrand Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 74870016 Project Gutenberg: 6114 Modifica el valor a Wikidata

Fou professor a l'École Polytechnique i al Collège de France, on es graduà com a enginyer de mines. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de París, de la que en fou secretari permanent durant 26 anys (1856-1874). El va objectar, el 1845, que hi havia almenys un nombre primer entre n i 2n-2 per a cada n > 3. Pafnuti Txebixov demostrà aquesta conjectura, ara dita postulat de Bertrand, el 1850. També és famós per una paradoxa en el camp de la probabilitat, coneguda com a Paradoxa de Bertrand.

També va ver aportacions en el terreny de l'economia. En 1883 publicà una crítica al llibre Théorie mathématique de la richesse sociale de Léon Walras on rebutjava el procés de tâtonement argumentant que en la realitat es produeixen intercanvis en situacions de desequilibri, raó per la qual cal considerar l'existència d'indeterminació en els preus. També rebutjà el principi de maximització de la utilitat amb l'argument que els comerciants en realidad són interessats principalment en els beneficis monetaris, no en la utilitat.

El 1838 també va revisar la teoria dels monopolis d'Antoine-Augustin Cournot i considerà que el procediment algebraic que va utilitzar era erroni. Considerà que els duopolistes competeixen en preus en comptes d'en quantitats, i deduí un preu final d'equilibri pròxim al de la lliure competència.

Obres modifica

  • Traité élémentaire d'algèbre, 1851
  • Traité de calcul différentiel et de calcul intégral, 1864-70,
  • Rapport sur les progrès les plus récents de l'analyse mathématique, 1867
  • Théorie des Richesses: revue de Théories mathématiques de la richesse sociale par Léon Walras et Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses par Augustin Cournot, 1883, a Journal des Savants
  • Thermodynamique, 1887.
  • Leçons sur la théorie mathématique de l'électricité, 1890
  • Eloges Academiques, 1902


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Louis François Bertrand