Joseph Marie Jacquard

inventor francès

Joseph Marie Jacquard (Lió, 7 de juliol de 1752 - Oullins, 7 d'agost de 1834).[1] Va ser un inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.

Infotaula de personaJoseph Marie Jacquard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Joseph Marie Charles Jacquard Modifica el valor a Wikidata
7 juliol 1752 Modifica el valor a Wikidata
Lió (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1834 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Oullins (Monarquia de Juliol) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Oullins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, enginyer, comerciant, teixidor, artista tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Convindria aclarir que el cognom de la família Jacquard realment era “Charles”. Això es deu al fet que dues generacions anteriors, diverses branques de la mateixa família convivien en un mateix barri situat al nord de Lió, al voltant del riu Saona, anomenat Couzon-au-Mont d'Or. Per distingir-les, se'ls hi va adjudicar diferents sobrenoms a cadascuna.[2][3]

Joseph Marie Charles va néixer a Lió, França, el 7 de juliol de 1752, en una família de tradicions catòliques i conservadores. Tot i ser nou fills en total, només ell i la seva germana Clémence (nascuda el 7 de novembre del 1747) van arribar fins a l'edad adulta. No va rebre educació a nivell formal i va restar analfabet fins als 13 anys, moment en què el seu cunyat, Jean-Marie Barret, que dirigia un negoci d'impressió i venda de llibres, el va educar acadèmicament i el va introduir a les societats científiques.[4]

El 26 de juliol de 1778 es va casar amb una vídua de classe mitjana de Lió, Claudine Boichon, la qual disposava de nombroses propietats. En aquesta època estava a càrrec d'un important deute, i per això es va veure obligat a vendre la seva herència i a apropiar-se del dot de la seva esposa. Afortunadament, la seva dona va conservar una casa a Oullins (al sud de Lió, al llarg del riu Roine), on van residir tots dos. El 19 d'abril de 1779, la parella va tenir el seu únic fill, Jean Marie, del qual no es disposa de gaire informació més enllà del seu nom i la seva data de naixement.[4] Es coneix que després de la supressió de la rebel·lió de Lió en 1793, Jacquard i el seu fill van escapar de la ciutat unint-se a l'exèrcit revolucionari i van lluitar junts en la campanya del Rin de 1795, servint en el batalló de Rhone-i-Loire a General Jean Charles Pichegru. El fill de Jacquard va ser assassinat fora de Heidelberg.[5]

Jacquard va morir en Oullins, el 7 d'agost de 1834. Sis anys després, se li va erigir una estàtua a Lió, en el lloc on va ser destruït el seu teler d'exhibició de 1801.

Carrera professional modifica

Hi ha certa confusió sobre els primers anys de treball de Joseph Marie. Inicialment, va treballar amb el seu pare operant en el telar, però va resultar ser un treball massa dur, i va ser enviat primer amb un enquadernador i després amb un fabricant de tipus d'impremta. L'economista britànic Sir John Bowring va conèixer a Jacquard, i per mitjà d'ell se sap que també es dedicava a la fabricació de barrets de palla, a més de treballar com a soldador.[6]

El 1762 va morir la seva mare, i quan va succeir el mateix amb el seu pare, el 1772, Joseph va heretar la casa familiar, telers, tallers, una vinya i una cantera al seu barri d'origen. Va iniciar doncs un negoci de teixit de figures geomètriques, que va fracassar i el va fer perdre una gran suma de diners.[4] A partir de 1778 va adoptar l'ofici de teixidor i comerciant de seda, però es va trobar amb el problema de què en aquella època els teixidors no treballaven de forma independent, sinó que estaven subordinats a un comerciant registrat en el mercat de la seda a Lió, condició que Jacquard no complia.[7]

A partir del segle xix, Joseph va començar a inventar diversos dispositius com un teler del pedal el 1800, un teler per teixir xarxes de pesca al 1803, i ja al 1804 un que permetia teixir seda de forma automàtica. No obstant això, cap de les seves invencions va funcionar bé i, per tant, no van tenir gaire èxit.[7]

Al 1801, Jacquard va exhibir la seva invenció en l'exposició industrial a París i, posteriorment, va ser adscrit al Conservatoire des que Arts et Métiers, on un teler de Jacques de Vaucanson li va suggerir diverses millores que va anar aplicant gradualment fins a millorar el resultat final. Tot i l'oposició dels teixidors de seda, que temien que la seva introducció els limités la seva feina a causa de l'estalvi de treball, els seus avantatges asseguraven la seva adopció general. Tanmateix, inicialment pocs telers Jacquard es van vendre, a causa de problemes amb el mecanisme de la targeta perforada. Només després de 1815 —un cop que Jean Antoine Breton havia resolt els problemes amb aquest mecanisme— van augmentar les vendes. El teler va ser declarat propietat pública a 1806, i Jacquard va ser recompensat econòmicament per cada màquina venuda.[8][9][10]

Teler automàtic modifica

Joseph Jacquard va ser l'inventor d'un teler automàtic que va canviar la indústria tèxtil al segle XIX. Tot i això, Jacquard no és el primer que intenta aconseguir aquesta fita. Uns anys més abans, Basile Bouchon, va intentar construir el que seria el primer teler programable, a partir d'una mena de tires de cartó. Aquest teler programable va ser un dels primers processos d'emmagatzematge d'informació.[11]

Uns anys més tard d'aquest invent, ja en la Revolució Industrial, Jacquard va reunir els instruments dissenyats per Basile Bounchon (1725), Jean-Baptiste Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740) per tal d'inventar el seu teler automàtic el 1802 que, posteriorment, el va presentar en una exhibició industrial de Lyon l'any 1805.

La diferència del teler de Jacquard amb els altres telers fets anteriorment era que el seu teler funcionava automàticament sota el control d'un dispositiu que estava controlat per targetes o fitxes de cartó perforades, tret que recorda al teler de Bouchon. Aquest sistema permetia el pas de les agulles que movien els fils, abans del pas de la llançadora. La seqüència de targetes formava un bucle tancat per permetre la repetició del dibuix. Fins i tot, el sistema permetia que els usuaris més inexperts poguessin elaborar dissenys complexos.[12]

El telar en si no va ser el revolucionari, el que va ser el gran invent amb importància va ser el sistema de targetes perforadores, que permetien el moviment independent dels fils a través d'uns lligaments inserits en diferents zones del teixit. Cada targeta perforada corresponia a una línia del disseny, la suma de totes les targetes és el que formava el patró. Cada perforació estava connectada a un ganxo (anomenat Bolus) que es podia col·locar en dues posicions, a dalt o a baix. Així doncs, depenent de la posició del Bolus, la muntura feia que la trama es desplacés en una de les dues direccions. D'aquesta manera, la seqüència de pujades i baixades del fil creava un patró sobre el teixit amagat. Els ganxos es podien connectar amb més d'un fil, i així es podia repetir el patró més d'una vegada.[12]

Amb aquest procés d'automatització, va revolucionar radicalment la indústria tèxtil. Amb ell, es podien fer molt més ràpid i a un cost més baix patrons que eren fins i tot més complexos que els que podien fer altres telers del moment.[13] Alhora, el seu sistema va permetre que el treball de diversos homes el fes solament un. El seu invent va despertar molt d'interès en França. En el 1812 ja s'havien venut 11.000 unitats en el seu país i 1.000 més en la resta d'Europa.[12]

Aquest sistema de targetes perforades és l'antecedent més important de la generació de “bancs de dades” amb llenguatge binari i un dels antecedents més antics de la computació.[14] També, el mode del seu telar es va convertir en el paradigma de la primera màquina analítica o computacional, desenvolupada per Charles Babbage. Finalment, també es va utilitzar en múltiples equips i màquines, com els pianos mecànics, coneguts com a pianoles, i posteriorment en els ordinadors dels anys 40 a 60 com a suport per a l'entrada de dades i programes.[12]

Referències modifica

  1. «Joseph Marie Jacquard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Huchard, Jean. "Entre la légende et la réalité: La famille de Joseph Marie Charles dit Jacquard" [Between legend and reality: The family of Joseph Marie Charles known as Jacquard], part 1, Bulletin Municipal Officiel de la Ville de Lyon.
  3. Delve, Janet. "Joseph Marie Jacquard: Inventor of the Jacquard Loom," IEEE Annals of the History of Computing, vol. 29, no. 4, pp. 98–102 (October–December 2007); see p. 98.
  4. 4,0 4,1 4,2 Delve (2007), p. 98.
  5. Ballot (1913), p. 40.
  6. Barlow, Alfred. The History and Principles of Weaving by Hand and by Power, London: Sampson Low, Marston, Searle, & Rivington, 1878, p. 144.
  7. 7,0 7,1 Delve (2007), p. 99.
  8. Delve (2007), p. 100.
  9. Huchard, Jean. "Entre la légende et la réalité: Le véritable inventeur de la mécanique dite à la Jacquard" [Between legend and reality: The true inventor of the so-called Jacquard mechanism], Bulletin Municipal de la Ville de Lyon, No. 5220, 10 maig 1998.
  10. Huchard, Jean. "Entre la légende et la réalité: Les tribulations de la mécanique de Joseph Marie Jacquard" [Between legend and reality: The problems of the Joseph Marie Jacquard mechanism], Bulletin Municipal de la Ville de Lyon, No. 5219, 3 maig 1998
  11. Ranjit, Kaur. A Journey of Digital Storage from Punch Cards to Cloud (tesi) (en anglès). Pugwara, India: Lovely Professional University, p. 41. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «El creador de una obra maestra del ingenio; Jacquard y su telar programable.» (en castellà), 07-08-2015. [Consulta: 20 desembre 2023].
  13. «Telar de Jacquard | IDIS» (en castellà-ar). [Consulta: 8 desembre 2021].
  14. Bell, T. F.. Jacquard Weaving and Designing (en anglès). Longmans, Green, 1895. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Marie Jacquard