Joshua Bell
Joshua Bell (Bloomington, Indiana, 9 de desembre de 1967) és un violinista estatunidenc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1967 (56 anys) Bloomington (Indiana) |
| Dades personals | |
| Formació | Jacobs School of Music (en)  Juilliard School Bloomington High School North (en) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | músic, pedagog musical, violinista |
| Ocupador | Royal Academy of Music |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violí |
| Segell discogràfic | Columbia Records |
| Família | |
| Cònjuge | Larisa Martínez (en) (2019–) |
| Lloc web | joshuabell.com |
             | |
Infantesa modifica
És fill de la terapista Shirley i del psicòleg Alan P. Bell, professor emèrit de la Universitat d'Indiana, a Bloomington, i antic investigador de Kinsey.[1][2] El seu pare és d'ascendència escocesa, i la seva mare és jueva (el seu avi matern va néixer a Israel i la seva àvia materna era de Minsk). Bell va dir a The Jewish Journal, "M'identifico com a jueu".[1][3][4]
Bell va començar a prendre classes de violí a l'edat de quatre anys després que la seva mare va descobrir que el seu fill havia tingut gomes elàstiques voltant de la casa i les estenia pels mànecs dels seus nou calaixos de la còmoda per interpretar la música que havia sentit al seu piano de joguina. Els seus pares li van donar un violí a escala de la seva grandària amb cinc anys i va començar a fer classes. Estudiant brillant, Bell va aprendre a tocar l'instrument alhora que vivia una vida típica del Mig Oest d'Indiana jugant a videojocs i destacant en tennis i bitlles, fins i tot participà en un torneig nacional de tennis als deu anys.[5]
Bell va estudiar de nen primer amb Donna Bricht, vídua del músic membre de la facultat de la Universitat d'Indiana Walter Bricht.[6] La seva segona mestra fou Mimi Zweig, i després va aprendre amb el violinista i pedagog Josef Gingold després dels pares de Bell van assegurar Gingold que no estaven interessats en empènyer al seu fill a l'estudi del violí, sinó que simplement volia oferir-li el millor mestre per les seves habilitats. Satisfet que el noi vivia una vida normal, Gingold va adoptar Bell com a estudiant. Als 12 anys, Bell es prenia seriosament l'instrument, en gran part gràcies a la inspiració de Gingold.
Als catorze anys va aparèixer com a solista amb l'Orquestra de Filadèlfia, dirigida per Riccardo Muti. Va estudiar violí a la Universitat d'Indiana Jacobs School of Music i es va graduar a Bloomington North High School en 1984.[7] El 1989 va rebre un Diploma d'Artista en violí a la Universitat d'Indiana. La seva àlma mater també el va honrar amb un Distinguished Alumni Service Award només dos anys després de la seva graduació. Ha estat nomenat "Indiana Living Legend" i va rebre el Premi de les Arts governador d'Indiana.
Carrera modifica
| ||||||||
| Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda | ||||||||
Va debutar en el Carnegie Hall el 1985, amb només 17 anys, amb l'Orquestra Simfònica de Saint Louis. Des de llavors ha tocat amb les orquestres i els directors més importants del món. Bell ha fet tant repertoris de concert estàndard com noves obres. El concert per a violí de Nicholas Maw és dedicat a Bell, qui el va estrenar el 1993 i va guanyar un Premi Grammy per la seva gravació de la peça. Va tocar la part solista de la banda sonora de John Corigliano de la pel·lícula guanyadora d'un Oscar The Red Violin, i també va aparèixer a Ladies in Lavender. Bell va fer una aparició en la pel·lícula Música del cor, una història sobre el poder de la música, amb altres violinistes notables.
L'instrument de Bell és un violí Stradivarius de 300 anys anomenat Gibson ex Huberman, fabricat en 1713 durant el que es coneix com a època d'or d'Antonio Stradivari. Aquest violí havia estat robat el doble a l'amo anterior, Bronislaw Huberman; l'última vegada el lladre confessà l'acte en el seu llit de mort.[8] Bell havia agafat i tocava el violí, i el seu propietari aleshores, el violinista Norbert Brainin, en to de broma va dir Bell que el violí podia el seu per quatre milions de dòlars. Poc després, per casualitat, Bell es va trobar novament amb el violí i va descobrir que estava a punt de ser venut a un industrial alemany per esdevenir part d'una col·lecció. Segons el lloc web de Bell, Bell "estava pràcticament en llàgrimes."[9] Aleshores Bell va vendre el seu violí anterior, un Tom Taylor Stradivarius,[10] per una mica més de dos milions de dòlars i comprar el Gibson ex Huberman per una mica menys de quatre milions de dòlars. La història del robatori, el retorn i posterior adquisició per Bell és explicada en el documental de 2013 The Return of the Violin, dirigit per Haim Hecht. El primer enregistrament de Bell feta amb elGibson ex Huberman va ser Romance of the Violin (for Sony Classical Records) in 2003.
Bell és soci artístic de la Saint Paul Chamber Orchestra (a partir de la temporada 2004–2005) i professor visitant de la Royal Academy of Music de Londres. També és membre de la comissió de selecció dels artistes del Kennedy Center Honors i professor adjunt associat al Massachusetts Institute of Technology.[11]
Bell va rebre el Premi Avery Fisher el 10 d'abril de 2007, al Lincoln Center de la ciutat de Nova York. El premi es dona un cop cada pocs anys a instrumentistes clàssics per a l'assoliment excepcional.[12] El 3 de maig de 2007 la Jacobs School of Music de la Universitat de Indiana va anunciar que Bell s'havia incorporat a la facultat com a professor titular.[13][14]
Bell va col·laborar amb el compositor de bandes sonores Hans Zimmer per fer els solos de violí a la banda sonora d'Àngels i dimonis en 2009, basada en la novel·la del mateix nom de Dan Brown.
El 26 de maig de 2011 Bell fou nomenat Director Musical de l'Academy of St Martin in the Fields.[15][16]
En 2013 Bell va tocar la cançó "Before My Time" amb Scarlett Johansson. Escrita per J. Ralph per al documental Chasing Ice, la cançó va ser nomenada a l'Oscar a la millor cançó original.[17]
En 2016 Joshua va fer un cameo en el penúltim episodi musical de la sèrie Royal Pains.[18]
Experiment del Washington Post modifica
En un experiment iniciat pel columnista de The Washington Post Gene Weingarten, Bell es va posar una gorra de beisbol i va tocar d'incògnit com a músic de carrer a l'estació del Metro L'Enfant Plaza a Washington, D.C. el 12 de gener de 2007. L'experiment va ser gravat en vídeo en càmera oculta; de les 1.097 persones que hi van passar només set es van aturar a escoltar-lo, i només un el va reconèixer. Durant la seva actuació prop de 45 minuts Bell va recollir 32,17 $ de 27 transeünts (excloent 20 $ del transeünt que el va reconèixer).[8] Tres dies abans, havia guanyat molt més tocant el mateix repertori en un concert. Weingarten va guanyar el Premi Pulitzer d'Escriptura de 2008 pel seu article sobre l'experiment.[19][20] The Washington Post va penjar el vídeo a YouTube[21] and a feature-length documentary, Find Your Way: A Busker's Documentary, chronicled Bell's experience.[22]
Vida personal modifica
Bell resideix a Gramercy Park, Manhattan, Nova York. Té tres germanes.[23] En 2007 va tenir un fill, Josef, amb Lisa Matricardi, una antiga xicota.[24][25] En 2010 ha tingut dos fills bessons.[26]
Discografia selecta modifica
| Any | Àlbum | Billboard Classical | Billboard 200 |
|---|---|---|---|
| 1988 | Bruch Mendelssohn Violin Concertos, London Records | — | — |
| 1989 | Fauré Debussy Franck Violin Sonatas amb Jean-Yves Thibaudet, Decca Records | — | — |
| 1990 | Presenting Joshua Bell, Polygram Records | — | — |
| 1991 | Chausson Concerto, Ravel Piano Trio, London Records | — | — |
| 1992 | Saint-Saëns: Violin Concerto No. 3 / Chausson: Poeme, London Records | — | — |
| 1995 | Prokofiev: Violin Concertos & Sonatas, London Records | — | — |
| 1995 | Brahms / Schumann Violin Concertos, London Records | — | — |
| 1996 | The Kreisler Album, London Records | — | — |
| 1997 | Barber / Walton/ Bloch Violin Concertos, Decca Records | — | — |
| 1997 | Shostakovich Piano Trio No. 2, London Records | — | — |
| 1999 | Maw Violin Concertos, Sony Classical | — | — |
| 1999 | Gershwin Fantasy, Sony Classical | — | — |
| 2000 | Sibelius & Goldmark: Violin Concertos, Sony Classical | — | — |
| 2000 | Short Trip Home, amb Edgar Meyer, Sam Bush, Mike Marshall, Sony Classical | 7 | — |
| 2001 | Bernstein West Side Story Suite, Sony Classical | 3 | — |
| 2002 | Beethoven & Mendelssohn: Violin Concertos, Sony Classical | 18 | — |
| 2004 | Romance of the Violin, Sony Classical | 1 | 176 |
| 2005 | Tchaikovsky: Violin Concerto, Op. 35; Melodie; Danse Russe del Swan Lake (Act III), Sony Classical | 2 | — |
| 2006 | Voice of the Violin, Sony | 1 | — |
| 2007 | Corigliano The Red Violin, Sony | 1 | — |
| 2007 | The Essential Joshua Bell, Sony BMG Masterworks | 19 | — |
| 2008 | Vivaldi: The Four Seasons, Sony BMG Masterworks | 1 | 134 |
| 2009 | Bruch, Mendelssohn, Mozart Violin Concertos (reissues), Decca | 9 | — |
| 2009 | The Best of Joshua Bell, Sony Masterworks | 12 | — |
| 2009 | At Home with Friends, Sony Masterworks amb Chris Botti, Kristin Chenoweth, Regina Spektor, i Sting |
1 | 118 |
| 2012 | French Impressions, Sony Masterworks | 1 | 139 |
| 2013 | Beethoven: Symphonies Nos.4 &7, Academy of St Martin in the Fields, Sony Masterworks | 1 | — |
| 2014 | Bach, Academy of St Martin in the Fields, Sony Classical | — | — |
Bandes sonores de pel·lícules modifica
- Chasing Ice Original Motion Picture Soundtrack, 2012
- The Flowers of War Original Motion Picture Soundtrack, 2012: Joshua Bell, solo violí
- Angels & Demons Original Motion Picture Soundtrack, 2009
- Defiance Original Motion Picture Soundtrack, 2008
- L'última primavera (Ladies in Lavender) Original Motion Picture Soundtrack, 2005: Joshua Bell, solo violí
- Iris Original Motion Picture Soundtrack, 2001: Joshua Bell, solo violí
- The Red Violin, Joshua Bell, solo Violí
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Robinson, George «Violinist Joshua Bell walks in the footsteps of masters». The Jewish Journal of Greater Los Angeles, 12-10-2006 [Consulta: 13 octubre 2006].
- ↑ Joshua Bell to return home for benefit performance. Indiana University Media Relations. Retrieved 28-01-2007.
- ↑ "Bell Man" Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine. by Mandy katz, Moment (August/September 2007)
- ↑ "Bell Brings Artistry, Ancestry to Performances" Arxivat 2013-12-08 a Wayback Machine. by Tom Teicholz, Jewish Journal (29-06-2010)
- ↑ The Univee, yearbook, 1978–9
- ↑ "Music: The Teacher, The Lesson". Bloomington Herald-Times, January 15, 1989.
- ↑ BHSN Yearbook, 1984.
- ↑ 8,0 8,1 Gene Weingarten, "Pearls Before Breakfast"The Washington Post, April 8, 2007 Page W10. Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.
- ↑ Joshua Bell website
- ↑ "Antonio Stradivari, Cremona, c. 1732, the 'Tom Taylor'" Arxivat 2010-02-07 a Wayback Machine., accessed October 2, 2013
- ↑ E-strings for the future musician. BBC News, 18-07-2002. Retrieved 28-01-2007.
- ↑ Violinist Bell wins $75,000 Fisher Prize. CNN News, 08-04-2007. Retrieved 08-04-2007.
- ↑ Joshua Bell to join IU Jacobs School of Music faculty
- ↑ "Joshua Bell – Senior Lecturer in Music (Violin; Chamber Music)"
- ↑ "Joshua Bell is the new music director of the Academy of St Martin in the Fields", Gramophone, 27-05-2011. Retrieved 29-05-2011.
- ↑ "Joshua Bell Named Music Director of Academy of St. Martin in the Fields" Arxivat 2013-02-03 at Archive.is by Rory Williams, Strings Magazine (27-05-2011
- ↑ Carlson, Erin «Oscars 2013: Best Song Contender J. Ralph on Scarlett Johansson's 'World-Class' Singing Voice». The Hollywood Reporter, 20-02-2013 [Consulta: 12 juliol 2013].
- ↑ «Grammy Winning Violinist Joshua Bell Guest-Stars on TV’s Royal Pains» (en anglès). Jacobs School of Music, 20-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ Howard Kurtz. «The Post Wins 6 Pulitzer Prizes». The Washington Post p. A01, 08-04-2008. [Consulta: 24 febrer 2009].
- ↑ Barbara and David P. Mikkelson. "Bell Curved" Snopes; 06-01-2009
- ↑ Video: "Stop and Hear the Music". The Washington Post. 2007-02-10. Consulta: 2012-02-17.
- ↑
Find Your Way: A Busker's Documentary a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ "Alan P. Bell, 70, Researcher Of Influences on Homosexuality", obituary by Carmel McCoubrey, The New York Times, 24-05-2002
- ↑ "Joshua Bell: The lad with the strad grows up" by Peter Culshaw, The Daily Telegraph, February 19, 2009
- ↑ "A touring Joshua Bell sustained by thoughts of home" by Greg Stepanich, The Miami Herald, 20-01-2011
- ↑ "Joshua Bell Tells All" by Charles Donelan, Santa Barbara Independent, 14-02-2013
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joshua Bell |
- Joshua Bell - Lloc web oficial
- Joshua Bell on IMG Artists Arxivat 2013-03-22 a Wayback Machine., General Management
- "Bell Man" Arxivat 2010-10-07 a Wayback Machine., by Mandy Katz; in-depth profile in moment magazine
- Interview Arxivat 2005-12-26 a Wayback Machine. on The Diane Rehm Show radio program
- Recording Arxivat 2016-06-10 a Wayback Machine. of Bell's performance in L'Enfant Plaza
- Bach & friends Documentary
- Classical Archives interview