Jules Bastien-Lepage

pintor francès

Jules Bastien-Lepage (Damvillers, 1 de novembre de 1848 - París, 10 de desembre de 1884) va ser un pintor naturalista francès.

Infotaula de personaJules Bastien-Lepage

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Damvillers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1884 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPatatera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlexandre Cabanel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAgnes Lunn Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansEmile Bastien-Lepage Modifica el valor a Wikidata
Premis
Auguste Rodin de Jules Bastien-Lepage

Jules Bastien-Lepage va tenir com a primer professor al seu pare, que també era pintor. El 1867 es traslladà a París on va ser admès a l'École des Beaux-arts, va tenir com a mestre a Cabanel.[1] Va exposar en els Salons de 1870 1872. El 1874, el seu Retrat del meu avi va tenir gran èxit de crítica al Salon de Paris i va obtenir una medalla.

Va ser combatent a la Guerra Franco-Prussiana on va resultar ferit.

Prix de Rome modifica

 
Retrat de Sarah Bernhardt 1879

L'any 1875 va obtenir el segon premi del Prix de Rome amb Els àngels apareixent als pastors.[Note 1]

 
Dia de totes les ànimes, 1882

Thenceforth Bastien-Lepage va obtenir la Légion d'honneur pel seu retrat de Sarah Bernhardt (1879).

Mort i llegat modifica

 
Autoretrat fet pocs dies abans de morir.

Entre 1880 i 1883 viatjà per Itàlia. Tenia una llarga malaltia i intentà restablir-se a Alger. Morí a París el 1884, quan planejava fer temes rurals.

Una estàtua de Bastien-Lepage feta per Rodin va ser erigida a Damvillers.[2]

Pintures modifica

Notes modifica

  1. En l'obituari a la The Magazine of Art (1890), el seu amic, el príncep Bojidar Karageorgevitch, va escriure que no tenia intenció d'anar a Roma, ja que no li interessava el classicisme.

Referències modifica

Fonts modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Bastien-Lepage
  •   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • André Theuriet, Bastien-Lepage (1885; English edition, 1892); L de Fourcaud, Bastien-Lepage (1885).
  • Serge Lemoine, Dominique Lobstein, Marie Lecasseur, et al., Jules Bastien-Lepage 1848-1884 (Paris: Musée d'Orsay, 2007).
  • Marnin Young, "The Motionless Look of a Painting: Jules-Bastien Lepage, Les Foins, and the End of Realism," Art History, vol. 37, no. 1 (February 2014): 38-67. [1]

Enllaços externs modifica