Jules Grévy
François Paul Jules Grévy (Mont-sous-Vaudrey, Jura, Franc Comtat, 15 d'agost, 1807 - 9 de setembre, 1891) fou president de la Tercera República Francesa del 1879 al 1887.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 agost 1807 Mont-sous-Vaudrey (França) |
| Mort | 9 setembre 1891 (84 anys) Mont-sous-Vaudrey (França) |
| Causa de mort | Congestió vascular |
| Sepultura | mausoleu de la família Grévy |
 President de la República francesa | |
| 30 gener 1879 – 2 desembre 1887 ← Patrice de Mac-Mahon – Marie François Sadi Carnot → | |
 25è Copríncep laic d'Andorra | |
| 30 gener 1879 – 2 desembre 1887 ← Patrice de Mac-Mahon – Marie François Sadi Carnot → Juntament amb: Josep Caixal i Estradé, Salvador Casañas i Pagès | |
| Bâtonnier Col·legi d'Advocats de París | |
| 1868 – 1870 ← Édouard Allou – Edmond Rousse → | |
Prefect of Jura (en)  | |
| 1848 – 1848 | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Dret de París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Republicana |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Coralie Grévy (1848–) |
| Fills | Daniel Wilson |
| Germans | Albert Grévy i Paul Grévy |
Premis | |
  | |
Membre d'una família republicana, va estudiar dret i es va establir com a advocat a París el 1836. Durant la Revolució del 1848 fou comissari de la república i després diputat per al departament del Jura. Va proposar que el càrrec de president de la república no fos escollit per vot popular, sinó nomenat per l'Assemblea Nacional, per tal d'evitar que Lluís Napoleó Bonaparte (després Napoleó III) es pogués proclamar emperador per vot popular. Això li va fer guanyar fama de sagacitat política, de manera que, quan tornà a la política el 1868, assolí càrrecs importants en el partit republicà.
Quan va caure Napoleó III i es proclamà la Tercera República Francesa, fou nomenat president de l'Assemblea Nacional (1871-1876), fins que va dimitir com a protesta per la política en favor de la dreta que duia a terme el president. Quan Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta va dimitir el 1879, fou elegit president per la unanimitat de tots els partits republicans. Va decretar una llarga amnistia que va allibarar els condemnats dels fets de la Comuna de París del 1871.[2] Durant el seu mandat va guanyar fama de persona de reputació incontestable, però quan fou escollit per a un segon terme el 1885 va sortir a la llum un escàndol per tràfic de condecoracions del seu gendre Daniel Wilson (emparentat amb Jules Ferry). Tot i que no en fou acusat públicament dels fets, es va produir una forta agitació popular i l'Assemblea Nacional el va obligar a dimitir el 1887. Fou substituït per Marie François Sadi Carnot.[3] Es va retirar al seu poble natal, on va morir el 1891.
Reconeixement modifica
La zebra de Grévy (Equus grevyi) va rebre el nom específic en el seu honor.[4]
Referències modifica
- ↑ Jeambrun, Pierre. Jules Grévy, ou, La République debout (en francès). París: Tallandier, 1991. ISBN 2-235-02055-0.
- ↑ Canyameres, 1992, p. 44.
- ↑ Canyameres, Ferran. Obra completa. Vol. 5 : Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge. Barcelona: Columna, 1992-1995, p. 98. ISBN 84-7809-429-6.
- ↑ «zebra de Grévy». A: TERMCAT. Consulteca, 2015-2022 (Diccionaris en Línia núm. 207) [Consulta: 10 juliol 2022].
| Precedit per: Patrice de Mac Mahon |
President de la República francesa 1879 - 1887 |
Succeït per: Sadi Carnot |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Grévy |