Julián Muñoz
Julián Felipe Muñoz Palomo (El Arenal, Àvila, 24 de novembre de 1948) és un polític espanyol, conegut per la seva polèmica gestió com a alcalde de Marbella[1] i per haver estat parella sentimental d'Isabel Pantoja.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Julián Felipe Muñoz Palomo 24 novembre 1947  (76 anys)El Arenal (província d’Àvila) |
| Alcalde de Marbella | |
| 2 maig 2002 – 13 agost 2003 ← Jesús Gil y Gil – Marisol Yagüe Reyes → | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Cachuli |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Es coneix per | "polèmica gestió com alcalde" |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | PSOE (Abans de 1991) GIL (1991-2007) |
| Altres | |
| Cònjuge | Mayte Zaldivar (1974-2003) |
| Parella | Isabel Pantoja (2003–2006) Karina Pau (en)  (2009–2016) |
| Condemnat per | suborn malversació de fons públics prevaricació |
Trajectòria política modifica
Afiliat al PSOE abans de l'any 1991, al costat d'Emilio Ureña i Sara Arias, quan entrà en política acompanyat de Jesús Gil. La seva ocupació i responsabilitat en el Grupo Independiente Liberal (GIL) va augmentar amb el pas del temps, després de ser elegit regidor al número sis de la llista electoral el 1991, número tres a les de 1995 i número dos a les de 1999.[2]
El 2002, després de la dimissió de Jesús Gil, arran de la seva implicació en l'anomenat "Caso Camisetas", Muñoz passà a exercir les funcions d'alcalde de Marbella. Fou investit definitivament com a alcalde en un ple celebrat el 2 de maig de 2002.[2]
En les eleccions de maig de 2003, i després de la inhabilitació de Jesús Gil ratificada pel Tribunal Suprem, Muñoz es presentà com a número u i candidat a l'alcaldia pel GIL, aconseguí la majoria absoluta (15 de 27 membres) amb el 47,09% dels vots i fou investit alcalde de Marbella per segon cop el 14 de juny.[3] Tanmateix, el 13 d'agost d'aquest mateix any Muñoz perdé l'alcaldia després d'una moció de censura impulsada per un grup de set trànsfugues del GIL que conclogué amb l'elecció de Marisol Yagüe com a nova alcaldessa.[4]
Cas Malaya modifica
Va ser detingut a juliol de 2006 en la segona fase del cas Malaya, la trama de corrupció immobiliària i institucional més important fins al moment a Espanya. Durant el temps de presó preventiva, Muñoz va ser condemnat en diversos casos per prevaricació, malversació de fons públics i per prevaricació urbanística relacionada amb la concessió de llicències il·legals durant els governs municipals del Grup Independent Liberal (GIL).[5] Després de complir les tres quartes parts d'aquestes condemnes urbanístiques, i havent rebut abans la llibertat sota fiança en el cas Malaya, Muñoz va sortir de la presó el 17 d'octubre de 2008 després de gairebé 2 anys i mig entre reixes.
El 2013 el condemnen a set anys i mig de presó i 10 anys d'inhabilitació per càrrecs públics per prevaricació, mentre és absolt dels delictes de malversació de cabals públics i el subsidiari o alternatiu de frau.[6]
L'octubre de 2013 és condemnat per l'Audiència Provincial de Màlaga a 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació per delictes de frau i prevaricació en el marc de l'anomenat Cas Malaya.[7]
Durant el temps que va estar a la presó, va acumular diferents patologies que van redundar en un delicat estat de salut. Pateix una cardiopatia isquèmica-hipertensiva, unida a una diabetis mellitus tipus I i un nombrós quadre d'afeccions, entre les quals una arteriopatia. En els darrers dos anys a la presó es va veure obligat a visitar l'hospital en 29 ocasions. La pròpia sotsdirectora mèdica de la presó va informar que el risc de mort de Muñoz a mitjà termini (entre un i cinc anys) era superior al 50% tot i el tractament i l'assistència mèdica contínua.
A causa del greu deteriorament de la salut li va ser inicialment concedit el règim penitenciari de tercer grau a l'agost de 2015,[8] decisió judicial que va ser posteriorment anul·lada per l'Audiència de Màlaga, en considerar que Muñoz manté «intacta» la «capacitat de delinquir».[9] Dies després, l'Audiència l'eximeix d'acudir a totes les sessions del judici per la trama de corrupció «cas Fergocon», en la qual està imputat, causa del seu estat físic.[10]
Al 2016 se li va concedir el tercer grau,[11] però al 2018 va haver de tornar a ingressar a la presó.[12] Finalment, l'any 2021 va obtenir la llibertat condicional per patir una malatia greu i incurable.[12]
Càrrecs exercits modifica
- Alcalde de Marbella (2002-2003)
- Regidor de l'Ajuntament de Marbella (1991-2002)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jesús Gil |
 Alcalde de Marbella 2002-2003 |
Succeït per: Marisol Yagüe |
Referències modifica
- ↑ «Julián Muñoz deja de ser alcalde de Marbella tras el triunfo de la moción de censura». Cadena Ser, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 «Los ediles de Marbella votan hoy la investidura de Julián Muñoz como sustituto de Gil en la alcaldía». El País, 2002.
- ↑ RUBIO RODRÍGUEZ, JAVIER «El GIL vuelve a triunfar». El Mundo.
- ↑ «Marisol Yagüe, nueva alcaldesa de Marbella tras prosperar la moción contra Julián Muñoz». La Vanguardia, 2003/2006.
- ↑ «Prisión incondicional para el ex alcalde de Marbella Julián Muñoz por la 'operación Malaya'». El Mundo, 21-07-2006 [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ Agencia EFE «Julián Muñoz, condenado a un año de cárcel por prevaricación» (en castellà). EFE, 17-01-2013 [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «Julián Muñoz, condenado a 2 años de prisión en el caso Malaya». La Vanguardia, 04-10-2013 [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Conceden el tercer grado a Julián Muñoz por su estado de salud». El Mundo, 04-08-2015 [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Anulan el tercer grado a Julián Muñoz porque tiene capacidad de delinquir». ABC, 29-08-2015 [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «El evidente deterioro de salud de Julian Muñoz». ABC, 02-09-2015 [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ Agencia EFE «Julián Muñoz cumplirá su tercer grado en el CIS de Algeciras» (en castellà). EFE, 06-05-2016 [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ 12,0 12,1 «Primeras palabras de Julián Muñoz tras obtener la libertad condicional por enfermedad "grave e incurable"». El Español, 08-06-2021 [Consulta: 16 juny 2023].