Juli Carsalade du Pont
Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932. Pertanyia a una família gascona, fou canonge d'Aush i secretari del bisbe Gouzot. Creà el Musée historique et archéologique d'Auch, les Archives historiques de Gascogne i la Société d'archéologie du Gers.
 El "bisbe dels catalans" Juli Carsalade  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1847 Cimòrra (França) |
| Mort | 29 desembre 1932 (85 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Bisbe de Perpinyà-Elna | |
| 7 desembre 1899 – 1932 ← Noël Gaussail – Henri-Marius Bernard → Diòcesi: bisbat de Perpinyà i Elna | |
| Canonge Catedral Santa Maria d'Aush | |
| 1893 – 1899 | |
President Société archéologique, historique, littéraire et scientifique du Gers (en)  | |
| 1891 – 1900 – Auguste Ditandy (en) → | |
 Rector Aush | |
| 1885 – 1893 | |
 Rector Lo Mont d'Astarac | |
| 1876 – 1885 | |
 Vicari Miranda | |
| 1873 – 1876 | |
 Vicari Illa Jordà | |
| 1871 – 1873 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Bisbe d'Elna-Perpinyà |
| Membre de | Société de l'histoire de France (1885–) |
| Consagració | Charles-Évariste-Joseph Cœuret-Varin |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Premis | |
_Ancien_%C3%A9v%C3%AAch%C3%A9_03.jpg) | |
(la) Salus non putresco | |
Fou consagrat bisbe d'Elna-Perpinyà el 22 de febrer del 1900, i aleshores va aprendre català, hi predicà, hi escriví i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua, raó per la qual fou qualificat com a bisbe dels catalans. Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914. Col·laborà també en l'obra del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover, del qual es distancià a causa de l'actitud germanòfila arran de la Primera Guerra Mundial del canonge mallorquí. Encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d'intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el 1916.
Poc després comprà les ruïnes de Sant Martí del Canigó i es dedicà a la restauració del monestir,[1] on fou enterrat quan morí. També adquirí Sant Miquel de Cuixà i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la catedral de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d'encoratjar les investigacions científiques del clergat, creà la Revue historique et littéraire du diocèse de Perpignan.
L'escriptor, historiador i acadèmic francès Louis Bertrand va dedicar-li la novel·la històrica La Infantesa, ambientada a la Catalunya Nord: "A S. I. Monsenyor de Carsalade du Pont, Bisbe d'Elna i de Perpinyà, mantenedor de la tradició catalana".
Referències modifica
- ↑ (castellà) Claustro.com, Monasterio de Sant Martí del Canigó
Bibliografia modifica
- Eugeni Cortade, La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972) (francès)
- Cortade, Eugène. Jules de Carsalade du Pont: L'évêque des Catalans. Perpinyà: Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, XCIXe volume, 1991. ISBN ISSN 0767-368-X.