Julius Nyerere
Julius Nyerere (Butiama, 13 d'abril de 1922 - Londres, 14 d'octubre de 1999) fou un polític tanzà, que exercí com el primer president de Tanzània des de la independència.[1] El 1985-86 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. Abans d'iniciar la trajectòria política havia treballat com a professor d'educació secundària.
.jpg)
Biografia modifica
Nyerere nasqué el 13 d'abril de 1922 a Butiama, població situada en el que en aquells moments es denominava Tanganyika i que avui dia constitueix la part continental de Tanzània, fill d'un cap de la tribu Zanaki i fou conegut pel nom de Mwalimu (professor, en suahili), per la seva professió d'abans de dedicar-se a la política activa, però també per la seva forma de dirigir el país. Va estudiar per professor a la Universitat Makerere, universitat situada a la ciutat de Kampala (Uganda) i després història i economia política a la Universitat d'Edimburg. Fou el primer tanzà que va estudiar en una universitat britànica i el segon a completar un grau universitari ("Master of Arts") fora d'Àfrica.
Instal·lat a la dècada del 1990 a Londres, morí el 14 d'octubre de 1999 en aquesta ciutat.
Carrera política modifica
Es va llançar a la política l'any 1954, quan era professor i fou cofundador, al juliol d'aquell mateix any del partit Unió Nacional Africana de Tanganyika (TANU), que va portar al seu país a la independència del Regne Unit el 13 de desembre de 1962. Esdevingué el 1959 el Primer Ministre del territori semi-independent de Tanganyika i, amb la independència, es convertí en el seu primer President.
Un dirigent que treballava per la justícia social, la unitat nacional i les bones relacions racials, Nyerere va pilotar la unió política entre Tanganyika i Zanzíbar, que va comportar la constitució de la República Unida de Tanzània el 1964. El 1977 liderà la fusió del seu partit amb el Partit Afro-Shirazi de Zanzíbar per a formar el Chama cha Mapinduzi (CCM) o "Partit de la Revolució", en suahili.
Nyerere, que es va mantenir en el poder fins al 1985, quan voluntàriament va deixar la presidència, va dirigir el país seguint una política denominada "Socialisme Africà", internament designada "Ujamaa". Establí lligams amb República Popular de la Xina, que va finançar la construcció de la línia de ferrocarril entre el port de Dar es Salaam i Zàmbia i va participar en altres projectes industrials.
Malauradament i malgrat l'immens esforç en termes d'educació, la política "Ujamaa" no va donar els resultats pretesos i fou abandonada gradualment pels governants que l'han succeït.
Nyerere fou també un dels fundadors de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) l'any 1963 i de la SADC, liderà el Comitè de Descolonització de la OUA, va donar un suport ferm al FRELIMO en la seva lluita per la independència de Moçambic i a Milton Obote d'Uganda, oposant-se al dictador Idi Amin.
Després de deixar la presidència de Tanzània, Nyerere continuà actiu en la política internacional, principalment com a President del Intergovernmental South Centre i va tenir un paper central com mediador al conflicte de Burundi, el 1996. L'any 1992 fou guardonat, juntament amb Aung San Suu Kyi, amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela.
Referències modifica
- ↑ «Julius Nyerere». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Nyerere |