Junta de Defensa Nacional

organisme creat el 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola

La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola i que va assumir durant un temps i de forma col·legiada la Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional.[1]

Infotaula d'organitzacióJunta de Defensa Nacional
Dades
Tipusautoritat Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Creació25 juliol 1936
Data de dissolució o abolició30 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perJunta Tècnica de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

Formació modifica

Els conspiradors havien previst que per a dirigir el moviment es constituís un Directori Militar presidit pel general José Sanjurjo Sacanell, però aquest mor el 20 de juliol de 1936 en un accident d'aviació, pel que acorden formar la Junta de Defensa Nacional que seria l'òrgan suprem dels revoltats. Es va establir en Burgos i es componia d'un president, el general de divisió Miguel Cabanellas Ferrer i sis vocals: el general de divisió Andrés Saliquet Zumeta, els generals de brigada Emilio Mola Vidal, Miguel Ponte i Manso de Zuñiga i Fidel Dávila Arrondo i els coronels del cos d'estat major de l'exèrcit Federico Montaner Canet i Fernando Moreno Calderón.

Dues setmanes després, el president signa un decret de la Junta pel qual la bandera tricolor (vermella, gualda i morada) establerta per la Segona República Espanyola va ser reemplaçada per la bicolor (vermella i gualda) que fos introduïda a Espanya per Carles III. El 21 de setembre de 1936 va tenir lloc a Salamanca una reunió en la qual la Junta havia de tractar sobre establiment d'un comandament militar únic que evités certes friccions com les produïdes en els dos mesos ja transcorreguts, la qual cosa va ser aprovat amb l'oposició de Cabanellas. A continuació es va votar la designació i és escollit Francisco Franco (que havia estat a les ordres de Cabanellas a Àfrica) com a Cap de l'Estat i Generalíssim dels Exèrcits manifestant Cabanellas que s'abstenia de votar donada la seva posició contrària a la mesura. Per altra banda, a causa del pes específic de l'exèrcit establert a Àfrica que es traslladava a la península en els inicis de la guerra, Franco, que com general al comandament dirigiria les operacions d'aquest exèrcit, es va postular per al comandament únic, establint-se així per resolució del 12 de setembre, atorgant la Prefectura de l'Estat i el grau de "Generalíssim" a Franco el 29 del mateix mes i proclamant-se l'1 d'octubre amb una desfilada militar en Burgos.[2]

El mateix dia 1, el Butlletí Oficial de l'Estat dels revoltats publicaren un decret de Franco pel qual es dissolia l'anterior Junta de Defensa Nacional i es creava la denominada Junta Tècnica de l'Estat, com òrgan assessor del comandament únic i de la Prefectura de l'Estat Major de l'Exèrcit, les resolucions del qual necessitaven el confirmo del general Franc com Cap de l'Estat. La Junta Tècnica va quedar presidida pel general Fidel Dávila fins al 30 de gener de 1938 que va ser rellevat per Francisco Gómez-Jordana Sousa. Va reaparèixer la Junta de Defensa Nacional en dues ocasions durant el franquisme: el 8 d'agost de 1939, ja acabada la guerra civil, es constitueix com a òrgan assessor del Consell de Ministres (ja creat en 1938); en 1966, amb l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat, es va crear una Junta de Defensa Nacional dirigida pel President del Govern i integrada pels Caps d'Estat Major dels tres exèrcits, la funció dels quals era d'assessorament en matèria de defensa i amb capacitat per a assumir, al costat del Consell del Regne, funcions de Prefectura de l'Estat en situacions de crisis.

Durant i amb posterioritat a la transició política, s'ha denominat en diverses ocasions Junta de Defensa Nacional a l'òrgan integrat pel president del Govern, el Ministre de Defensa i els Caps d'Estat Major que assessoren al govern en matèria de defensa, sense competències executives.

Membres modifica

President
Vocals

Referències modifica

  1. Infante Miguel-Motta, Javier. Por el imperio hacia Dios bajo el mando del Caudillo (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 474. 
  2. Sánchez Cervelló, Josep. El pacte de la no-intervenció: La internacionalització de la Guerra Civil espanyola. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2009, p. 116. ISBN 8484241602. 
  3. Presidencia de la Junta de Defensa Nacional «Decreto nº 1». Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España [Burgos], 1, 25-07-1936, pàg. 1 [Consulta: 16 febrer 2014].
  4. Presidencia de la Junta de Defensa Nacional «Decreto nº 18». Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España [Burgos], 3, 30-07-1936, pàg. 11 [Consulta: 16 febrer 2014].
  5. Presidencia de la Junta de Defensa Nacional «Decreto nº 25». Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España [Burgos], 4, 04-08-1936, pàg. 14 [Consulta: 16 febrer 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Preston, 1994, p. 199-200.
  7. Presidencia de la Junta de Defensa Nacional «Decreto nº 47». Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España [Burgos], 8, 18-08-1936, pàg. 29 [Consulta: 16 febrer 2014].
  8. 8,0 8,1 Presidencia de la Junta de Defensa Nacional «Decreto nº 114». Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España [Burgos], 24, 19-09-1936, pàg. 93 [Consulta: 16 febrer 2014].

Bibliografia modifica


Precedit per:
'
Govern d'Espanya
 

1936
Succeït per:
Junta Tècnica de l'Estat