Karel Appel
Karel Appel (Amsterdam, 25 d'abril de 1921 - Zúric, 3 de maig de 2006) o Christiaan Karel Appel va ser un pintor i escultor neerlandès, membre fundador del moviment artístic Cobra.[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1921 Amsterdam (Països Baixos) |
| Mort | 3 maig 2006 (85 anys) Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Grave of Karel Appel (en)  cementiri de Père-Lachaise, 22 |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts d'Anvers Rijksakademie van beeldende kunsten |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Amsterdam Dinamarca París |
| Ocupació | pintor, poeta, ceramista, dibuixant, il·lustrador, gravador, muralista, escultor, escenògraf |
| Activitat | 1943 – 2006 |
| Membre de | |
| Moviment | Cobra i expressionisme abstracte |
| Nom de ploma | Apel, Karel Appel, Christiaan Karel |
| Representat per | Karel Appel Foundation (en) , galeria Almine Rech i Galerie Lelong |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
    | |
Fill d'un perruquer, Appel va cursar estudis en la Rijksakademie van Beeldende Kunsten (Acadèmia de Belles Arts) d'Amsterdam entre 1940 i 1943 a pesar de la resistència dels seus pares. Allí va conèixer Guillaume Corneille i Constant. La seva primera exposició data de 1946 i va ser a Groninga, seguida d'una altra a Amsterdam. Entre les seves influències estan Pablo Picasso, Henri Matisse i Jean Dubuffet. S'uneix al Nederlandse Experimentele Groep[n 1] al costat de Guillaume Corneille i Constant i amb qui funda posteriorment el moviment COBRA el «1948», juntament amb Asger Jorn, Jan Nieuwenhuys i Christian Dotremont.
El 1949 un mural seu en la cafeteria de l'Ajuntament d'Amsterdam va causar una forta controvèrsia i va ser cobert per deu anys. En conseqüència Appel parteix el 1950 a París i desenvolupa la seva reputació internacional amb viatges a Mèxic, els Estats Units, Brasil i Iugoslàvia, i compartia la seva residència entre Nova York i Florència. El mateix any el seu amic i company de Cobra, l'escriptor i pintor belga Hugo Claus va crear una sèrie de poemes per a il·lustrar el recull De blijde en onvoorziene week,[n 2] editat a París.[2]
Appel està classificat com pintor expressionista de la segona meitat del segle xx. La seva obra si bé s'acosta a l'abstracció, sempre conté temes recognoscibles (persones, animals, paisatges). Durant el seu període amb COBRA pintava amb vius colors figures simples amb forts delineats.
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ «Karel Appel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Georges Wildemeersch, «Biografia Hugo Claus 1960-1970» Arxivat 2013-12-28 a Wayback Machine., Studie- en documentatiecentrum Hugo Claus, s.d.
Bibliografia modifica
- Hugo Claus i Karel Appel, Love Song (el llibre més llarg del món, editat en un exemplar únic), poemes en anglès de Claus sobre dibuixos de Karel Appel, Amsterdam, 1963.
- Hugo Claus, Karel Appel, schilder, assaig amb dibuixos de Karel Appel, Amsterdam, Editorial A.J.G. Strengholt's Uitgeversmaatschappij, 1964 (existeix igualment en versió anglesa)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karel Appel |