Kerimberdi fou kan de l'Horda d'Or, fill de Toktamix, i germà i successor de Jalal al-Din Khan mort assassinat en mig d'una batalla el 1412. Von Hammer diu que a Jalal al-Din el va assassinar Kerimberdi, però la majoria de fonts coincideixen que fou un tercer germà de nom Kibak.

Infotaula de personaKerimberdi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1370 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1414 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Kan
Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGengiskhànides Modifica el valor a Wikidata
PareToktamix Modifica el valor a Wikidata

Se suposa que havia estat refugiat a Moscou i estava molt ben disposat envers Basili I, que havia anat a l'Horda (poc abans de la pujada de Kerimberdi al tron) i al que va rebre generosament i li va prometre no donar suport als prínceps de Suzdal-Nijni Nóvgorod ni a Vitautes de Lituània. A l'Horda, Basili es va trobar amb el seu rival Ivan de Tver que també fou ben rebut pel kan; Ivan es va comprometre a no molestar al gran principat de Moscou; Basili I sembla que va renovar després de força temps, el pagament del tribut anual a l'Horda, pagament que es va mantenir la resta del seu regnat. Les relacions amb Lituània en canvi es van tensar. Un germà, Jehud al-Din havia lluitat amb Vitautes contra els Cavallers Teutònics a Prússia. Vitautes en revenja va nomenar un kan en oposició anomenat Betsa Pulad que fou investit de manera solemne a Vilna, però quan va entrar en territori de l'Horda fou capturat i decapitat per Kerimberdi (1413).

L'abril del 1413 va enviar una ambaixada a Hongria oferint al rei Segimon l'aliança del kan.

El 1414 Kerimberdi fou assassinat pel seu germà Jabbarberdi (Jarimferdei), protegit de Vitautes, que es va proclamar kan, però un altre germà, Kibak Khan, es va proclamar tanmateix. Kerimberdi va deixar algunes monedes que no porten dates, encunyades a Astracan i Nova Sarai.

Referències modifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.