Kolinda Grabar-Kitarović

política croata, 4a Presidenta de Croàcia

Kolinda Grabar-Kitarović (Rijeka, 29 d'abril de 1968) és una política croata, Presidenta de Croàcia entre 2015 i 2020.[1][2] És la primera dona que ha estat elegida presidenta de la república des de la independència del país, així com la més jove a ostentar el càrrec.[3][4][5]

Infotaula de personaKolinda Grabar-Kitarović

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Rijeka (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta de Croàcia
18 febrer 2015 – 18 febrer 2020
← Ivo JosipovićZoran Milanović →
Ministra d'Afers Exteriors i Europeus de Croàcia
17 febrer 2005 – 12 gener 2008
← Miomir Žužul (en) TradueixGordan Jandroković (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb
Universitat George Washington
Universitat de Zagreb
Los Alamos High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtica, política Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica Croata (1993–2015) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJakov Kitarović Modifica el valor a Wikidata
FillsKatarina Kitarović, Luka Kitarović Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpredsjednik.hr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100044399467142 Twitter (X): KolindaGK Instagram: kolinda_gk Modifica el valor a Wikidata

Abans de la seva elecció com a Presidenta, va ser la primera dona escollida Ministra d'Afers europeus, de 2003 a 2005, i Ministra d'Afers Estrangers i Integració europea, de 2005 a 2008, durant els gabinets d'Ivo Sanader. També va ser ambaixadora als Estats Units, de 2008 a 2011, i sotssecretaria general de diplomàcia pública a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord amb Anders Fogh Rasmussen i Jens Stoltenberg, de 2011 a 2014.[6]

Grabar-Kitarović fou membre de la Unió Democràtica Croata, de 1993 a 2015,[7] i un dels tres membres croates de la Comissió Trilateral,[8] però va haver de renunciar a ambdues posicions el 2015, ja que els presidents croates no poden tenir posicions polítiques o afiliació de partit mentre són al càrrec.[9]

El 2016 la revista Forbes la va llistar en el lloc 46 d'entre les dones més poderoses del món[10][11] i el 2017 en el lloc 39.[12]

Referències modifica

  1. «El socialdemócrata Milanovic toma posesión como nuevo presidente de Croacia» (en castellà). El diario, 18-02-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  2. Ortiz de Zárate, Roberto. «Kolinda Grabar-Kitarovic». CIDOB. [Consulta: 6 març 2023].
  3. «Grabar-Kitarovic elected Croatia's first woman president», 12-01-2015. [Consulta: 28 octubre 2015].
  4. «Kolinda Grabar-Kitarovic elected president of Croatia». , 11-01-2015 [Consulta: 28 octubre 2015].
  5. Autor:  Hina. «NOVA PREDSJEDNICA Evo što svjetske agencije javljaju o Kolindinoj inauguraciji». Jutarnji.hr, 15-02-2015. Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 1r maig 2016].
  6. NATO. «NATO – Biography: Kolinda Grabar-Kitarovic, Assistant Secretary General for Public Diplomacy». NATO, 29-08-2014.
  7. «Kolinda se javila šefu Karamarku: Izlazim iz HDZ-a» (en croat). Jutarnji.hr. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 6 març 2015].
  8. «Kolinda Grabar Kitarović - nova nada Hrvatske». Narodni List. [Consulta: 6 març 2015].
  9. «Kolinda više nije članica Rockefellerove Trilaterale, jedne od najmoćnijih grupa na svijetu - Vijesti» (en croat). Index.hr. [Consulta: 6 setembre 2015].
  10. «Kolinda Grabar-Kitarović» (en croat). Forbes. [Consulta: 11 juny 2016].
  11. Nacional. «FORBES Kolinda Grabar kitarović među 100 najmoćnijih žena svijeta». Nacional.Hr, 20-06-2014. [Consulta: 11 juny 2016].
  12. «FORBESOV IZBOR Kolinda Grabar-Kitarović je 39. najmoćnija žena na svijetu» (en croat). Jutarnji. [Consulta: 6 febrer 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kolinda Grabar-Kitarović