Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 640  Khenchela (en)  |
| Mort | 688 (47/48 anys) Timgad |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Amazics |
El 674 era el rei dels awrabes (awraba) una confederació tribal amaziga del grup dels baranis, generalment sedentaris. Quan el mawla Abu-l-Muhàjir Dinar al-Makhzumí va arribar des d'Egipte per substituir Uqba ibn Nafi al govern de la província d'Ifríqiya i Magreb, de recent conquesta, els awraba dominaven la regió de Tlemcen (antiga Pomària) a l'oest dels Aures fins a Walila (Volubilis) al nord de Fes[1] i eren encara majoritàriament cristians.[2] Abu l-Muhàjir Dinar es va trobar amb Kosayla a Tlemcen; la seva nova política conciliatòria va atreure a Kosayla que es va convertir a l'islam i va anar a residir a Takerwan, la seu d'Abu l-Muhàjir Dinar, que havia substituït a la primera capital d'Ucba, Kairuan.
Però la mort del califa Muawiya I va canviar altre cop la política. El 681 Uqba va tornar al Magrib amb idees de venjança, guerra santa i submissió dels amazics per la força. Abu l-Muhàjir Dinar fou empresonat i Kosayla amenaçat. Va iniciar els treballs per restaurar la seva antiga capital. Després Abu l-Muhàjir Dinar fou alliberat i incorporat al seu seguici amb Kosayla, i en una gran cavalcada va arribar fins a l'oceà Atlàntic. Pel camí, i tot i les advertències del seu predecessor, va humiliar repetidament a Kosayla. Els amazics no esperaven cap atac després d'un temps de política de conciliació però aviat es va organitzar la resistència. Els baranis, força romanitzats, es van aliar als romans d'Orient, i els awraba es van posar en contacte amb el seu cap Kosayla, que aviat va agafar la direcció de la resistència abandonant a Uqba.
Aquest havia reenviat de manera imprudent gran part del seu exèrcit a Kairuan, quedant només amb 300 cavallers, encara que alguns pensen que fou per un atac romà a Kairuan. Així, amb pocs homes, Uqba es va haver d'enfrontar a Kosayla (que tenia el suport d'un contingent bizantí) al sud de Biskra, a Tahuda (Thabudeos), i fou derrotat i mort[3] amb tots els seus homes incloent Abu l-Muhàjir Dinar. Al lloc de la batalla hi ha un mausoleu anomenat de Sidi Uqba que és avui dia centre de pelegrinatge.
El pànic va esclatar a Kairuan en conèixer la victòria de Kosayla. Hanash al-Sanani va proposar abandonar el territori, cosa que finalment es va fer contra l'opinió de Zuhayr ibn Kays al-Balawi que volia resistir. El 683 Kosayla entrava a Kairuan i l'erigia en capital del seu regne amazic. Els musulmans que van restar van rebre el aman (perdó). Kosayla es va proclamar emir del regne d'Altava, que comprenia Ifríqiya i Magrib i el incloent dels musulmans i va establir el seu poder arreu.
El 688 Zuhayr ibn Kays al-Balawi al front d'un exèrcit tornava a la zona. Kosayla va decidir esperar al seu adversari en un lloc més segur que Kairuan i es va retirar a Mams a 50 km a l'oest, una zona propera a la muntanya on podia trobar refugi en cas de derrota. La batalla fou favorable a l'exèrcit àrab i Kosayla hi va morir, però no fou prou decisiva i Zuhayr va haver de tornar a evacuar el país poc després i va morir de retorn a la ciutat de Barca a mans d'un contingent bizantí que hi havia desembarcat segurament en ajut de Kosayla.
Referències modifica
- ↑ Els awraba de Walila van portar al tron a Fes a Idris I, fundador de la dinastia idríssida, el 788.
- ↑ Al-Bakrí confirma que Tlemcen va tenir una important població cristiana fins al segle xi
- ↑ Ilahiane, Hsain. Historical Dictionary of the Berbers (Imazighen) (en anglès). 2a ed.. Rowman & Littlefield, 2017, p. 129. ISBN 9781442281820.
Bibliografia modifica
- Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852, en línia a Google Llibres, aquí i aquí