Viquipèdia

La Vall de Lierp

municipi d'Osca

La Vall de Lierp[1] (en castellà Valle de Lierp i en aragonès Val de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 m alt), al nord, que la separa de La Vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1.553 m alt), al sud, que la separa de la vall de Vacamorta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Vall de Lierp
Valle de Lierp (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 22′ 47″ N, 0° 28′ 35″ E / 42.379722222222°N,0.47638888888889°E / 42.379722222222; 0.47638888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalEixea Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població60 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,83 hab./km²)
Idioma oficialaragonès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície32,758891 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.012 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé María Ariño Castel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22451 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22244 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvallelierp.es Modifica el valor a Wikidata
El Turbó.

El barranc d'Espluga de la vall de Lierp entrega les aigües al Rialbo o barranc de Llert, abans d'arribar a l'Éssera.[2]

La temperatura mitjana anual és d'11° i la precipitació anual, 1000 mm.[3]

Entitats de població modifica

El municipi comprèn els pobles següents:

  • Eixea. És el cap del municipi. El poble està a 1.015 metres sobre el nivell del mar, al vessant sud del massís del Turbó, vora el barranc de Paderniu.[4]

Eixea (Egea, en castellà) és un topònim descriptiu de construcció, procedent del vocable vascó etxa, amb el significat de casa. S'estén per la zona pirinenca de la província d'Osca. La primera referència documentada que es coneix d'aquest topònim es troba en un contracte de donació, datat l'any 1007 i autoritzat per Galindo (o Galí), abat del monestir de Santa Maria d'Ovarra. En la redacció figura l'expressió in vila Sxechari. Novament, és citat aquest terme per l'abat Ató, del mateix monestir, en un document de l'any 1030 pel qual s'intercanvien unes vinyes amb un tal Baró. En altres documents posteriors figura com a Exea o Eixea.[5]

  • Roperós.[6]
  • Paderniu. Situat al vessant sud del Turbó i al NW de Serrat.[7]

Paderniu (Padarníu, en castellà) és un antropònim amb sufix celta: patern. En un document del segle VI, de la Col·lecció diplomàtica de la catedral d'Osca, apareix l'expressió In terra Hilardensi Paternianico ... Així mateix, en un document de l'any 1004, procedent del monestir d'Ovarra, s'escriu in vila Paternini, al citar Padarnín com una de les seves propietats. L'any 1092, es troben novament documentades les paraules in vila Paternini a l'afirmar que l'església d'aquest lloc estava dedicada a santa Eulàlia i depenia de Sant Vicenç de Roda.[8]

  • Serrat. Poble situat a 1.174 metres i al vessant meridional del Turbó.[9]

I les caseries de:

  • Piniello. Situat al sud del municipi, camí de Merli.[10]
  • El Pueio. Població disseminada. Hi ha un santuari, la Mare de Déu del Pueio.[11]

Topònim, també descriptiu del lloc que ocupa, derivat de la paraula llatina podium, amb el significat de lloc elevat, turó amb cim més o menys arrodonit. A la llista de focs de 1.381 se cita com Puyo.[12]

  • El despoblat de Pociello.[13]
 
Serra del Jordal vista des de la serra de Sis.
  • Sala (Serra del Jordal). Aquest lloc té un topònim descriptiu d'origen germànic. Fora de la jurisdicció dels castells hi havia també dominis i possessions senyorials: domus, turris, fortia, sala o stadium. Eren simplement torres o fortaleses de defensa, o cases pairals importants, l'edifici constava només d'una gran sala de recepció, gairebé sempre de domini alodial.[14] L'alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres,[15] és a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús). Era el concepte antagònic de l'emfiteusi o propietat feudal, on el domini útil (o dret d'ús) d'un feu se cedia a un noble vassall, qui havia de pagar un «cens» o servir-lo personalment a canvi del dret d'ús.[16]
Entitat de població Habitants
Eixea 13
Parderniu 8
Pueio 5
Reperós 0
Sala 6
Serrat 15
Font: Idescat

Llengua modifica

El parlar d'aquesta vall fronterera és de transició entre el català i l'aragonès, similar al de Merli, Nocelles i Cercuran.[17] En un primer moment podria incloure's en el domini català els nuclis de Reperós i les anomenades Casas de Piniello, però en l'actualitat ja són despoblats.

Referències modifica

  1. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Valle de Lierp». Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 13 setembre 2016].
  4. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Eixea». Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 16 juny 2015].
  6. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Paderniu». Arxivat de l'original el 2019-05-01. [Consulta: 16 juny 2015].
  9. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Pueio». Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 16 juny 2015].
  13. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Sala». Arxivat de l'original el 2015-06-23. [Consulta: 16 juny 2015].
  15. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 34
  16. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ «La Vall de Lierp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Vall_de_Lierp&oldid=32407562»