La presa de Yapu és un antic relat egipci que descriu la conquesta de la ciutat de Yapu (avui, Jaffa) pel general Djehuty en temps de Tuthmosis III. Es conserva una còpia al Papir Harris 500, guardat al Museu Britànic amb la referència EA 10060.

Infotaula documentLa presa de Jaffa
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalegipci tardà Modifica el valor a Wikidata

No es tracta d'una narració històrica sinó d'un conte, on el teló de fons és la campanya a Síria de Tuthmosis, i el que li va passar a un comandant de tropa anomenat Djehuty que servia a les ordres del faraó.[1]

Bol d'or amb el nom del general Djehuty. (Museu del Louvre).

Les tàctiques usades per Djehuty a la història evoquen l'episodi del Cavall de Troia relatat a l'Odissea i el conte d'Alí Babà i els quaranta lladres de les mil i una nits.

Descripció modifica

El papir data de començaments de la dinastia XIX, durant el regnat de Seti I o durant el de Ramsès II [2] Està escrit en hieràtic i es conserva de forma fragmentària: el començament s'ha perdut, i la resta del text té moltes llacunes.

Argument modifica

 
Jaffa: restes de la muralla del Segle XIII aC

El principi de la narració s'ha perdut. Al fragment conservat, Djehuty convida al príncep de Yapu a una trobada en el seu campament dels afores de la ciutat. El príncep acudeix amb 120 soldats, i Djehuty el convida a la seva tenda, on el noqueja. Oculta a dos-cents dels seus soldats en cistelles, els càrrega sobre animals i envia un auriga a la ciutat per anunciar que els egipcis s'han rendit i estan enviant un tribut. Les dues-centes cistelles són portades per 500 portadors, que no són uns altres que soldats de Djehuty: una vegada dins de la ciutat, la conquisten. La història acaba amb una carta en la qual Djehuty informa al faraó d'aquesta victòria.

Context històric modifica

Encara que els esdeveniments descrits en aquesta història són ficticis, estan situats en un context real: Tuthmosis va realitzar un total de 16 campanyes a Síria entre els anys 22 i 42 del seu regnat; la presa de Jaffa va haver de succeir en una de les primeres.[3] El general Djehuty és un personatge real que està ben documentat en diverses troballes arqueològiques, per exemple en un bol d'or que Tuthmosis III li va regalar pels seus mèrits i que es conserva en el Museu del Louvre. La seva tomba va ser trobada l'any 1824 a Saqqara.

Notes i referències modifica

  • SCHNEIDER, Thomas. Lexikon der Pharaonen / Diccionario enciclopédico de los faraones. Ed. RM-Buch- und Medien-Vertrieb, 2002. 
  • GRIMAL, Nicolas. A History of Ancient Egypt / Historia del Antiguo Egipto. Blackwell Publishing, 1992. ISBN 0-631-19396-0. 
  • MÜLLER, Wilhelm Max (1862 - 1919). Die Liebespoesie der alten Ägypter / La pòesía de amor de los habitantes del Alto Egipto. Ed. J. C. Hinrichs[4], 1899. 
  1. Grimal: op. cit., pág. 217.
  2. Müller: op. cit.
  3. Schneider: op. cit., pág. 293.
  4. El fundador de la editorial fue el alemán Johann Conrad Hinrichs (1763 - 1813).

Bibliografia modifica

  • Burke, Aaron Alexander. "Early Jaffa: From the Bronze Age to the Persian Period," in The History and Archaeology of Jaffa 1, edited by M. Peilstöcker and A. A. Burke, pp. 63–78. The Jaffa Cultural Heritage Project 1. Monumenta Archaeologica 26, A. A. Burke and M. Peilstöcker, general editor, Cotsen Institute of Archaeology, Los Angeles.
  • Burke, Aaron Alexander, and Krystal V. Lords. "Egyptians in Jaffa: A Portrait of Egyptian Presence in Jaffa during the Late Bronze Age." Near Eastern Archaeology Vol. 73, No. 1 (2010), pp. 2–30.
  • Fritz Hintze, "Untersuchungen zu Stil und Sprache neuägyptischer Erzählungen", in Journal of Near Eastern Studies, Vol. 11, No. 3 (Jul., 1952), pp. 227–230
  • William Matthew Flinders Petrie, Egyptian Tales: Translated from the Papyri, London 1895