Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah. Les seves ruïnes encara es conserven; estava situada en un pendent molt fort (trenta graus) i fàcilment defensable, on la superfície semblava un tronc cònic mesurant 480 metres per 190. Estava al districte de Rudbar a la vora del Shah Rud, afluent del Sefid Rud, a 43 km al nord-oest de Qazvín. Fou assetjada sense èxit pel sultà seljúcida Muhammad I Tapar (1105–1118) el 1117. El 1257 el dai ismaïlita es va sotmetre als mongols amb 40 fortaleses, però Lanbasar va oferir resistència al general mongol Dayir Buka (1257-1258) igual que la fortalesa de Girdkuh (que encara va resistir més temps).

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Lanbasar
Imatge
Dades
TipusCastell i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Siege of Lambsar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura sassànida Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaProvíncia de Qazvin (Iran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlamut Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 32′ 51″ N, 50° 13′ 38″ E / 36.5475°N,50.2272°E / 36.5475; 50.2272
Patrimoni nacional de l'Iran
Data29 abril 2003
Identificador8571

Les ruïnes foren descrites per Freya Stark el 1931 i per Ivanow el 1958.

Bibliografia modifica

  • F. Stark, The valleys of the Assassins, Londres 1936
  • W. Ivanow, Alamut and Lamasar, two medieval stringholds in Iram, Teheran, 1960.
  • P. J. E. Willey, The castles of the Assassins, Londres 1963.