Laura Betti

actriu italiana

Laura Betti, nom artístic de Laura Trombetti (Casalecchio di Reno, Emília-Romanya, 1 de maig de 1927 – Roma, Lazio, Itàlia, 31 de juliol de 2004), va ser una actriu i cantant italiana de cinema i teatre.[1]

Infotaula de personaLaura Betti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Laura Trombetti Modifica el valor a Wikidata
1r maig 1927 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2004 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCertosa di Bologna 44° 29′ 46″ N, 11° 18′ 35″ E / 44.4960959°N,11.3097402°E / 44.4960959; 11.3097402 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLaura Betti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –  2004 Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0079341 Allocine: 307 Rottentomatoes: celebrity/laura_betti Allmovie: p5993 TCM: 15580 TMDB.org: 7710
Musicbrainz: 33274d60-197b-4993-bd60-28c6f939f3f5 Discogs: 1031919 Find a Grave: 99266072 Modifica el valor a Wikidata

Intèrpret dotada de força i d'una veu caracteritzada per un timbre ronc, notòria al públic sobretot per la seva llarga vinculació artística i humana que la va unir espiritualment al poeta, escriptor i director Pier Paolo Pasolini.

La seva filmografia comprèn pel·lícules importants com La dolce vita (dirigida per Fellini, 1960). En 1968 va guanyar la Copa Volpi per Teorema de Pier Paolo Pasolini; després, amb la direcció de Marco Bellocchio, figura entre els intèrprets de Nel nome del padre (1972) i Sbatti il mostro in prima pagina (1972). Amb Bellocchio va actuar encara en 1977 per a la versió televisiva de La gavina d'Anton Txèkhov. Va tenir un rol de rellevància al costat de Donald Sutherland a Novecento de Bernardo Bertolucci, en la part de Reina, la sàdica cosina del protagonista Alfredo (Robert De Niro).

Els debuts modifica

Filla d'un advocat inscrit en el Partit d'Acció i neta del notable glotòlog Alfredo Trombetti, Laura Betti va debutar en l'espectacle com a cantant de temes de jazz; després una breu experiència al cabaret (1955) en parella amb Walter Chiari a I saltimbanchi prenent part el 1960 al recital de cançons titulades Giro a vuoto,de contingut singular, amb temes inspirats en els textos de literats cèlebres com Buzzati, Calvino, Flaiano, Bassani, Moravia i el mateix Pasolini.

En 1955 va debutar en teatre en Les Bruixes de Salem d'Arthur Miller, amb la direcció de Luchino Visconti: el seu repertori juvenil també inclou el Cid de Corneille (en parella amb Enrico Maria Salerno) i Die sieben Todsünden de Brecht i Weill.

Entre el final de 1960 i gener de 1961 es torna popular interpretant amb Paolo Poli la parella de cantahistòries que entonaven Ballata dell'uomo povero, que connectava els episodis del guió televisiu Tutto da rifare pover'uomo dirigit per Eros Macchi.

Copa Volpi a Venècia modifica

 
Desdemona (Laura Betti) i Cassio (Franco Franchi) a Che cosa sono le nuvole? (episodi de Capriccio all'italiana, 1968)

L'inici de l'activitat d'actriu cinematogràfica va coincidir per a Betti amb conèixer Pier Paolo Pasolini, que la dirigiria en La ricota (episodi de Rogopag) i, successivament (1968), en l'obra teatral Orgia i a Teorema, pel·lícula per la qual l'actriu es va adjudicar la Copa Volpi com a millor actriu a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia. Sempre sota la direcció de Pasolini, el 1974 va actuar a Els contes de Canterbury.

En 1968 va ser editat el seu LP Potentissima Signora, amb textos de Pasolini (entre els quals sobresurt El valz del pegat, de seguida gravada per Gabriella Ferri).

Altres pel·lícules interpretades per Betti han estat Allonsanfàn (1974) de Paolo y Vittorio Taviani, Vizi privati, pubbliche virtù (1975, de Miklós Jancsó), Novecento (1976, de Bernardo Bertolucci), Viaggio con Anita (1974, de Mario Monicelli), Caramelos de un desconocido (1987, de Franco Ferrini), Il grande cocomero (1993, de Francesca Archibugi), Un eroe borghese (1995, de Michele Placido).

Un entre els últims directors a dirigir-la va ser Mimmo Calopresti, per al qual va interpretar en 2002 el rol d'una monja en la pel·lícula La felicità no costa niente.

El Fons Pasolini modifica

Des de 1980 va ser creadora i directora del Fons Pier Paolo Pasolini, que durant més de vint anys va tenir la seva seu a Roma, en Plaza Cavour. Per a l'escriptor, Laura Betti era «una tràgica Marlene, una veritable Gràcia amb una màscara inalterable sobre el rostre de nina rossa».[2] La seva relació amb Pasolini, el seu caràcter i les dificultats dels seus últims anys han estat descrits despietadament per Emanuele Trevi en el seu llibre Qualcosa di scritto (Ponte alle Grazie, 2012).

A més de portar endavant com a directora l'activitat del Fons, com a últim acte de fe en Pasolini, en la part final de la carrera (1996) Betti va aconseguir posar en escena un recital de poesies i textos pasolinians amb el títol Una disperata vitalità.

En 2003 el Centre d'Estudis Arxiu Pier Paolo Pasolini de Bolonya va adquirir, per mitjà d'una donació, tots els materials recollits anteriorment a Roma. Prop de la Biblioteca de la Cinemateca de Bolonya avui es conserven més de 1000 volums i un altre material inherent a l'obra de Pasolini. El trasllat del Centre d'Estudis de Roma a Bolonya va causar notables frecs entre l'actriu i l'administració de la capital.

Laura Betti va morir a Roma el 31 de juliol de 2004, als 77 anys. Reposa al Cementiri de la Cartoixa de Bolonya, en la tomba familiar. Al novembre de 2015 li va ser dedicat el Teatre Comunal de Casalecchio di Reno, la seva ciutat natal.

Teatre modifica

Discografia modifica

LP modifica

  • Laura Betti con l'orchestra di Piero Umiliani (Jolly LPJ 5020, 1960)
  • Laura Betti canta Kurt Weill 1900-1933 (Ricordi SMRL 6031, 1963)
  • Laura Betti canta Kurt Weill 1933-1950 (Ricordi SMRL 6032, 1963)

EP modifica

  • Laura Betti con Piero Umiliani e la sua orchestra. La commedia è finita/La canzone del giramondo/La canzone del tempo/Una venere ottimista (RCA Italiana A72U0220, 1958)
  • Quattro canzoni con Laura Betti. Amare vuol dire mentire/ I hate Rome/ Lucciola/ Satellite (Jolly EPJ 3000, 1960)
  • Laura Betti con l'orchestra di Piero Umiliani. Quella cosa in Lombardia/Piero/Io son' una (Jolly EPJ 3004, 1960)
  • Laura Betti con l'orchestra di Piero Umiliani. Macrì Teresa detta Pazzia/Valzer della toppa/Cocco di mamma (Jolly EPJ 3005, 1960)
  • Laura Betti con l'orchestra di Piero Umiliani. Venere tascabile/Vera signora/E invece no (Jolly EPJ 3006, 1960)
  • Laura Betti dal film 'Cronache del '22'. Nel '22 sognavo già l'amore/Proprio oggi/Sulla strada che va a Reggio/La prima volta (Jolly EPJ3009, 1961)
  • Laura Betti N.1. Je me jette/La parade du suicide/Je hais Rome/La belle Léontine (Chansons d'Orphée 150019, 1962)
  • Laura Betti N.2. Je sais vivre/Piero/Maria le Tatuage/Une vraie dame (Chansons d'Orphée, 150021b, 1962)
  • Laura Betti e Paolo Poli. Doppio EP. La bambinona/Guglielmino/La bella Leontine/Io Corpus Domini 1938/Mi butto/Donna bocca bella/Donna Lombarda/Orrenda madre/La Lisetta/La Ninetta/La Morettina/La Gigiotta (Carosello LC4001/2, 1964)
  • Ordine e disordine. Ai brigoli di Casalecchio/M'hai scocciata, Johnny/Monologo della buca/Solitudine/Lamento del nord (I dischi del sole DS 40, 1965)

Senzills modifica

  • Les pantoufles à papa/L'attesa (Rca Italiana N0595, 1957)
  • Venere tascabile/Seguendo la flotta (Jolly J 20135, 1960)
  • Ballata dell'uomo ricco/Ballata del pover'uomo (Jolly J 20128, 1961)
  • E invece no/Solamente gli occhi (Jolly J 20136X45, 1961)

Filmografia modifica

Actriu modifica

 
Laura Betti en una breu aparició a La dolce vita (1960)
 
Laura Betti a Novecento (1976)

Directora modifica

Premis i distincions modifica

Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1968[3] Copa Volpi a la millor actriu Teorema Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1979[4] Conquilla de Plata a la millor actriu Il piccolo Archimede Guanyadora

Referències modifica

  1. Obituary: "Laura Betti", BBC, 1 agost 2004
  2. Necrología de Laura Betti
  3. «The 1960′s». [Consulta: 7 octubre 2013].
  4. Premios del 1979 en la web del Festival de San Sebastián

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica