Lee Harvey Oswald
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Lee Harvey Oswald (Nova Orleans, EUA, 1939 - Dallas, EUA, 1963) va ser considerat ser l'autor material de l'assassinat del president dels EUA John Fitgerald Kennedy el 22 de novembre de 1963 a la ciutat de Dallas. Aquesta decisió va ser presa per unanimitat dels membres de la Comissió Warren, comissió que es va crear per determinar les circumstàncies d'aquest assassinat.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1939 Nova Orleans (Louisiana) |
| Mort | 24 novembre 1963 (24 anys) Parkland Memorial Hospital (Texas) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Shannon Rose Hill Memorial Park (en)  (1963–) 32° 43′ 57″ N, 97° 12′ 12″ O / 32.732455°N,97.203223°O |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Marxisme-leninisme |
| Formació | Warren Easton High School Arlington Heights High School |
| Activitat | |
| Ocupació | treballador |
| Ocupador | Horizont (en) (1959–1962) |
| Professors | Stanislau Xuixkévitx |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |
| Participà en | |
| 22 novembre 1963 | atemptat contra John F. Kennedy |
| Família | |
| Cònjuge | Marina Oswald Porter (1961–1963) |
| Pares | Robert Edward Lee Oswald (en) i Marguerite Oswald |
| Cronologia | |
| 22 novembre 1963 | atemptat contra John F. Kennedy |
| naixement pòstum | |
| mort sota custòdia policial
| |
Signatura  | |
     | |
Es va determinar que Oswald va disparar tres trets amb un fusell Carcano, amb mira telescòpica, des d'una distància de cinc-cents metres, quan John F. Kennedy era en una limusina sense sostre que circulava durant un acte oficial. Tanmateix, informes pericials apunten una organització que tenia com a objectiu aquest assassinat i que diversos tiradors haurien disparat alhora, segons les proves de balística efectuades sobre el fusell d'Oswald i el vehicle on era Kennedy.
Amb la participació d'Oswald en el fet delictiu eren necessàries més investigacions per tal d'esclarir el possible complot, però això no va ser possible perquè quan Oswald, detingut, era traslladat a la presó, va ser assassinat per un individu de nom Jack Ruby. Per aquest motiu, no es va fer cap judici sobre Oswald.
Biografia modifica
Primers anys modifica
Lee Harvey Oswald neix un 18 d'octubre de 1939. El seu pare, Robert Edward Lee, cobrador d'assegurances, va morir d'un atac de cor dos mesos abans del seu naixement. La seva mare, Marguerite, es va casar el 1945 amb Edwin A. Ekdahl, un home de negocis de Boston. L'any 1948 es van divorciar. Llavors, la família es va traslladar a viure a Nova York.
Lee era un nen reservat i solitari que sovint feia campana i s'amagava al zoològic del barri de Bronx, a la ciutat de Nova York. Allí és on el tenen fins a tres vegades pel seu absentisme escolar. Lee i la seva mare tornaren poc després a Nova Orleans. Mare i fill s'instal·len al carrer Exchange i Lee comença a assistir a l'Escola de secundària de Beauregard. Té quinze anys i vol entrar al cos de Marines, a l'excèrcit del EUA. Un any després comença a assistir a les reunions de la Patrulla Aèria Civil, que dirigia el capità David Ferrie,[1] que estava vinculat als moviments d'extrema dreta i anticastristes.[2]
Marines modifica
El 24 d'octubre de 1956 Oswald s'allista a la Infanteria de Marina dels EUA, ja que supera els exàmens d'ingrés, i fa les deu setmanes d'instrucció com a recluta a San Diego (Califòrnia). Superada la fase d'instrucció, Oswald s'integra en el Regiment d'Infanteria d'Entrenament de Combat de Camp Pendleton, a uns trenta quilòmetres de San Diego. Ascendit a soldat de primera classe, es gradua el 3 de maig de 1957. Lee havia sol·licitat un lloc com a controlador de radar. És traslladat a la Base Aèria Keesler, a la ciutat de Biloxi (Mississipi), on segueix el seu entrenament de tècnic de radars. Oswald aconsegueix la setena millor qualificació entre un grup selecte de cinquanta infants de marina. És nomenat oficialment operador electrònic d'aviació i assignat al Primer Esquadró de Control Aeri de la Infanteria de Marina a El Toro, en aquella època ubicat a la ciutat d'Atsugi, a uns cinquanta quilòmetres al sud de Tòquio, al Japó. El 27 d'octubre de 1957, Lee es fereix lleument amb una pistola Derringer del calibre.22, no reglamentària, de la seva propietat.[3]
La seva unitat es desplaça de maniobres a l'arxipèlag de les Filipines. El 15 de gener de 1958, Oswald aprova els exàmens i ascendeix a caporal. Tanmateix, aquella mateixa nit, durant la guàrdia de Lee, el soldat Peter Schrand pateix un accident i acaba mort per un tret del seu propi fusell. Quan torna a Atsugi, l'11 d'abril, Oswald és jutjat per un consell de guerra i condemnat a vint dies de treballs forçats, cinquanta dòlars de multa i pèrdua de galons per tinença il·lícita d'armes per l'incident de la Derringer. Això no obstant, la sentència deixa clar que si no persevera en la seva indisciplina tot quedaria condonat.[4] Poc després Oswald protagonitza una picabaralla en un bar, de nom Bluebird Cafe, amb el sergent Miguel Rodríguez.[5] Lee és sotmès a un altre consell de guerra i sancionat amb quatre setmanes de reclusió a la presó de la Infanteria de Marina[6]
El 2 de novembre de 1958 Oswald torna als Estats Units després de tretze mesos de destí al Japó. Arriba a San Francisco (Califòrnia), el 15 de novembre. Gaudeix d'un mes de permís a Fort Worth amb la seva mare.[7] El 21 de desembre torna del seu permís a la Base Naval de Santa Ana, prop de Los Angeles. Novament com a operador de radar. Durant aquells dies estudia rus al Monterrey School i se subscriu al diari People's World i a una publicació del Partit Socialista dels Treballadors. Oswald també aprova les proves d'accés a la Universitat, i esdevé titulat en secundària.[8]
Unió Soviètica modifica
El març de 1959 Oswald envia una sol·licitud a l'Albert Schweitzer School (Suïssa), que és aprovada. L'11 de setembre de 1959 Oswald es llicencia a El Toro (Califòrnia) i s'acomiada de la seva mare a Fort Worth.[9] Embarca a Nova Orleans en el vaixell mercant Marion Likes rumb a Europa, amb el presumpte objectiu de dirigir-se a la Universitat Albert Schweitzer de Ginebra. Després arriba el 8 d'octubre al port francès de Le Havre, i posteriorment a Southampton (Regne Unit de la Gran Bretanya), sense haver-hi registre sobre aquestes dades.
El dia 15 d'octubre de 1959, amb un visat de turista de sis dies, Oswald parteix amb tren des de Hèlsinki en primera classe amb destí a Moscou.[10] El dia 31 d'octubre Oswald es persona a l'ambaixada americana de la capital russa i comunica al cònsol, Richard Snyder, que vol renunciar a la ciutadania estatunidenca i convertir-se en ciutadà de la Unió Soviètica.[11]
Lee és acceptat per la burocràcia soviètica i és destinat a Minsk (actual Belarús) en una fàbrica d'aparells de ràdio a començaments de 1960. És llavors quan el cos d'Infanteria de Marina dels Estats Units canvia el seu llicenciament de «amb honor» a «amb deshonor».[12]
L'apartament on s'allotja Oswald a Minsk és privilegiat, amb dos balcons amb vistes al riu. El biògraf Norman Mailer documenta que en aquella època hi havia nombroses evidències que el servei d'intel·ligència soviètic KGB enregistrava i seguia tots els moviments d'Oswald durant la seva estada a Minsk.[13]
Cap a començaments de 1961, Lee es posa en contacte amb el cònsol estatunidenc a Moscou, Richard Snyder, amb el propòsit de tornar als Estats Units. Poc després es casa a Minsk amb Marina Prusakova. Diversos autors han especulat sobre les verdaderes intencions d'Oswald durant la seva estada a la Unió Soviètica. Algunes d'aquestes hipòtesis argumenten que Oswald podia ser un agent encobert de la CIA.[14][15][16]
Retorn als Estats Units modifica
Després de llargs tràmits burocràtics, l'1 de juny de 1962, Oswald, Marina i la seva filla June, nascuda al febrer d'aquell any, són acceptats a l'ambaixada dels Estats Units com a ciutadans americans i reben tres passatges pel vapor Maasdam, que partirà el 4 de juny amb destí Hoboken (Nova Jersey).
La família Oswald desembarca a Nova Jersey després d'una travessia per l'oceà Atlàntic de nou dies. Es traslladen a Dallas on s'allotgen a la casa del germà de Lee, Robert. Poc després, l'FBI interroga a Oswald sobre la seva estada a l'URSS. John Fain, agent de l'FBI pregunta a Oswald si és agent dels serveis d'intel·ligència i aquest contesta: «És que no ho saps?».[17]
La família Oswald es trasllada a Fort Worth i Lee comença a treballar, el 17 de juliol, en una fàbrica de persianes de la Leslie Welding Company, cobrant una setmanada de cinquanta dòlars.[18] Per aquella època Oswald és posa en contacte epistolar amb el Partit Socialista Obrer de Nova York. Llegeix diaris soviètics com el Pravda i Izvestia. Fou en aquell estiu també quan Oswald coneix a George de Mohrenschildt, un descendent de la noblesa russa que havia emigrat als Estats Units. S'ha especulat que estava vinculat amb els serveis d'intel·ligència americans.[19][20]
A l'octubre d'aquell any 1962, Oswald deixa de cop i volta la seva feina a la fàbrica de Fort Worth per traslladar-se amb la seva família a viure a Dallas, on George de Mohrenschildt els dona un cop de mà amb la mudança.
Un cop instal·lat a Dallas, Oswald aconsegueix una entrevista de feina amb una empresa de fotografia de nom Jaggars-Chiles-Stoval. És contractat i comença a treballar com a fotoimpressor a raó de cinquanta dòlars setmanals.[21] La família Oswald manté per aquella època bona relació amb la família De Mohrenschildt i la comunitat russa de Dallas. Lee segueix interessat pel marxisme i la Unió soviètica.
El 27 de gener de 1963, suposadament, Oswald compra per correu un revòlver del calibre 38, utilitzant el nom fals d'Alek J. Hidell, a l'empresa Seaport Trades.[22]
Marina Oswald fa amistat amb la parella Michael i Ruth Paine, oficialment separats, però que fan vida social junts. Ell treballa com a enginyer a l'empresa Bell Helicopter. Marina i Ruth Paine aviat es fan bones amigues i ella li ofereix el seu allotjament a Irving (Dallas). Marina havia comentat prèviament a Ruth que rebia maltractaments sovint per part d'Oswald.[23]
A principis de març de 1963, la família Oswald es muda al número 214 del carrer West New Neely, al barri de Oak Cliff. L'agent de l'FBI James Hosty, visita l'anterior domicili al carrer Elsbeth, ubicat al mateix barri, després del canvi de domicili. Evidentment, el troba buit i recomana als seus superiors no perdre-li la pista a Oswald.[24]
El 13 de març de 1963, a través d'un cupó d'una revista d'armes, Oswald compra un fusell lleuger o carrabina Mannlicher-Carcano i una mira telescòpica de quatre augments a l'empresa Klein de Chicago.[25]
L'1 d'abril, Oswald és acomiadat de la seva feina a la Jaggards-Chiles-Stovals.
Atemptat contra el general Walker modifica
La nit del 10 d'abril, segons el testimoni de Marina Oswald, Lee cometia un intent fallit d'atemptat contra el general Edwin Walker.[26] Un autèntic ultradretà, membre de la John Birch Society. El President John F. Kennedy l'havia expulsat de l'exèrcit per les seves idees segregacionistes. Oswald no seria acusat d'aquest fet fins després del magnicidi de John F. Kennedy. Segons manifestà Marina Oswald, Lee aquella nit havia tornat a casa després d'absentar-se unes hores i l'hi havia confessat que acabava de disparar al general Walker.[27] Efectivament, aquella nit algú havia disparat contra Walker desde l'exterior de la casa on vivia Walker quan aquest es trobava al seu despatx. El van ferir lleument al braç. Va tenir temps de veure un automòbil allunyar-se precipitadament. Un nen de quinze anys, Kirk Coleman, testimoni dels fets, va dir que havia vist tres homes allunyant-se en dos vehicles. Hi ha investigadors que dubten d'aquesta part de la seva biografia. Entre altres motius, s'esgrimeix que el de Marina Oswald és l'únic testimoni que vincula directament Lee amb aquest atemptat.[28][29]
Nova Orleans modifica
El 23 d'abril de 1963 Marina es trasllada a viure amb Ruth Paine i Oswald es dirigeix a Nova Orleans a buscar feina. S'allotja provisionalment a casa de la seva tia Lillian. Troba feina en una empresa de maquinària per servir cafès de nom Reily Coffee Company amb seu al cèntric carrer Magazine.[30]
El 10 de maig lloga un habitatge al número 4905 del mateix carrer Magazine.[31] Telefona a Marina que està embarassada de la seva segona filla i l'hi demana que vagin amb ell a Nova Orleans. Ruth Paine trasllada la família Oswald amb Lee a Nova Orleans en automòbil el dia onze de maig.
Poc després, Oswald es posa en contacte amb l'organització castrista Comité Joc Net per Cuba (FPCC). Imprimeix propaganda procastrista que paga ell. Lloga l'apartat de correus 30061 amb el nom fals de A. J. Hidell. Inicia una carrera com a marxista convençut amb afinitats vers la història recent de Cuba. Tanmateix, unes idees que no deixen de ser contradictòries amb el fet que la propaganda procastrista que repartia Lee Harvey Oswald a Nova Orleans duia impresa l'adreça número 544 del carrer Camp, de l'oficina de Guy Banister, un investigador privat, ex-agent de l'FBI amb vinculacions ultradretanes.[32] S'ha especulat que estava implicat en l'anomenada «Operació Mangosta». Alguns investigadors apunten també a la vinculació d'Oswald amb grups d'exiliats cubans d'extrema dreta com Alpha 66.[33][34] Per aquella època Oswald es retroba també amb David Ferrie amb qui havia coincidit a la Patrulla Aèria Civil.
El 19 de juliol Oswald es acomiadat de la Reily Coffee Company. Sense feina aquell estiu, Oswald es continua dedicant a repartir propaganda procastrista al centre de Nova Orleans. Això provoca, el 9 d'agost, una picabaralla entre Oswald i uns exiliats cubans que l'acusen de comunista. Lee acaba a comissaria i és interrogat pel tinent Francis L. Martello. Li imposen una multa de deu dòlars.
Els mitjans de comunicació es fan ressò de l'incident i Oswald fins i tot participa en un debat radiofònic, per a l'emisora local WDSU-Radio, el dia 21 d'agost.
Mèxic i retorn a Dallas modifica
El 23 de setembre, Marina i June Oswald es traslladen novament amb Ruth Paine a Irving i Lee sol·licita un visat d'entrada a Mèxic. Oswald abandona el seu habitatge del carrer Magazine sense pagar les 2 darreres setmanes.
El 26 de setembre Oswald viatja a Mèxic en un autobús de la Continental Trailways. A Ciutat de Mèxic visita les ambaixades de Cuba i de la Unió Soviètica, segons la versió oficial.[35]
Després de la seva estada a Mèxic, Oswald s'allotja a Dallas, en el número 1026 del carrer North Beckley. A través de Ruth Paine, el 14 d'octubre, aconsegueix una feina en el Dipòsit Municipal de Llibres Escolars de la ciutat, cobrant 1,25 dòlars l'hora.[36] Pocs dies després, el 20 d'octubre, neix la seva segona filla, Rachel.
Oswald s'allotja a Dallas entre setmana i visita els caps de setmana a la seva família a Irving. Wesley Frazier, un veí de Ruth Paine, el porta en cotxe a la feina.[37] A principis de novembre, l'agent de l'FBI James Hosty, visita a Marina Oswald preguntant pel seu marit. En assabentar-se, Oswald s'enfurisma. El 12 de novembre Lee es persona a les oficines de l'FBI de Dallas i demana veure a James Hosty, que tanmateix no es troba allí en aquell moment. Suposament li deixa una nota, que posteriorment, el director de l'FBI de Dallas, Richard Shanklin, manarà destruir.[38]
Magnicidi de John F. Kennedy modifica
Al migdia del dijous 21 de novembre de 1963, Oswald l'hi demana al seu company de feina Wesley Frazier si el pot portar amb cotxe fins a Irving, per visitar la seva família. Frazier s'estranya degut a que sempre el porta els divendres. Oswald diu que ha de recollir unes barres per a cortines pel seu apartament.
Quan arriba a Irving, la relació amb Marina és tensa. Lee passaria la tarda veient la televisió i se'n va a dormir a les 21h. Sempre que matinava anava a dormir d'hora, però aquell matí s'adorm i és Marina qui l'ha de despertar perquè ha d'anar a la feina. Abans de marxar, Oswald deixa cent-setanta dòlars per Marina i es treu l'anell de casat.
Frazier testificaria haver portat Oswald el matí del dia 22 de novembre, al Dipòsit Municipal de Llibres i que duïa un paquet de paper marró sota el braç, entre el palmell de la mà i l'aixella.[39]
A les 12.30 h del 22 de novembre, segons la Comissió Warren, a la plaça Dealey, tres trets són efectuats sobre el vehicle presidencial, el tercer dels quals és el més mortal. Un minut després, l'agent de policia Marrion Baker baixa de la seva moto i juntament amb l'encarregat del dipòsit, Roy Truly, busquen el sospitós dels trets a l'edifici. Troben a Oswald al menjador de la segona planta, bevent una Coca-Cola. Baker demana a Truly si el coneix i aquest respon que si, que treballa allí.[40] Ambdós prossegueixen escales amunt. Tres minuts després Lee abandona el Dipòsit Municipal de llibres Escolars. De seguida, es comença a comunicar per ràdio, la descripció física d'Oswald a través de l'emissora de policia de Dallas. A les 13.08 h, la mort de John Fitzgerald Kennedy es fa oficial.
A les 13:15h, sempre segons la versió oficial, Oswald abat a trets a l'agent de policia J. D. Tippit, amb un revòlver del .38, entre el 10th Street amb Patton.[41] Mentrestant, al Dipòsit Municipal de Llibres, Eugene Boone, ajudant del xèrif, troba el que en un primer moment es va qualificar com un rifle Mauser, amagat entre unes caixes, a la sisena planta de l'edifici.[42][43] Oswald entra i s'amaga entre els espectadors del cine Texas. Poc després, arriben al cinema una gran quantitat d'efectius policials, i detenen a Oswald a l'interior del pati de butaques al voltant de les 13.55 h. Lee oposa resistència, i exclama, fins a dues vegades: «Protesto per aquesta brutalitat policial!».[44]
El policia Gus Rose registra l'entrada a la comissaria de Dallas del detingut a les 14.15 h i s'adona que porta a sobre dues identificacions, a nom de Lee Harvey Oswald i A. Hidell. Pregunta qui és realment i Oswald respon desafiant: "Tu ets el policia."[45] Després d'un recompte de treballadors del Dipòsit de Llibres, el capità Fritz de la policia de Dallas radia el fet que Lee Harvey Oswald no es troba a l'edifici. Gus Rose contesta que Oswald acaba de ser detingut i es troba en dependències policials.
Aquell mateix vespre, Lee serà acusat oficialment pel jutge David Johnson de l'assassinat de J. D. Tippit. Poc després de la mitjanit Oswald compareix davant la premsa, fortament custodiat per la policia. A més de dir que no l'han acusat formalment del magnicidi, també diu als periodistes: «I'm just a Patsy». (Només soc un cap d'esquila).[46] Oswald serà interrogat fins a cinc vegades. Demana assistència legal, petició que no és atesa.
Assassinat d'Oswald modifica
El 24 de novembre, a les 11.21 h, la policia de Dallas decideix traslladar a Oswald a la presó del comtat. Mentre Lee és traslladat pels aparcaments subterranis de la caserna de la policia, Jack Ruby s'obre pas violentament entre la multitud de periodistes, fotògrafs i càmeres presents i dispara mortalment a Oswald al pit, a l'estil de la mafia. Oswald mor a l'hospital poc després.[47]
Investigacions oficials modifica
Després de la mort d'Oswald, el nou president Lyndon B. Johnson decidí, després de diverses consultes, que convenia reagrupar les diverses investigacions en curs sota l'autoritat d'una comissió d'investigació federal.
Per decret presidencial del 29 de novembre de 1963, el president creà la Comissió que havia de ser presidida per Earl Warren. Els altres membres de la Comissió eren:
- Hale Boggs, congressista demòcrata de Louisiana
- John Sherman Cooper, un senador republicà de Kentucky
- Allen Dulles, antic director de la CIA
- Gerald Ford, congressista republicà de Michigan (futur vicepresident i president)
- John J. McCloy, antic president del Banc Mundial i diplomàtic.
- Richard Russell Jr., un senador demòcrata de Geòrgia.
El seu informe final de 888 pàgines fou presentat al president Johnson el 24 de setembre de 1964 i es feu públic tres dies més tard. Va concloure que Lee Harvey Oswald havia actuat sol en l'assassinat del president Kennedy i que una única bala havia provocat una de les ferides del president i diverses del governador de Texas John Connally. Des de la seva publicació, les conclusions d'aquest informe s'han prestat a fortes controvèrsies. El treball de la comissió fou criticat punt per punt per certs estudis ulteriors i aprovat per d'altres.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Assassination Archive and Research Center» (en anglès). ASSASSINATION ARCHIVES.
- ↑ Jim, Garrison,. On the trail of the assassins : My investigation and prosecution of the murder of President Kennedy. Sheridan Square Press, 1988. ISBN 094178102X.
- ↑ «Appendix 13» (en anglès). National Archives, 15-08-2016.
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 130-131.
- ↑ Swike, Jack R. The Missing Chapter Lee Harvey Oswald in the Far East (en anglès). Snotboards, 2008-05-14. ISBN 9781438225739.
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 132.
- ↑ Parker, Greg R. Lee Harvey Oswald's Cold War Vol 2: Why the Kennedy Assassination Should Be Reinvestigated (en anglès). New Disease Press.
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 133.
- ↑ Posner, Gerald. Case Closed: Lee Harvey Oswald and the Assassination of JFK (en anglès). Open Road Media, 2013-10-01. ISBN 9781480412309.
- ↑ Savodnik, Peter. The Interloper: Lee Harvey Oswald Inside the Soviet Union (en anglès). Basic Books, 2013-10-08. ISBN 9780465029075.
- ↑ «Appendix 15» (en anglès). National Archives, 15-08-2016.
- ↑ «Appendix 13» (en anglès). National Archives, 15-08-2016, pàg. 689.
- ↑ Kramer, Andrew E. «Intimate Glimpses of Lee Harvey Oswald's Time in Minsk». The New York Times, 02-11-2012. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «The Mystery of Marina Oswald» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ Craig, John. The Guns of Dealey Plaza -- Weapons and the Kennedy Assassination (en anglès). Lulu.com, 2016-03-04. ISBN 9781329892163.
- ↑ Cherkashin, Victor; Feifer, Gregory. Spy Handler: Memoir of a KGB Officer: The True Story of the Man Who Recruited Robert Hanssen and Aldrich Ames (en anglès). Basic Books, 2005-11-01. ISBN 0465009697.[Enllaç no actiu]
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 143.
- ↑ Kaiser, David E. The Road to Dallas (en anglès). Harvard University Press, 2009-06-30. ISBN 9780674039285.
- ↑ «History Matters Archive - Warren Commission Hearings, Volume IX, pg». [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ «Assassination Archive and Research Center» (en anglès). ASSASSINATION ARCHIVES.
- ↑ Johnson, Scott P. The Faces of Lee Harvey Oswald: The Evolution of an Alleged Assassin (en anglès). Lexington Books, 2013-10-29. ISBN 9780739186824.
- ↑ Cox, Alex. The President and the Provocateur: The Parallel Lives of JFK and Lee Harvey Oswald (en anglès). Oldcastle Books, 2013-06-28. ISBN 9781842439425.
- ↑ «Assassination Archive and Research Center» (en anglès). ASSASSINATION ARCHIVES.
- ↑ «Testimony Of James Patrick Hosty, Jr.». [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Informe de la Comissió Warren, p. 118-119..
- ↑ «showDoc.html» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Testimony of Mrs. Lee Harvey Oswald, Warren Commission Hearings, volume 1, p. 17..
- ↑ (http://www.lab99.com/), Lab 99 Web Design. «Did Lee Harvey Oswald Shoot at General Edwin Walker? : The JFK Assassination». [Consulta: 19 maig 2017].
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 152-153.
- ↑ Johnson, Scott P. The Faces of Lee Harvey Oswald: The Evolution of an Alleged Assassin (en anglès). Lexington Books, 2013-10-29. ISBN 9780739186824.
- ↑ Newman, John. Oswald and the CIA: The Documented Truth About the Unknown Relationship Between the U.S. Government and the Alleged Killer of JFK (en anglès). Skyhorse Publishing, Inc., 2008-06-01. ISBN 9781602392533.
- ↑ Washington, D.C.: United States Government Printing Office «"XIII. 544 Camp Street and Related Events"». Appendix to Hearings before the Select Committee on Assassinations of the U.S. House of Representatives, març 1979, pàg. 126–127.
- ↑ «Former CIA Operative Argues Lee Harvey Oswald's Cuba Connections Went Deep» (en anglès). [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Alpha 66 Archives» (en anglès). [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Warren Commission Hearings, vol. 25, 27 setembre 1963., pàg. 418.
- ↑ Jr, John Patrick Roach. CONSPIRACY to Assassinate President John F. Kennedy, Dr. Martin Luther King Jr. and Senator Robert F. Kennedy. (en anglès). AuthorHouse, 2013-07-23. ISBN 9781481774475.
- ↑ Investigation of the Assassination of President John F. Kennedy: Hearings Before the President's Commission on the Assassination of President Kennedy (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1964.
- ↑ «Destruction of the Oswald Note» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2017].
- ↑ Thornley, Kerry. Oswald (en anglès). Lulu.com, 2016-03-03. ISBN 9781329944855.
- ↑ Johnson, Scott P. The Faces of Lee Harvey Oswald: The Evolution of an Alleged Assassin (en anglès). Lexington Books, 2013-10-29. ISBN 9780739186824.
- ↑ Jr, James Reston «A Killer’s Last Steps» (en anglès). Slate, 17-11-2013. ISSN: 1091-2339.
- ↑ Miller, David. The JFK Conspiracy (en anglès). iUniverse, 2002-09. ISBN 9780595252671.
- ↑ Smith, Matthew. Who Killed Kennedy?: The Definitive Account of Fifty Years of Conspiracy (en anglès). Random House, 2013-08-29. ISBN 9781780577371.
- ↑ «John F. Kennedy, eterno misterio - El fantasma de Oswald». Castellà.
- ↑ Montero Lama, 2013, p. 165.
- ↑ Holloway, Diane; Oswald, Lee Harvey. The Mind of Oswald (en anglès). Trafford, 2000. ISBN 9781552123324.
- ↑ «Welcome to The Nook». Arxivat de l'original el 2019-02-26. [Consulta: 27 juny 2017].
Filmografia modifica
Bibliografia modifica
- Epstein, Edward Jay. El Mundo secreto de Lee Harvey Oswald. Barcelona: Librería Editorial Argos, 1978.
- Mailer, Norman. Oswald : un misterio americano. Barcelona: Anagrama, 1996 (Panorama de narrativas ; 359). ISBN 9788433908292.
- Montero Lama, Ángel. JFK 1963-2013 : 50 años de mentiras. El Casar (Guadalajara): Poe Books, 2013. ISBN 9788494131516.
