Legitimisme
El legitimisme és una doctrina política[1] sorgida en l'onada revolucionària de finals del segle xviii, principis del xix, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa referència especialment als partidaris -després de la revolució del 1830- de la branca dels Borbons francesos representants de Chambord, net de Carles X.[2][3]
Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el país durant la Revolució per oposició a la qual. Defensava el dret dinàstic i diví enfront dels nous principis il·lustrats que qüestionaven la legitimitat heretada.
En el Congrés de Viena de 1815 i en la Santa Aliança hi és molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.
Un gran exponent en són els monarques de l'est d'Europa com Àustria o Prússia i alguns polítics com Metthernich.
Bibliografia modifica
- Luis Alfonso de Borbón, un príncipe a la espera. 1ª. Barcelona: Plaza & Janés, 2007, p. 42-46. ISBN 84-013-05-527. (castellà)
- D.Thomson, Storia d'Europa dalla Rivoluzione francese ai nostri giorni, Feltrinelli, Milano, 1961 (italià)
Referències modifica
- ↑ «termine». [Consulta: 22 juliol 2018].
- ↑ «legitimisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 273. ISBN 9788440618483.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legitimisme |