Leopoldo Augusto de Cueto
Leopoldo Augusto de Cueto López de Ortega, marquès de Valmar (Cartagena, 16 de juliol de 1815-Madrid, 21 de gener de 1901) va ser un escriptor, diplomàtic, investigador i crític espanyol.[1]
 Retrat de Leopoldo Augusto de Cueto, a La Ilustración Española y Americana  | |
| Nom original | (es) Leopoldo Augusto de Cueto |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 juliol 1815 Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | 12 gener 1901 (85 anys) Madrid |
 Ministre d'Estat i Ultramar | |
| 15 d'octubre de 1857 – 25 d'octubre de 1857 | |
Ministre plenipotenciari als  Estats Units | |
| 30 de maig de 1854 – 1 d'octubre de 1855 | |
 Senador per la Reial Acadèmia de la Llengua | |
| 1878 – 1901 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, escriptor, polític, crític literari |
| Partit | Partit Moderat |
| Membre de | |
| Moviment | Romanticisme |
Premis | |
Biografia modifica
Fill del brigadier d'artilleria Gonzalo García de Cueto y Enríquez de Luna i de María dels Dolores López de Ortega i Prado. Va estudiar Filosofia al Seminari de San Fulgencio de Múrcia i es va doctorar en Jurisprudència a Sevilla. Va ser agregat de l'ambaixada espanyola a París; allí es va casar amb María del Amparo Fernández de Càceres y González de Quintanilla. El 1838 va néixer a Rouen la seva filla gran, Flavia. Va escriure crítica literària a El Artista, El Orbe, El Piloto i el Semanario Pintoresco Español. El 1840 va ser nomenat secretari de la legació a la Haia . El 1844 secretari de la legació a Lisboa. El 1847 va ser nomenat encarregat de negocis de la legació a Copenhaguen, on va arribar a ser nomenat ministre resident. El gener de 1854 va estar a Washington D.C. com a ministre plenipotenciari i tres anys després ho va ser a Viena i Múnic. El 1881 va demanar el retir com a diplomàtic.
Posseïa la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la gran creu de l'Orde de Crist de Portugal, la gran creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer d'Itàlia, la gran creu de l'Orde de Sant Estanislau de Rússia i la gran creu de l'Orde de l'Àguila Vermella. Va ser comanador de la Legió d'Honor de França i de l'Orde de Dannebrog de Dinamarca. Va morir d'un vessament cerebral el 20 de gener de 1901.
Va ser majordom de Palau, secretari d'Estat i senador vitalici. També membre de la Reial Acadèmia de la Llengua (1858), amb els càrrecs afegits de secretari i tresorer, i de la de Belles Arts de Sant Ferran. Com la seva germana gran María de la Encarnación, es va casar amb el Duc de Rivas, va ser el seu cunyat i li va dedicar una crítica intel·ligent amb motiu de l'estrena de Don Álvaro, "Examen crítico" (1835), i en va pronunciar un important Discurso necrológico (1866) valorant les seves obres. També va ser Conseller d'Estat (1863) i senador per la Reial Acadèmia de la Llengua (1878-1880, 1881-1882, 1884-1886, 1891-1894, 1896-1900).
Obres modifica
Va conrear el teatre amb el drama històric Doña María Coronel o No hay fuerza contra el honor (1844) i la tragèdia clàssica amb Cleopatra (1845), no representada. Va reunir la seva producció literària sota el títol de Poesías líricas y dramáticas (1900). Va ser un líric elegant, els temes fonamentals del qual són l'amor, la religió i la pàtria. També va conrear la història escrivint una Biografía del Conde de Toreno i va ser crític teatral de El Piloto i del Semanario Pintoresco Español. Va pronunciar diversos discursos, destacant el dedicat a Quintana en el seu ingrés en l'Acadèmia.
Com a filòleg i crític literari sobreviu per dues obres: l'edició de Las Cantigas d'Alfons X el Savi (1889) i el Bosquejo histórico-crítico de la poesía castellana del siglo XVIII (1893), que precedia a la també memorable i fins i tot encara útil edició de en tres gruixuts volums de la Biblioteca de Autores Españoles. La primera va acompanyada d'una introducció on s'estudien les fonts i s'intenta una classificació argumental, així com d'un glossari molt meritori. La segona aporta dades inestimables d'autors que va conèixer, com Alberto Lista o Juan Nicasio Gallego, i exhuma autors foscos i oblidats. Conté judicis moderats, influïts de vegades per les seves idees romàntiques. Utilitza materials inèdits i resulta un monument d'erudició.
Bibliografia modifica
- VV. AA., Doscientos críticos literarios en la España del siglo XIX. Madrid: CISC, 2007.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopoldo Augusto de Cueto |
- Obres digitalitzades de Leopoldo Augusto de Cueto a la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro José Pidal y Carniado |
Ministre de Governació (octubre) 1857 |
Succeït per: Francisco Martínez de la Rosa |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel José Quintana |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira J 1858-1901 |
Succeït per: Juan José Herranz y Gonzalo |