Viquipèdia

Lequites

Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici)[1] és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.[2][3]

Infotaula de grup humàLequites
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües lequítiques Modifica el valor a Wikidata
Part deeslaus Modifica el valor a Wikidata
Els germans Lec i Txec, fundadors llegendaris de les terres eslaves occidentals de Lechia (Polònia) i Bohèmia a "Chronica Polonorum" (1506) per Maciej Miechowita
Personificacions de Esclavínia/país dels Wends, Germània, Gàl·lia, i Roma, oferiments portats a Otó III; de d'un llibre de l'Evangeli datat el 990.

Història modifica

Quan Mieszko I (també Dagome) va heretar el tron ducal del seu pare, probablement va governar sobre dos terços del territori habitat per tribus lequites orientals. Va unir als lequites de l'est de l'Oder (polabis, masovis, pomeranis, vistulans, silesians) en un país únic: Polònia. El seu fill, Bolesław el Valent, amb l'ajuda de Sant Adalbert, va erradicar el paganisme, i va fundar els bisbats de Breslau (Wrocaw), Colberg, i Cracòvia, i un arquebisbat a Gniezno. Boleslau va fer guerres reeixides contra Bohèmia, Moràvia, els Rus de Kíev i Lusàcia, i va forçar als pomeranis occidentals a pagar un tribut a Polònia. Poc abans de la seva mort Boleslau es convertia en el primer rei de Polònia el 1024.

Grup Lequític modifica

llengües Lequítiques modifica

Els eslaus occidentals incloïen els avantpassats de les poblacions conegudes més tard com polonesos, pomeranis, txecs, eslovacs i polabis. L'anomenat grup lequític del nord inclou, junt amb el polonès, el polabi mort i llengües pomerànies. Les llengües de la part del sud de l'àrea Polàbia, conservada com una relíquia avui dia a la Baixa Lusàcia, ocupa un lloc entre els grups Lequític i txeco-eslovac.[4]

 
Polònia sota el govern de Mieszko I (vers 960-992)
 
El Limes saxoniae presumida frontera entre els Saxons i els lequites obotrites, establert segons la tradició el 810 a l'Schleswig-Holstein actual, però resultat d'una falsificació documental del segle xi per Adam de Bremen.[5]

El nom Laesir/Lech modifica

El nom Lec (Lech o Leszek, Lestko, Leszko, Lestek, i Lechosaw) és nom molt popular a Polònia. Lec era nom de mascle popular entre membres de la Dinastia Piast com Lestko, Leszek I el Blanc, Leszek II el Negre, Leszek, duc de Masòvia, Leszek de Racibórz.

La part més vella de Gniezno situada en el centre de Gran Polònia es coneix com a "Wzgórze Lecha" (català "El Turó de Lech"), també conegut com a "Góra Królewska" (Turó Reial). Una variant d'aquesta llegenda, implicant només dos germans Lec i Txec, també és coneguda a la República Txeca. La llegenda fou descrita per "Wielkopolska Kronika" ("Crònica de la Gran Polònia")[6] escrita el 1273 en llatí i la Crònica de Dalimil escrit en llengua txeca el 1314.[7]Lestko (també Lestek, Leszek) esmentat a la Gesta Principum Polonorum[8][9][10] completada entre 1112 i 1118 per Gallus Anonymus, fou el segon duc llegendari de Polònia, i fill de Siemowit, nascut vers 870-880. La crònica de Res gestae saxonicae sive annalium libri tres del segle x d'Alemanya escrit per Widukind de Corvey assenyalava que Mieszko I fill de Siemomys i net de Lestek governava sobre la tribu anomenada els Licicaviki[11] que vivia en el territori que és ara Polònia i es coneixia com a " Lestkowici " - tribu de Lestek identificada per alguns historiadors amb els Lendians (= Lechites).

Els noms Lechitae (Lechites), lechiticus (lechític) i Lechia per descriure tots els polonesos medievals fou utilitzat moltes vegades per Wincenty Kadubek a Chronica seu originale regum et principum Poloniae (Cròniques dels Reis i Prínceps de Polònia) escrita entre 1190-1208."[12][13] Greater Poland Chronicle" el 1273 descriu Casimir I de Polònia el Restaurador com "rei del polonesos que vol dir lequites".[14] ambdós noms, Polonesos i Lequites, s'utilitzaven a la Polònia medieval com termes dequats (sinònims). "Laesir és el terme antic noruec per Ljachar, un poble que vivia prop del Vístula a Polònia".[15] Formes diferents del nom Lechia per descriure l'estat polonès és encara present en unes quantes llengües europees i en algunes llengües de l'Àsia central i l'Orient Mitjà, "Lenkija" en llengua lituana, "Lengyelország" en llengua hongaresa, "Lehia" en llengua romanesa, "Lahestân/لهستان" en persa (i mitjançant prendreu en préstec al persa: "Lehastan" en Llengua armènia, i "Lehistan" en la llengua turca).

Fonts que esmenten els Lendians:

Geògraf Bavarès (843) – Lendizi – (33) en el mapa,
Constantí VII (912–959) – Lendzanenoi, Lendzaninoi,
Josippon (cronista jueu), 890–953) – Lz’njn,
Néstor el Cronista (Segle Xi però datat el 981) – Lachy',
Kinamos (cronista bizantí, segle xi) – Lechoi,
Al-Masudi (cronista àrab vers 940) - Landzaneh)

Referències modifica

  1. ↑ Tadeusz Lehr-Spławiński, Język polski. 1978 1978
  2. ↑ . "Laesir és el terme nòrdic antic pel Ljachar, un poble prop del Vístula a Polònia". A Theodore Murdock Andersson, Kari Ellen Gade Morkinskinna : The Earliest Icelandic Chronicle of the Norwegian Kings (1030–1157), ISBN 978-0-8014-3694-9, pàg. 471; "La paraula aquí per a polonesos és " Laesum " - el datiu plural d'un plural nominatiu "Laesir". Això clarament es deriva del nom vell per a polonès, "Lyakh ", ja que de durant el paradigma eslavònic la kh es converteix en s d'acord amb la " segona palatalització" i acabant l'addició del plural nòrdic regular de ir [...]. A The Ukrainian review 1963. pàg. 70; "Wends orientals, vol dir òbviament els Vjatyci/Radimici, Laesir "polonesos" o "eslaus occidentals" (antic rus ljaxy) A l'obra de Omeljan Pritsak, Old Scandinavian sources other than the sagas. 1981. pàg. 300
  3. ↑ "Vandalis, Gothis, Longobardis, Rugii et Gepidis, quos vacant aliqui Cimbros, quos hodie vocamus Pomeranos"; a Jan Długosz Incliti de cronicae de seu Annales Regni Poloniae. vol. I, pàg. 35
  4. ↑ Bohemia and Poland, Capítol 20. pàgs 512-513, a Timothy Reuter, The New Cambridge Medieval History: c. 900-c.1024, 2000
  5. ↑ Bock, Günther «Der "Limes Saxoniae": keine karolingische Grenze!» (en alemany). Jahrbuch Stormarn, XXI, 2013, pàg. 13-30.
  6. ↑ Brygida Kürbisówna, "Studia nad Kroniką wielkopolską", Poznańskie Towarzystwo Przyjaciół Nauk, Poznań 1952
  7. ↑ Die alttschechische Reimchronik des sogenannten Dalimil, München : Sagner, 1981
  8. ↑ Knoll & Schaer (eds.), Gesta Principum Polonorum: The Deeds of the Princes of the Poles, (Budapest, 2003
  9. ↑ Ljudmila Mikhailovna Popova (ed.), Gallus Anonimus, Khronika u Deianiia Kniazei ili Pravitelei Polskikh, Moscou, 1961
  10. ↑ . Laurence Mizler de Kolof (ed.), Historiarum Poloniae et Magni Ducatus Lithuaniae Scriptorum Quotquot Ab Initio Reipublicae Polonae Ad Nostra Usque Temporar Extant Omnium Collectio Magna, Varsòvia, 1769
  11. ↑ Wood, Raymond F. (tr.). "The three books of the deeds of the Saxons, by Widukind of Corvey, translated with introduction, notes, and bibliography." Dissertation. University of California, Los Angeles, 1949. Traducció anglesa
  12. ↑ Text de "Chronica seu originale regum et principum Poloniae" en llatí
  13. ↑ Monumenta Poloniae historica" Vol. 2 red. August Bielowski, Lwów 1872
  14. ↑ "Wielkopolska Kronika" ("Crònica de la Gran Polòni") Kazimierz Abgarowicz, Brygida Kürbisówna, PWN, Varsovia 1965, segona edició Carcòbia 2010, ISBN 978-83-242-1275-0
  15. ↑ . Theodore Murdock Andersson, Kari Ellen Gade Morkinskinna : The Earliest Icelandic Chronicle of the Norwegian Kings (1030-1157).ISBN 978-0-8014-3694-9 pàg. 471
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lequites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lequites&oldid=33295344»