Liandratita
La liandratita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Georges Liandrat, professor francès de Samoëns, França, per les seves destacades activitats de prospecció a Madagascar.
 Liandratita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | U6+Nb₂O₈ |
| Epònim | ésser humà |
| Localitat tipus | Pegmatita Antsakoa I, Camp de pegmatites de Berere, Districte de Tsaratanàna, Regió de Betsiboka, Província de Mahajanga, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.23 |
| Dana | 8.1.9.1 |
| Heys | 18.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,36Å; c = 4,01Å; |
| Color | groc a groc-marró |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3,5 |
| Color de la ratlla | groc-blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-039 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Lia |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La liandratita és un òxid de fórmula química U6+Nb₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liandratita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la pegmatita Antsakoa I, al camp de pegmatites de Berere, situat al districte de Tsaratanàna, a la regió de Betsiboka (Província de Mahajanga, Madagascar). També ha estat descrita a Austràlia, Suècia, Noruega i els Estats Units.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liandratita |
- ↑ «Liandratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 15 març 2018].