Liberalisme clàssic
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revolució Industrial i la urbanització al segle xix a Europa i els Estats Units.[1] Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creença en el laissez-faire del liberalisme econòmic.[2][3][4] El liberalisme clàssic es basa en idees que ja havien sorgit a finals del segle xviii, incloent idees d'Adam Smith, John Locke, Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus, i David Ricardo. Es va basar en una comprensió psicològica de la llibertat individual, el dret natural, l'utilitarisme, i la creença en el progrés.[5]
Al segle xx, els liberals es van dividir en diversos temes, i en els Estats Units en particular, va créixer una distinció entre els liberals clàssics i liberals socials.
Referències modifica
Notes modifica
- ↑ Hamowy, p. xxix
- ↑ Modern Political Philosophy (1999), Richard Hudelson, pp. 37–38
- ↑ M. O. Dickerson et al., An Introduction to Government and Politics: A Conceptual Approach (2009) p. 129
- ↑ Bronfenbrenner, Martin «Two Concepts of Economic Freedom». Ethics, 65, 3, 1955, pàg. 157–170. DOI: 10.1086/290998. JSTOR: 2378928.
- ↑ Hudelson, p. 37
Fonts modifica
- Ronald Hamowy. The Encyclopedia of Libertarianism. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, Cato Institute, 2008. ISBN 978-1-4129-6580-4. OCLC 750831024.