Literatura iacut
Literatura iacut és la literatura feta en iacut o sakhà, una llengua turquesa parlada a Sakhà, una república de Rússia.
El primer llibre religiós en iacut, Oracions, el Credo i els Divins Manaments fou publicat el 1812 a Irkutsk. Set anys més tard es publicà un Breu Catecisme amb un alfabet iacut basat en el cirí·lic rus. Se suposa que el traductor del catecisme i creador de l'alfabet fou el p. Georgui Popov, i tot no recollir tots els fonemes de la llengua iacut, jugà un rol fonamental en la predicació de l'arquebisbe Innokentij (1853-1860), qui el 1855 va traduir els llibres d'oració al iacut. Dmitrii Khitrov, monjo rus que va viure 43 anys a Iacútia, també va fer nombrosos estudis sobre el folklore de la regió i l'idioma, del que en va escriure una gramàtica. El científic i folklorista iacut Gavriil V. Ksenofontov (1888-1938) en l'estudi Xamanisme i Cristianisme va descobrir nombrosos paral·lelismes i coincidències entre mites iacuts i històries de l'Antic Testament.[1]
El 1917 Semion Novgoródov va introduir l'alfabet llatí en la llengua iacut per tal de normalitzar la llengua escrita. El 1920 Amnepodist Sofronov va fundar el primer diari en iacut, Manchary, i la primera revista literària, Cholpon. Així sorgiria una generació d'escriptors en els anys 20, amb el mateix Amnepodist Sofronov (1886-1935)[2] amb Manchary (1920), Jadangy Jaakup (Pobre Jacob, 1914), Taptal (Amor, 1915-1916), Olokh jeberate (Joc de vida, 1918-1922) i Büdütuybüt kommot (Si ensopegues no et podràs aixecar mai); Oleksei Oksuküleekh (1877-1926) qui viatjà arreu del país recollint tradicions i va escriure el primer escrit en iacut, Bayanay algyha (L'encantament de Baianai, 1900), Oyuun tüüle (El somni del xamà, 1910) i Yrya khohoon (Cançons i versos, 1924); Nikolai Neustrojev (1895-1929), fundador del teatre nacional iacut; Bylatyan Oyuunuskay (Platon Oiunskij, 1893-1939) mort de tuberculosi a la presó i autor de Kyhyl oyuun (Xamà roig, 1925), Iirbit Nyukuus (El boig Nyukus, 1923) i Jeberetten takhsyy (Removent el fang, 1936). Kiunnuk Urastyvov (1907-?) autor del llibret d'òpera Niurgusun ve Lookut i Jaakup Khomus (1946). Baal Khabyryys (Baal Veshnikov, 1918-1969) poeta soviètic; Olija Vinokurov-Chagyldan (1914-1952), Arkhip Kudrin (1907-1960) amb el poema Xanghai (1933) i Bolot Bootur (1915).
Altres autors foren A. A. Ivanov-Kiunde (1898-1934), G. D. Biastinov (1903-34), Amma Achchgyya (Mikolaj Muordinap, 1906-?) pertanyé als grups literaris Saydyy (Autoeducació) i Kyhyl Sulus (Estrella Roja) i col·laborà als diaris iacuts Cholbon i Khotugu Ychchyt (1927-1928), autor de Keepseenner (Contes, 1937), Saasky kem (El temps de primavera, 1944) i traduí Anna Karènina al iacut. Elley (Serafim Aramaznabys Kulaes'kar, 1904-?) un dels més prolífics, amb Sakha sargyta (La fortuna de Iacútia, 1947), Churum-churumchuku (1938), Kihi-kihrakhe (D'home a home, 1962), Agar üleghe aykhal (Glòria al treball creatiu, 1959), Jollokh olokh (Vida feliç, 1938), Ayan uottara (Desig dels rastres, 1941), Kyyiy Yrylara (Cançons de victòria, 1950) i Sanga Yryalar (Noves cançons, 1932). Entre els autors més moderns destaca el dramaturg Andrei Borisov (1951), autor de Devushka Bogatyr (Noia guerrera, 1999), basada en les tradicions populars iacuts.[3]
Referències modifica
- ↑ THE INFLUENCE OF CHURCH TRANSLATIONS ON SUBSEQUENT SAKHA (YAKUT) LITERATURE per Anatolii Alekseev Burtsev
- ↑ Literature in Yakutia[Enllaç no actiu] a Yakutia Guidebook
- ↑ THE MODERN YAKUT POETRY DEVELOPMENT WITHIN THE OF PEOPLES' NATIONAL LITERATURES IN RUSSIAN FEDERATION Arxivat 2018-10-31 a Wayback Machine. per Matriona Popova
Enllaços externs modifica
- Sakha (Yakut) Literature as a Constituent Part of the World Literary and Cultural Process per A.M. Skriabina
- Folklore Motifs in Russian-Writing Yakut Literature (The Case of P.Chernykh-Yakutsky Works), Elena Rufova
- Women and Ecological MoralEducation in Yakut Literature, A. N. Myreeva, The Northern Review#22 (Winter 2000): 77-81.