Liv Ullmann
Liv Ullmann (Tòquio, 16 de desembre de 1938) és una actriu, directora i guionista noruega.
Biografia modifica
Liv Johanne Ullmann va néixer a Tòquio, el seu pare era enginyer de mines. Per escapar de la guerra, la seva família va emigrar primer al Canadà, després als Estats Units. Els Ullmann tornen llavors a Noruega a Trondheim, on Liv passa la resta de la seva infància.
Després de prendre classes d'actuació a Londres, després a Oslo, Liv Ullmann va començar una carrera com a actriu, en contra del consell de la seva família, sembla. Destaca per la seva interpretació del paper principal en l'adaptació teatral d'El diari d'Anne Frank. També interpreta obres de Bertolt Brecht, Goethe i Henrik Ibsen.
Al cinema, després d'uns quants films que li van permetre adquirir una certa notorietat, Ingmar Bergman, sorprès per la semblança entre Liv Ullmann i Bibi Andersson, va escriure el guió de Persona per a les dues dones. Aquesta pel·lícula marca l'inici d'una llarga i fructífera col·laboració: Vargtimmen, Passió, Secrets d'un matrimoni, Crits i murmuris i de nou, el 2003, Saraband. Ullmann i Bergman van viure junts durant cinc anys i van tenir una filla, Linn Ullmann, que va actuar de petita en algunes de les pel·lícules del seu pare.
Liv Ullmann va ser nominada dues vegades a l'Oscar a la millor actriu: primer, l'any 1972, a la 45 Cerimònia de lliurament de l’Oscar, pel paper de Kristina Nilsson a Utvandrarna de Jan Troell; després, el 1976, a la Premis Oscar de 1976, pel paper del D Jenny Isaksson a Cara a cara de Bergman.
Liv Ullmann va dirigir diverses pel·lícules: Sofie, que rep un cert reconeixement; Kristin Lavransdatter, adaptació de la trilogia de la guanyadora del Premi Nobel Sigrid Undset, que és un èxit a Noruega; Converses privades i Trolösa, seleccionada l'any 2000 al Festival de Cannes (les dues últimes basades en guions d'Ingmar Bergman).
Liv Ullmann és membre honorari del club de Budapest.[1]
El 10 de desembre de 2010, Liv Ullmann participa en la cerimònia del Premi Nobel de la Pau per a la xinesa Liu Xiaobo, absent perquè està empresonada a la Xina, i del qual llegeix un text.[2]
Festivals modifica
El 1984, va ser presidenta del jurat del 34 Festival de Berlín.
El 2001, va ser presidenta del jurat del Festival de Cannes en substitució de l'actriu i directora nord-americana Jodie Foster.
El 2008, va ser presidenta del jurat del 30è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Filmografia modifica
Actriu modifica
Actriu de cinema modifica
- 1957: Fjols til fjells d'Edith Carlmar: Silhouette, clienta d'hotel (no surt als crèdits)
- 1959: Ung flukt d'Edith Carlmar: Gerd
- 1962: Tonny de Per Gjersøe i Nils R. Müller: Kari
- 1962: Kort är sommaren de Bjarne Henning-Jensen: Eva
- 1965: De Kalte ham Skarven de Wilfred Breistrand i Erik Folke Gustavson: Ragna
- 1966: Natten Brod d'Arne Skouen
- 1966: Persona d'Ingmar Bergman: Elisabet Vogler
- 1968: Vargtimmen d'Ingmar Bergman: Alma Borg
- 1968: Skammen d'Ingmar Bergman: Eva Rosenberg
- 1969: An-Magritt d'Arne Skouen: An-Magritt
- 1969: Passió (En Passion) d'Ingmar Bergman: Anna Fromm
- 1970: De la part des copains de Terence Young: Fabienne Martin
- 1971: El visitant nocturn (The Night Visitor) de László Benedek: Ester Jenks
- 1971: Utvandrarna de Jan Troell: Kristina
- 1972: Nybyggarna de Jan Troell: Kristina
- 1972: Pope Joan de Michael Anderson: Papessa Joana
- 1972: Crits i murmuris (Viskningar och rop) d'Ingmar Bergman: Maria la mare
- 1973: Horitzons perduts (Lost Horizon) de Charles Jarrott: Catherine
- 1973: 40 Carats de Milton Katselas: Ann Stanley
- 1974: Zandy's Bride de Jan Troell: Hannah Lund
- 1974: Secrets d'un matrimoni (Scener ur ett äktenskap) d'Ingmar Bergman: Marianne
- 1974: L'abdicació (The Abdication) d'Anthony Harvey: Christine de Suècia (reina)
- 1975: Leonor de Juan Luis Buñuel: Leonor
- 1976: Cara a cara (Ansikte mot ansikte) d'Ingmar Bergman: Doctora Jenny Isaksson
- 1977: Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far) de Richard Attenborough: Kate ter Horst
- 1977: The Serpent's Egg d'Ingmar Bergman: Manuela Rosenberg
- 1978: Sonata de tardor (Höstsonaten) d'Ingmar Bergman: Eva
- 1979: Players d'Anthony Harvey (no surt als crèdits)
- 1980: Richard's Things d'Anthony Harvey: Kate Morris
- 1984: La Diagonale du fou de Richard Dembo: Marina Fromm
- 1984: The Wild Duck de Henri Safran: Gina
- 1984: The Bay Boy de Daniel Petrie: Jenny Campbell
- 1985: King Kongs Faust de Heiner Stadler: no surt als crèdits
- 1986: Speriamo che sia femmina de Mario Monicelli: Elena
- 1987: Mosca addio de Mauro Bolognini: Ida Nudel
- 1987: Gaby: A True Story de Luis Mandoki: Sari
- 1988: La amiga de Jeanine Meerapfel: María
- 1989: The Rose Garden de Fons Rademakers: Gabriele
- 1990: Mindwalk de Bernt Amadeus Capra: Sonia Hoffman
- 1991: Sadako and the Thousand Paper Cranes (curt, 30 minuts) de George Levenson: narradora
- 1991: Oxen de Sven Nykvist: Maria Gustavsson
- 1992: The Long Shadow de Vilmos Zsigmond: Katherine
- 1994: Drømspel d'Unni Straume: venedora de tickets
- 1994: Zorn de Gunnar Hellström: Emma Zorn
- 2006: Den danske dikteren (film d'animació, 15 minuts) de Torill Kove: narradora
- 2008: I et speil i en gåte de Jesper W. Nielsen: l'àvia
- 2009: Sinna mann (film d'animació, 20 minuts) d'Anita Killi: la mare
- 2012: Dues vides (Zwei Leben) de Georg Maas: Ase Evensen
Actriu de televisió modifica
- 1963: Onkel Vanja de Gerhard Knoop: Sonja
- 1965: Smeltedigelen de Knut M. Hansson: Mary Warren
- 1966: En hyggelig fyr de Arne Thomas Olsen: Mabel
- 1967: Cocktailselskapet de Michael Elliott: Celia
- 1973: Scener ur ett äktenskap d'Ingmar Bergman (5 primers episodis): Marianne
- 1975: Trollflöjten d'Ingmar Bergman: Dona entre el públic (no surt als crèdits)
- 1979: Fruen fra havet de Per Bronken: Ellida Wangel
- 1980: Die Frau vom Meere de Per Bronken
- 1983: Jacobo Timerman: Prisoner Without a Name, Cell Without a Number de Linda Yellen: Mrs. Jacobo Timerman
- 1983: Jenny (3 episodis) de Per Bronken: Jenny
- 1988: Gli indifferenti de Mauro Bolognini: Maria Grazia
- 2003: Saraband d'Ingmar Bergman: Marianne
Directora modifica
- 1982: Love, també guionista
- 1992: Sofie, també guionista
- 1995: Kristin Lavransdatter, també guionista
- 1996: Lumière et compagnie, documental col·lectiu per celebrar el centenari del cinema
- 1996: Converses privades (Enskilda samtal), telefilm
- 2000: Trolösa
- 2014: Miss Julie, també guionista
Distincions modifica
- 1988 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià: premi a la millor actriu per La amiga
- Premis Amanda (Noruega) 1992: premi d'honor.
- Festival de cinema mundial de Montreal 1995: gran premi especial de les Amèriques per la seva excepcional contribució a l'art cinematogràfic, tant com a actriu com a directora, amb motiu de la presentació de Kristin Lavransdatter.
- Festival Internacional de Cinema de CopenhaguEl 2003: Premi a la trajectòria.
- Premi de Cinema Europeu 2004: Premi d'Honor Europeu - Contribució europea al cinema mundial
- Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca) 2005: premi a la contribució artística destacada al cinema mundial.
- Oscar de la pel·lícula: nominacions a la categoria de millor actriu per Les Émigrants el 1973 i per Face à face el 1977.
- David di Donatello: premi a la millor actriu per Farewell Moscow (Mosca addio) el 1987; premi a la millor actriu estrangera per Escenes de la vida matrimonial el 1975 i Sonata de tardor el 1977; Especial David per Cries and Whispers el 1974, al costat d'Ingrid Thulin, Harriet Andersson i Kari Sylwan.
- Globus d'Or 1971: premi a la millor actriu per Les Émigrants.
- Festival de Cinema de Venècia 1980: Premi Pasinetti per Richard's Things.
- Oscar honorífic 2022 (entregat el 22 de gener de 2022)
Referències modifica
- ↑ (anglès) Liv Ullman, membre d'honneur du Club de Budapest Arxivat 2010-08-09 a Wayback Machine.
- ↑ Libération du 11 desembre 2010: « En prison en Chine, le militant pro-démocratie Liu Xiaobo n'a pas pu voyager per recevoir son prix », par Christophe Alix et Anne-Françoise Hivert.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liv Ullmann |
- Suárez Lafuente, M.ª Socorro. «Voces canónicas y miradas inocentes: definiendo el Norte cinematográfico» (en castellà). revista Arbor.