Llanars

municipi de Catalunya

Llanars és un municipi de la comarca del Ripollès, centrat per un petit sector de la vall del Ter a l'aiguabarreig amb la Ribera de Faitús. S'allarga entre Camprodon i Vilallonga. Està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLlanars
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 19′ 22″ N, 2° 20′ 43″ E / 42.322777777778°N,2.3452777777778°E / 42.322777777778; 2.3452777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaRipollès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població536 (2023) Modifica el valor a Wikidata (21,7 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciLlanarenc, llanarenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície24,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTer i ribera de Faitús Modifica el valor a Wikidata
Altitud983 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAmadeu Rosell i Martí (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17869 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17091 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170911 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webllanars.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

  • Llista de topònims de Llanars (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Al nord arriba fins al puig Sistra (1.988 m alt), límit ja amb Setcases i Molló, on neix la Ribera de Faitús, afluent per l'esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de la Fembra Morta a llevant. Al sud s'allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d'Espinauga afluent per la dreta del Ter.[1] L'església parroquial és l'església romànica de Sant Esteve de Llanars.

Història modifica

El lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles xi i xii) i sembla derivat del de l'antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon.[2] El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no feu variar l'alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.[1][3]

El duc de Noailles i militar francès hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.[1]

Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).[2] Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.[4]

Entitat de població Habitants
Espinalba 48
Faitús 3
el Llanarès 50
Llanars 441
el Riberal de Faitús 19
les Planes de Llanars 0

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 18 22 326 626 725 680 756 702 715

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
766 705 611 586 568 445 385 396 393 393

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
448 449 489 529 527 558 571 571 534
509

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 514
535
533 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Anècdotes i curiositats modifica

 
Antiga llinda entre Llanars i Camprodon

El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes.[5] Els dos pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons van ser enterrats al cementiri municipal. Hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l'agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units.[6] El 25 de juliol de 2004 l'Associació Centre d'Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l'impacte prop del veïnat de Faitús.[7]

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Gran geografia comarcal de Catalunya, pàg. 373.
  2. 2,0 2,1 «Llanars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Birba, Llorenç. La vall de Camprodon. 3a 1989 (Ed. Montblanc-Martín). Barcelona: Ed. Selecta, 1962, p. 264. 
  4. 4,0 4,1 Pujol i Bertran, Manel. Camprodon: Crònica de cent anys (1892-1992). Girona: Diputació de Girona, 1998. 
  5. Cirach, Jordi. «El Museu “La Retirada. Febrer 1939” a Camprodon-». Descobrir.cat. Arxivat de l'original el 2019-01-20. [Consulta: 20 gener 2019].
  6. «Història». Ajuntament de Llanars. [Consulta: 20 gener 2019].
  7. (42° 21′ 39.18″ N, 2° 19′ 22.08″ E / 42.3608833°N,2.3228000°E / 42.3608833; 2.3228000

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanars