Llebrer afganès
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El llebrer afganès o simplement afgà és un gos de caça procedent de l'Afganistan. Té un pelatge característic, molt llarg, fi i sedós, que requereix raspallades contínues, ja que si no s'embolicaria i arribaria a perdre la seva lluentor. És considerat una de les races més intel·ligents, encara que també capriciosa. Un llebrer afganès podria fingir que no coneix al seu amo després d'haver-lo abandonat un parell de tardes al pati, o no haver-li donat tota l'atenció que demanda.
 | |
| Generalitats | |
|---|---|
| Noms alternatius | Afghan Hound Baluchi Hound Sage Baluchi Tazi Ogar Afgan |
| País d'origen |  Afganistan |
| Esperança de vida | 12 anys i 14 anys  |
| Característiques físques | |
| Alçada | 68 cm, 74 cm, 63 cm i 69 cm |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| FCI | Grup 10 Secció 1 #228 |
| AKC | Caçador |
| ANKC | Grup 4 - (Caçadors) |
| CKC | Grup 2 - (Caçadors) |
| KC (UK) | Caçador |
| NZKC | Caçadors |
| UKC | Caçadors i gossos pària |
| Codi de Catàleg | 228 (Nomenclatura FCI ) |
L'origen d'aquesta raça és possible que es trobi en el Saluki, que hauria arribat a l'Afganistan a través de Pèrsia. Ja a l'Afganistan el saluki necessitaria un pelatge més apropiat per a l'hostil clima de les muntanyes d'aquest país, desenvolupant el llarg pelatge que caracteritza a l'afganès actual, i amb el qual avui dia sedueix a tantes persones que adquireixen gossos d'aquesta raça sense tenir en compte que necessita atencions molt especials.
Història modifica
L'origen del llebrer afganès és antiquíssima, amb els primers registres aproximadament en l'any 1000 abans de Crist a la zona de l'actual Afganistan. S'hi va utilitzar com a gos de caça.
L'antiguitat d'aquesta raça encara no ha estat corroborada per ningú, però els primers registres daten del segle xix, la qual cosa no significa que no existissin abans, sinó que els nòmades afganesos no es molestaven a deixar constància de la raça per escrit. La primera il·lustració feta d'un Afghan hound és de l'any 1813. Aquesta raça va arribar a Anglaterra el 1920 i no va trigar a triomfar, sent reconeguda pel Kennel club britànic solament sis anys després.
L'any 1880, quan va finalitzar la guerra entre afganesos i britànics, els oficials de l'exèrcit britànic es van portar a casa alguns d'aquests cans, ja que les seves característiques com a gossos de caça en les dures condicions de les muntanyes afganeses, havien cridat la seva atenció.
A Europa, el llebrer afganès ha mantingut la seva activitat natural com a gos pastor i de caça, tasca que ja feia a la seva terra d'origen. També, gràcies al seu elegant aspecte, agilitat i velocitat s'ha convertit en gos de companyia i de carreres.
Utilització modifica
Al principi, l'Afghan hound era emprat per a perseguir preses de tota classe, que es trobaven a les muntanyes del país afganès, tals com: llebres, guineus, gaseles, xacals, llops, cérvols, i fins i tot, lleopards nivals.
Una altra funció del llebrer afganès era la vigilància dels campaments de les tribu nòmades i el bestiar, funcions que, juntament amb les relacionades amb la caça, li donaven una popularitat enorme entre els nòmades de l'Afganistan (fins i tot reservaven un dia de festivitat dedicada a aquest llebrer en el qual els engalanaven amb collarets de flors.)
S'ha intentat utilitzar la raça a Europa per a carrera de llebrers, però mai s'ha aconseguit. El problema ve del fet que els afganesos són gossos massa intel·ligents per a aquest tipus de carreres, i no persegueixen a la llebre mecànica com ho faria un llebrer anglès qualsevol, sinó que planifica una veritable estratègia de caça per capturar a la llebre: travessen l'àrea central de la pista de carreres i es llancen sobre elles quan en girar el peluix s'apropa cap al llebrer.
Característiques físiques i caràcter modifica
La seva principal característica física és el pèl llarg, a més del seu cap llarg i la seva cua acabada en anell. Els colors del pelatge més habituals són: teula, ros, argentat, negre, marró fosc, combinació de negre o marró fosc amb argentat o blanc, i blavós. Pel que fa a la cara, hi ha exemplars que presenten una màscara més fosca o més clara (segons el color principal del gos). Són també tremendament àgils i veloços.
Respecte al caràcter, aquests gossos solen ser dependents i una mica desconfiats. Tenen també molta força i valentia, fins i tot davant d'altres animals salvatges carnívors, més grans que ells, com poden ser lleopards o llops.
Fotografies mostrant alguns dels colors habituals modifica
Per ordre: argentat, teula, marró fosc i blanc, ros sense màscara, ros amb màscara i blavós.
.jpg)
