Llei Toubon
La llei 94-665 del 4 d'agost de 1994 relativa a l'ús de la llengua francesa,[1] més coneguda amb el nom de llei Toubon, ministre de Cultura de l'època, és una llei francesa que té per objectiu protegir el patrimoni lingüístic del francès.
| Tipus | llei de França  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Jacques Toubon | ||
| Estat | França | ||
Persegueix tres objectius principals:
- l'enriquiment de la llengua;
- l'obligació d'utilitzar la llengua francesa;
- la defensa del francès com a llengua de la República francesa (article 2 de la Constitució de 1958).
A més a més, pretén assegurar la primacia de l'ús de termes francòfons tradicionals en comptes d'anglicismes.
La llei Toubon es recolza en una disposició introduïda el 1992 a la Constitució francesa: «La llengua de la República és el francès» (article 2).