Llei gal·lesa

El Dret gal·lés o Llei gal·lesa (en gal·lés Cyfraith Hywel) fou el sistema jurídic utilitzat a Gal·les abans del s. XVI. Segons la tradició fou Hywel Dda (Hywel el Bo) el primer que el va codificar durant el període de l'any 942 i el 950, mentre regnà sobre la major part de Gal·les; per això se sol denominar Cyfraith Hywel, la Llei de Hywel, en gal·lés. La tradició indica que Hywel adaptà lleis existents i alguns elements probablement molt antics, amb fragments semblants de les Lleis Brehon d'Irlanda (un conjunt de lleis celtes). Els manuscrits més antics que ens han arribat es remunten a començaments o meitat del segle xiii. La llei es va revisar de manera contínua, a vegades pels governants però en general pels juristes, per això no és correcte assumir que, per exemple, certes regulacions d'un manuscrit del segle xiii de la llei siguen evidència del sistema legal fet servir durant el segle x. El sistema legal gal·lés fou assimilat per l'anglés amb les Lleis en les Actes de Gal·les, promulgades entre 1535 i 1542 per Enric VIII d'Anglaterra.

Dibuix d'un jutge del manuscrit Peniarth 28

Resum

Aquestes lleis inclouen les "lleis de la cort", que establien les obligacions i drets del rei i dels oficials de la cort; i les "lleis del país", que tracten sobre tota la resta de temes. En algunes versions, una mica del material de les lleis del país es divideix en el Llibre de prova de la justícia, que tracta sobre homicidi, robatori i el valor dels animals salvatges i domèstics, entre altres afers. Dins de cada secció, hi ha paràgrafs de longitud variable que tracten sobre temes variats, com ara la llei sobre les dones i la llei dels contractes. La llei civil difereix de la majoria d'altres codis legals, ja que estableix que si mor el propietari d'un terreny, s'ha de repartir en parts iguals entre els seus fills, tant legítims com il·legítims. Això era un tema de conflicte amb l'Església, ja que sota el dret canònic els fills il·legítims no podien heretar.

Quan un cas es duia davant la cort, el mètode que s'emprava per prendre una decisió era en general el de la compurgació. En aquest sistema la persona acusada o les parts en una disputa donen la seua versió dels fets sota jurament, i després han de trobar un cert nombre de persones que afirmen sota jurament que es pot confiar en el jurament de la part jutjada. La quantitat de compurgadors requerida depenia de la naturalesa del cas. El jutge després prenia una decisió. Només per a un nombre molt reduït de crims el càstig era la pena de mort. En general l'homicidi era penalitzat amb el pagament d'una compensació a la família de la víctima, mentre que el robatori podia ser penat amb la mort si era robatori amb mort i el lladre era capturat amb els béns robats; el valor dels béns robats havia de ser superior a quatre penics. La majoria de les altres ofenses es castigaven amb una multa.

La llei gal·lesa s'aplicà a Gal·les fins a la mort de Llewelyn II al 1282 i l'Estatut de Rhudlan de 1284 que reemplaçà la llei criminal de Gal·les pel Dret d'Anglaterra. La llei gal·lesa es continuà aplicant en casos civils fins que Gal·les fou assimilada per Anglaterra al s. XVI.

Bibliografia

• T.M. Charles-Edwards, Morfydd I. Owen and D.B. Walters (ed.) (1986) Lawyers and laymen: studies in the history of law presented to Professor Dafydd Jenkins on his seventy-fifth birthday (University of Wales Press) ISBN 0-7083-0925-9.
• T.M. Charles-Edwards (1989) The Welsh laws Writers of Wales sèries (University of Wales Press) ISBN 0-7083-1032-X.
• T.M. Charles-Edwards, M.I. Owen and P. Russell (eds.) (2000). The Welsh king and his court (University of Wales Press). Cardiff.
• R.R. Davies (1987) Conquest, coexistemce and change: Wales 1063–1415 (Clarendon Press, University of Wales Press) ISBN 0-19-821732-3.
• Hywel David Emanuel (1967) The Latin texts of the Welsh laws (University of Wales Press).
• Daniel Huws (1980) The medieval codex with reference to the Welsh Law Books (University of Wales Press).
• A.O.H. Jarman (1981) The cynfeirdd: early Welsh poets and poetry. Writers of Wales Sèries. University of Wales Press. ISBN 0-7083-0813-9.
• Dafydd Jenkins (1986) The law of Hywel Dda: law texts from mediaeval Wales translated and edited (Gomer Press) ISBN 0-86383-277-6.
• Dafydd Jenkins and Morfydd I. Owen (ed.) (1980) The Welsh law of women: studies presented to Professor Daniel A. Binchy on his eightieth birthday, 3 juny 1980 (University of Wales Press) ISBN 0-7083-0771-X.
• T. Jones Pierce Medieval Welsh society: selected essays (University of Wales Press) ISBN 0-7083-0447-8
• A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest. 
• A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest. 
• Kari Maund (2006) The Welsh kings: warriors, warlords and princes (Tempus) ISBN 0-7524-2973-6.
• David Moore (2005) The Welsh wars of independence: c.410 – c.1415 (Tempus) ISBN 0-7524-3321-0.
• Huw Pryce (1993) Native Law and the Church in Medieval Wales (Oxford Historical Monographs) (Clarendon Press) ISBN 0-19-820362-4.
• Melville Richards (1954) The laws of Hywel Dda (The Book of Blegywryd), translated by Melville Richards (Liverpool University Press).
• David Stephenson (1984) The governance of Gwynedd (University of Wales Press) ISBN 0-7083-0850-3.
• Aled Rhys William (1960) Llyfr Iorwerth: a critical text of the Venedotian code of mediaeval Welsh law (University of Wales Press) ISBN 0-7083-0114-2.
• Glanmor Williams (1987) Recovery, reorientation and reformation: Wales c. 1415–1642 (Clarendon Press, University of Wales Press) ISBN 0-19-821733-1.

Enllaços externs

• http://www.llgc.org.uk/index.php?id=lawsofhyweldda A view of the Peniarth 28 manuscript, National Library of Wales.
• A view of MS 57, Jesus College, Oxford, Early Manuscripts at Oxford University.
• Website of the Hywel Dda Centri, Whitland.
• Lewis, Hubert. The Ancient Laws of Wales. 
• Owen, Aneurin (translator). Sources of Ancient and Primitive Law. 
• The Ancient Laws of Cambria. 
• Seebohm, Frederic. The Tribal System in Wales.