Llengües kwa
Les llengües kwa són un grup dins les llengües nigerocongoleses que agrupa 45 idiomes parlats a la zona del Golf de Guinea. És una subfamília creada per criteris geogràfics per part de Gottlob Krause, i alguns lingüistes dubten que pugui haver més semblança entre les seves llengües que entre altres nigerocongoleses[1] però la manca d'informació sobre aquestes parles dificulta la decisió d'abandonar o no la família com a criteri classificatori. Tradicionalment es distingeixen dos subgrups:[2] el nyo (llengües de Costa d'Ivori i rodalia) i l'occidental, on destaca l'ewe, parlat per 2 milions de persones.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | kwav1236 |
Les llengües kwa són tonals, amb harmonia vocàlica i l'ordre canònic SVO propi de la família. Les consonants més freqüents són les oclusives.
Llengües modifica
- Llengües kwa orientals
- Avatime-Nyamgbo
- Avatime
- Nyangbo
- Tafi
- Llengües gbes
- Aguna
- Ewe
- Ci, gbe
- Xwla oriental
- Gbesi
- Kotafon
- Saxwe
- Waci
- Xwela occidental
- Xwela
- Kpessi
- Wudu
- Llengües aja
- Aja
- Ayizo
- Defi
- Tofin
- Weme
- Gun
- Llengües fon
- Fon
- Maxi
- Llengües mina
- Gen
- Kebu-Animere
- Akebu
- Animere
- Llengües Kposo-Ahlo-Bowili
- Adangbe
- Igo
- Ikposo
- Tuwuli
- Avatime-Nyamgbo
- Llengües nyos
- Llengües agnebys
- Abé
- Abidji
- Adioukrou
- Attié
- Attié
- Avikam-Alladian
- Alladian
- Avikam
- Ga-Dangme
- Dangme
- Ga
- Poitou-Tano
- Basila-Adele
- Adele
- Anii
- Ega
- Llengües lelemis
- Lelemi
- Siwu
- Sekpele
- Selee
- Basila-Adele
- Logba
- Logba
- Llengües potous
- Ebrié
- Mbato
- Llengües tanos
- Llengües tanos centrals
- Abron
- Àkan
- Wasa
- Anufo
- Anyin
- Anyin Morofo
- Baule
- Sehwi
- Ahanta
- Jwira-Pepesa
- Nzema
- Llengües guangs
- Chumburung
- Dompo
- Dwang
- Foodo
- Gikyode
- Ginyanga
- Gonja
- Kplang
- Krache
- Nawuri
- Nchumbulu
- Nkami
- Nkonya
- Tchumbuli
- Awutu
- Cherepon
- Gua
- Larteh
- Krobu
- Llengües tanos occidentals
- Abure
- Beti
- Llengües tanos centrals
- Llengües agnebys