Llengües sinotibetanes
Les llengües sinotibetanes són una família de llengües parlades a l'Àsia oriental i sud-oriental. Ethnologue identifica 449 membres de la família.[1] És la segona família amb més parlants del món, només per darrere de l'indoeuropeu, i a més inclou la llengua més parlada del món, el mandarí, amb 845 milions de parlants. Altres idiomes importants d'aquest grup són les altres llengües xineses, el tibetà i el birmà.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àsia Oriental |
| Nadius | 1.200.000.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques | |
| Subdivisions | |
|
Tai-kadai (s. lingüistes xinesos)
Hmong-Mien (s. lingüistes xinesos)
| |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sit |
| Codi Glottolog | sino1245 |
Subgrups modifica
El nom de la família prové dels dos subgrups generalment reconeguts, el sinític i el tibetobirmà. Durant molts anys era comú incloure-hi també les llengües tai-kadai i hmong-mien, però el consens actual les tracta com a famílies distintes, excepte entre lingüistes xinesos. Les llengües mon-khmer també es classificaven com a sinotibetanes a vegades, però aquesta hipòtesi s'ha abandonat quasi completament. Encara es noten semblances considerables entre aquestes famílies, però actualment se les atribueixen no a una relació genètica, sinó al contacte. De fet, l'Àsia Oriental es reconeix com a exemplar d'una àrea lingüística, un fenomen en què el contacte extens entre llengües deriva en la influència mútua.
Hi ha una minoria d'acadèmics que neguen que el xinès sigui emparentat amb el tibetobirmà; aquests argumenten que les semblances entre aquests són també el resultat de contacte. Tot i que aquesta connexió és generalment acceptada, l'existència de la família sinotibetana no es pot considerar tan ben provada com la d'altres famílies de llengües. Els escèptics argumenten que no hi ha prova suficient de correspondències de sorolls entre els dos grups; els proponents afirmen el contrari.
Menys cert que l'existència de la família és que les llengües tibetobirmanes formin un subgrup vertader; de fet, no hi ha cap prova d'innovacions compartides per totes les llengües tibetobirmanes. La manca d'evidència ha provocat diverses hipòtesis que organitzen la família de maneres diferents, sense un grup tibetobirmà. Algunes classificacions més conservadores en postulen cinc o sis branques, que representen grups no polèmics, sense pretendre determinar quines en són les "primàries".
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües sinotibetanes |
- ↑ Language Family Trees: Sino-Tibetan, Ethnologue. Data d'accés: 22 de desembre, 2009.