Llengua andi

llenguatge

La llengua andi és una llengua del grup de llengües andi dins de la família de les llengües àvar-andi-dido, del grup de llengües caucàsiques del nord-est parlada per 5.800 andis (2010) al raion de Botlikh (Daguestan). Té dos dialectes dividits en subdialectes, els principals dels quals són munin, rikvani, kvanxidatl, i gagatl, que és una mica divergent. Els seus parlants generalment usen com a llengua literària l'àvar o el rus.[2]

Infotaula de llenguaLlengua andi
къIaваннаб мицци
qwavannab micci[1]
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants5.800 (2010)[2]
Parlants nadius20.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDaguestan Daguestan
EstatRússia Rússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües avar-àndiques
llengües andi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ani Modifica el valor a Wikidata
Glottologandi1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueani Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1037 Modifica el valor a Wikidata
IETFani Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages948 Modifica el valor a Wikidata

Varietats modifica

L'andi és parlat sota dis formes dialectals:

  • L'andi del Nord, amb els subdialectes q'uannu, rikvani, gagatli, zilo o chanko, que comprenen la majoria de parlants.
  • L'andi del Sud amb els subdialectes parlats en els llogarets homònims de Munib i Kvanxidatl.

Vocabulari comparatiu Andi del Nord/Andi del sud:

nord Andi sud Andi
terra ulka ħukmati
aigua łen łłenni
cel rešno rešin
núvol lerčol ġiro
fang ġuzi q̄uviłir
arbre reša rešału
pols q̇exva tsuri

Numeració modifica

  • Andi del Nord Andi del Sud
  • 1- себ (seb) севи (sevi)
  • 2- чІегу (c̣egu) чIе (c̣e)
  • 3- лъобгу (łobgu) лъови (łovi)
  • 4- богъгъогу (boġġogu) боо (boo)
  • 5- иншдугу (inšdugu) инщду (inšdu)
  • 6- онлІигу (onkłigu) онлIигу (onkłigu)
  • 7- гьокьугу (ġoq̇ugu) гьокьу (ġoq̇u)
  • 8- бийкьигу (bijq̇igu) бекьи (beq̇i)
  • 9- гьочІогу (ġoč̣ogu) гьочIо (ġoč̣o)
  • 10- гьоцІогу (ġoc̣ogu) гьоцIо (ġoc̣o)

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. Margus Kolga; Igor Tõnurist; Lembit Vaba; Jüri Viikberg. «The Andis». The Red Book of the Peoples of the Russian Empire, 1993.
  2. 2,0 2,1 Llengua andi referència a Ethnologue (16th ed., 2009)

Fonts modifica