Llengua de signes aràbiga llevantina
La llengua de signes aràbiga llevantina (àrab: لغة الإشارة العربية الشرقية, luḡat al-ixāra al-ʿarabiyya ax-xarqiyya), també coneguda com a llengua de signes siro-palestina (àrab: لغة الإشارة السريانية الفلسطينية, luḡat al-ixāra as-suryāniyya al-filasṭīniyya) és la llengua de signe de Jordània, Palestina, Síria, i Líban. Tot i que hi ha diferències significatives entre el vocabulari d'aquests quatre estats, no són molt més grans que les diferències regionals dins de cada estat. La seva gramàtica és bastant uniforme, i la intel·ligibilitat mútua és alta, la qual cosa sembla indicar que són dialectes d'una mateixa llengua.[1]
| Tipus | llengua de signes i llengua viva  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua llengües de senyals llengua de signes família de la llengua de signes aràbiga | |
| Codis | |
| Glottolog | jord1238 |
La llengua normalment s'identifica pel nom del país:
- LS jordana: لغة الإشارة الأردنية, luḡat al-ixāra al-urduniyya (LIU)
- LS libanesa: لغة الإشارات اللبنانية, luḡat al-ixāra al-lubnāniyya (LIL)
- LS palestina: لغة الاشارات الفلسطينية, luḡat al-ixāra al-filasṭīniyya (LIF)
- LS siriana: لغة الإشارة السورية, luḡat al-ixāra as-sūriyya (LIS)
Referències modifica
- ↑ Hendriks, Bernadet. Jordanian Sign Language: Aspects of grammar from a cross-linguistic perspective (en anglès). Utrecht: LOT, 2008. ISBN 978-90-78328-67-4.
Bibliografia modifica
- Hendriks, Bernadet. Jordanian Sign Language: Aspects of grammar from a cross-linguistic perspective (en anglès). Utrecht: LOT, 2008. ISBN 978-90-78328-67-4. Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine.
- Richardson, Kristina «New Evidence for Early Modern Ottoman Arabic and Turkish Sign Systems». Sign Language Studies, 17, 2, 22-02-2017, pàg. 172–192. DOI: 10.1353/sls.2017.0001. ISSN: 1533-6263.