Llet de burra
La Llet de burra o llet de somera és la llet provinent de les glàndules mamàries d'aquest animal. Va ser coneguda i utilitzada per les antigues civilitzacions de Sumer, Egipte i Roma entre altres.
 | |
| Tipus | llet  |
|---|---|
És coneguda la llegenda que Cleòpatra s'hi banyava cada dia amb finalitats estètiques i li calia un ramat de 300 someres per a poder fer-ho.
Dades generals modifica
Una femella d'ase dona entre 3 i 6 litres de llet diàriament.[1] La cria d'ases pot tenir des d'uns pocs animals fins a 600.[2]
Composició modifica
La llet de burra és la més propera en composició a la llet materna,[3] amb molt pocs lípids i alta en lactosa.[4]
| Composició de la llet de somera, euga, humana i de vaca[4] | ||||
| ase | euga | humana | vaca | |
|---|---|---|---|---|
| pH | 7,0 – 7,2 | 7,18 | 7,0 – 7,5 | 6,6 – 6,8 |
| proteïna | 1, 5 – 1,8 | 1,5 – 2,8 | 0,9 – 1,7 | 3,1 – 3,8 |
| lípid | 0,3 – 1,8 | 0,5 – 2,0 | 3,5 – 4,0 | 3,5 – 3,9 |
| lactosa | 5,8 – 7,4 | 5, 8 – 7,0 | 6,3 – 7,0 | 4,4 – 4,9 |
| residu | 0,3 – 0,5 | 0,3 – 0,5 | 0,2 – 0,3 | 0,7 – 0,8 |
Situació actual modifica
Amb el recent interès per mantenir les races asines s'ha renovat l'interès per comercialitzar-ne la llet com una forma de donar valor econòmic als ramats.
Des de principis de segle XX existeixen caramels fets amb llet de somera utilitzant la llet deshidratada, ja que la llet fresca de burra es conserva amb dificultat. També hi ha al, mercat sabons fets amb aquest tipus de llet.
Fins a principi del segle XX la llet de burra se servia als hospitals i maternitats com a substitut de la llet humana.[5]
Notes i referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llet de burra |
- ↑ Chappez, Gérard. L'âne: histoire, mythe et réalité : tiré de Bougres d'ânes. Editions Cabedita, 2000, p. 56-57. ISBN 9782882952783..]
- ↑ «Organisation & Development». Eurolactis. [Consulta: 21 març 2009].
- ↑ «Encyclopaedia Britannica: Arts, Science and miscellaneous Literature» p. 752. Edinburgh: Archibald Constable & Cie, 1823.
- ↑ 4,0 4,1 Guo, H.Y. [et al]. «Composition, physiochemical properties, nitrogen fraction distribution, and amino acid profile of donkey milk.». . Journal of Dairy Science, vol. 90, April 2007, pàg. 1635-43. DOI: 10.3168/jds.2006-600. Full text at «jds.fass.org». Arxivat de l'original el 2009-05-22. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ Brunet, Isabelle; Katy Gawelik. Guide d'initiation à la santé au naturel, vol. 2. Editions Abondance, 2007, p. 10 [Consulta: 21 agost 2009]. Arxivat 2009-09-02 a Wayback Machine.