Llibertat acadèmica
La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.[1] Amnistia Internacional defineix la llibertat acadèmica com «el dret de fer lliurement recerca científica i difondre els resultats sense censura".[2] Compren les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi així com una independència de qualsevol autoritat.[3] És considerat un prerequisit d'una recerca científica en una universitat moderna.[4] És un cas particular del sistema de llibertats a les societats liberals nascudes de la Revolució Francesa.[5] La Universitat de Leiden, la Universitat de Göttingen i la Universitat de Berlín són reconegudes com el bressol de la llibertat acadèmica.[6]
És un principi basat en el concepte del lliure examen que té els seus orígens als països germànics que van adherir al principi epistemològic que qualsevol teoria científica és provisional i pot ser validada o invalidada per observacions noves, indispensable per a un progrés de la ciència.[7] No hi ha cap autoritat que pugui decidir que una «veritat» és definitiva, contràriament a les pretensions de les explicacions dogmàtiques. L'autonomia universitària pot ser incòmoda per autoritats governementals o religioses. Indirectament pot ser influenciat per demandes polítiques, militars o econòmiques que utilitzen el seu poder per finançar –o no– la recerca.[5] Nogensmenys, l'acadèmia –a fortiori la universitat pública– té una responsabilitat social davant la societat que la recolza i ha de trobar un equilibri entre llibertat i rellevància.
L'emancipació de la recerca acadèmica dels dogmes religioses es va produir a l'època de la Il·lustració,[8] però com a qualsevol llibertat, és provisional. Avui com antany, els poders assagen limitar-la: els règims autoritaris no toleren cap crítica, la poderosa comunitat empresarial imposar la seva opinió de què pot o ha de tractar-se la ciència. Polítics influents consideren que certs acadèmics minen la civilització occidental.[9]
Als Països Catalans modifica
Aquesta llibertat s'ha de poder exercir sense ser represaliat amb pèrdua de treball o sou, o ser empresonat.[10] A Catalunya del Nord està protegida per la llei de l'educació (Code de l'éducation) de França.[11] A l'Alguer i Itàlia esta protegida per la Constitució Italiana.[12] Els Estatuts de la Universitat d'Andorra de 2003[13] i l'article 4 de la llei de l'ensenyament superior reconeixen aquesta llibertat.[14]
A Espanya les universitats van trigar per obtenir la indispensable llibertat. Al segle xix van quedar molt influenciat per l'ucàs de l'antimodernisme i les idees i conceptes prohibides pel Syllabus Errorum (1864) del papa Pius IX.[15] Isabel II i les dictadures successives fins a ben entrat al segle xx van embridar la recerca científica en prohibir qualsevol conclusió no conforme amb la doctrina oficial de l'església o de l'Estat. Excepte el breu interludi de la Segona República, va trigar fins a la Constitució de 1978 fins que el món acadèmic recobrés una certa llibertat.[16] La «llibertat de càtedra» hi és un dret reconegut i protegit per l'article 20 de la Constitució de 1978.[17]
Referències modifica
- ↑ «Llibertat Acadèmica i Protecció de Refugiats Acadèmics». Associació catalana d'Universitats Públiques, 15-02-2018.
- ↑ «Academische vrijheid» (en neerlandès). Amnesty International Nederland. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Plai i López, Rafael. «Defensar la universitat és defensar la llibertat». Universitat de València.
- ↑ Pons i Parera, 2001, p. 9.
- ↑ 5,0 5,1 Bricall i Masip, Josep Maria. Una certa distància: Memòries. RBA Libros, 2017, p. 672 pàgines. ISBN 9788482648378.
- ↑ «academic freedom» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Pons i Parera, 2001, p. 136.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Església i societat a la Catalunya contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003, p. 13-14 (Volum 255 de Biblioteca Abat Oliba).
- ↑ Van Berkel & van Bruggen, 2020.
- ↑ Associació d'acadèmies de la llengua espanyola. «libertad de cátedra» (en castellà). Diccionario panhipánico del español jurídico - RAE. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «art 123-9, 141-6 i 952-2» (en francès). Code de l'éducation. Légifrance, 22-06-2000. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ Daoli, Serena. «Liberi di pensare. Lo stato attuale della libertà accademica» (en italià), 12-02-2021. [Consulta: 5 març 2022]. «In Italia, le libertà d’insegnamento e di ricerca sono garantite agli articoli 9 comma 1, 33 co. 1 e 33 co.6 della Costituzione, la quale tutela l’autonomia didattica, la libera espressione culturale dei docenti e la libertà della scienza e dell’arte»
- ↑ «Estatuts de la Universitat d'Andorra, del 7-7-2003». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, 16-07-2003 [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Llei 14/2018, del 21 de juny, de l'ensenyament superior». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, 18-07-2018 [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ Montero, Feliciano «El peso del integrismo en la Iglesia y el catolicismo español del siglo xx» (en castellà). Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série, 44-1, 15-04-2014, pàg. 131–156. DOI: 10.4000/mcv.5537. ISSN: 0076-230X.
- ↑ Guia Marín, Josep (ed.); Ruiz i Torres, Pedro. «Presentació». A: Per l'autonomia universitària: Commemoració dels 15 anys dels Estatuts de la Universitat de València. Volum 10 de Cinc Segles. València: Universitat de València, 2001, p. 9-10. ISBN 9788437052380.
- ↑ Constitució espanyola – text consolidat (pdf). 2a edició. Barcelona: Parlament de Catalunya, desembre del 2012, p. 12.
Bibliografia modifica
- Pons i Parera, Eva. L'Autonomia universitària. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2001, p. 380. ISBN 9788447525584.
- Van Berkel, Klaas; Van Bruggen, Carmen. Academische vrijheid: geschiedenis en actualiteit [Llibertat acadèmica: història i actualitat] (en neerlandès). Amsterdam: Boom, febrer 2020, p. 240. ISBN 978-9024430536.