Llibre d'Esdres
El llibre d'Esdres és un dels setze llibres històrics de l'Antic Testament, precedent al llibre segon de les Cròniques i que segueix al llibre de Nehemies. En un principi, els llibres d'Esdres i Nehemies formaven un sol llibre indivisible (i de vegades el llibre de Nehemies és anomenat llibre segon d'Esdres), que explica el retorn a Jerusalem dels jueus desterrats a Babilònia pel rei Cir de Pèrsia, la reconstrucció del temple destruït de Jerusalem i l'establiment de la comunitat jueva a la Terra Santa. Està escrit vers el segle iii aC.
| (la) I Esdrae (de) Esra  | |
|---|---|
 L'escriba Esdres en una miniatura romana d'Orient del {{segle|VIII}}, al Codex Amiatinus | |
| Tipus | text sagrat i llibre de la Bíblia |
| Fitxa | |
| Autor | Esdres |
| Format per | Ezra 3 (en)  Ezra 5 (en) Ezra 9 (en) Ezra 8 (en) Ezra 1 (en) Ezra 4 (en) Ezra 2 (en) Ezra 7 (en) Ezra 6 (en) Ezra 10 (en) |
| Sèrie | |
| Part de | Antic Testament, Ezra-Nehemiah (en) i Llibres històrics |
Estil modifica
Els llibres d'Esdres i Nehemies mostren un caràcter molt heterogeni de les seves parts, que de fet són un recull de documents i de notes sobre el temps de la restauració i reorganització del poble hebreu, que comprèn uns cent quaranta anys, des de l'edicte de Cir fins a l'any setè d'Artaxerxes II. Potser, en realitat, es tracta només d'una compilació de documents, preparats per a ser reelaborats amb vista a una obra més completa i acabada.[1]
Contingut modifica
La història, en forma de recull o antologia, que es mira de mostrar és la d'una etapa ben definida dintre l'esperança messiànica. La restauració després de l'exili és el resultat d'un moviment popular, espontani. Els seus homes, Nehemies i Esdres, amb els repatriats, sacerdots, profetes (Ageu i Zacaries), no han fet sinó centrar i mantenir l'esperança en el retorn a la seva antiga terra, aquest cop com a dominadors.[1]
El que havia estat una nació ara és només una província subjecta, amb uns lligams religiosos, de fidelitat a l'aliança, una mena de comunitat religiosa. La religió és la gran força que ha fet que Israel es mantingués com a poble. La prova no és acabada: dificultats, crisis i decepcions formaran el canemàs de la història d'aquest període. És el començament d'aquella insatisfacció d'Israel, que en cert sentit, encara perdura.[1]
Vericitat històrica modifica
L'autor ha fet una aportació a la història d'Israel, però amb la seva manera artificial de cosir les fonts ha donat un conjunt històric que no representa de cap manera el desenrotllament real dels fets.[1]
L'autor deu pensar en la successió de la casa de David sense deixar-ne veure cap referència, per tal de no donar a entendre un inconformisme contra l'ordre establert. Déu no ha mancat a les seves promeses.[1]
Dones al llibre d'Esdres modifica
Ni el llibre d'Esdres, ni el de Nehemies ni la Siràcida no parlen de la reina Ester.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre d'Esdres |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Nota 603[Enllaç no actiu] La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. Editorial Monestir de Montserrat, 1928-1954, Montserrat (Barcelona) (català)
- ↑ Introducció sobre el problema Bíblic i sobre la Dona a la Bíblia Arxivat 2020-12-02 a Wayback Machine. de Pere Masjuan, UAB, 2005 (català)