Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament

Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament (neerlandès Vrijzinning Democratische Bond, VDB) fou un partit polític neerlandès format el 1901 per la unió de dos grups: la Lliga Radical, fundat el 1892 a Amsterdam com a escissió de la Unió Liberal, i el Club Polític de Pensament Lliure (VD Kamerclub), partidaris d'estendre el sufragi universal.

Infotaula d'organitzacióLliga Democràtica per la Llibertat de Pensament
Dades
Nom curtVDB Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocioliberalisme
progressisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaRadical League (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1901
Fusionat aPartit del Treball Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1946 Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Governança corporativa
Cambra de Representants dels Països Baixos (1901)
9 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1905)
11 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1909)
9 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1913)
7 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1917)
8 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1918)
5 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1922)
5 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1925)
7 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1929)
7 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1933)
6 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1937)
6 / 150 Modifica el valor a Wikidata

A les eleccions legislatives neerlandeses de 1901 va obtenir 9 escons, augmentats a 11 el 1905. Va donar suport al govern d'Unió Libeal amb suport dels socialdemòcrates, però va perdre escons a les eleccions de 1909 i 1913, i formà part del gabinet extraparlamentari de Pieter Cort van der Linden. D'una escissió seva es va formar la Lliga Econòmica.

Després de les eleccions de 1918 l'aliança liberal va perdre gairebé la meitat dels escons, i el VDB va anar a l'oposició. El seu cap, Henri Marchand, es posicionà a favor del sufragi femení. El 1925 fou fonamental en la caiguda del govern d'Hendrikus Colijn arran l'afer de la representació neerlandesa a la Santa Seu. A les eleccions de 1929 i 1933 es va mantenir estable, i aleshores no li quedà més remei que formar part del govern confessional-liberal; Marchand fou ministre d'educació i Pieter Oud alcalde de Rotterdam.

Quan els nazis ocuparen el país fou prohibit i va jugar un rol menor en el govern a l'exili de Londres. En acabar la guerra es va unir al SDAP, amb el que havia estretat lligams, per a formar el Partit del Treball, però quan aquest es relacionà amb grups socialistes, d'altres marxaren al Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament