Viquipèdia

Llista d'exploracions

article de llista de Wikimedia

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

El mapa de Fra Mauro, acabat al voltant de 1459, mostra el món conegut llavors. Seguint la pràctica estàndard del moment, el sud està a la part superior. El mapa mostra Àsia, Àfrica i Europa.

Edat antiga modifica

Primeres civilitzacions modifica

Vers el 2320 aC
Campanyes militars de Lugalzagesi d'Uruk, el qual crea un imperi que va des del mar Inferior fins al mar Superior, creant la primera imatge històrica del món conegut.

Època grecoromana modifica

Vers el 600 aC
El faraó Necó II envia una expedició fenícia que circumnavega Àfrica, de creure al relat d'Heròdot.
Vers el 500 aC
Hannó el Navegant emprèn una expedició des de Cartago circumnavegant la costa africana fins probablement l'illa de Bioko i Camerun.
464 aC - 456 aC
El grec Heròdot d'Halicarnàs emprèn un viatge per l'antic Egipte i per l'Imperi Persa, deixant testimoni de les seves aventures en els "Nou llibres de la Història ".
Vers el 450 aC
El navegant cartaginès Himilcó creua les Columnes d'Hèrcules i circumnavega Europa fins a les Illes Britàniques.[1]
399 aC
El militar i historiador grec Xenofont acompanya Cir el Jove en una expedició militar contra l'Imperi Persa (l'expedició dels deu mil), i deixa testimoni de seu viatge a l'Anàbasi.
336 aC - 324 aC
Alexandre el Gran emprèn campanyes militars des del Regne de Macedònia fins a l'Índia i obre el món oriental al coneixement hel·lènic.
Vers el 330 aC
Pitees de Marsella, arriba i traspassa l'illa de l'estany a la Gran Bretanya.
Vers el 130 aC
Les expedicions militars de l'Emperador Han Wudi de l'Imperi Han i l'enviament del seu enviat imperial Zhang Qian ajuden a expandir el coneixement geogràfic xinès cap a l'Àsia central. S'obre la Ruta de la Seda.
58 aC - 50 aC
El conqueridor Juli Cèsar domina les Gàl·lies, i deixa testimoni del que hi va trobar en el seu llibre De bello gallico.
Vers el 50 aC
Viatges d'Estrabó, que va recórrer bona part de l'Imperi Romà, i va escriure llibres d'història i geografia.
Vers el 150
Pausànies viatja per Grècia i fa les seves observacions de viatger en la seva Descripció de Grècia, obra cabdal pels viatgers neoclàssics del segle xviii.
Vers el 160
Registres xinesos esmenten l'arribada d'una caravana a Loyang, procedent des de l'Imperi Romà.
Vers el 400
Patrici d'Irlanda viatja a Irlanda per evangelitzar els seus habitants.

Edat mitjana modifica

 
Mapamundi antic, obra de Cosme Indicopleustes.
 
Leif Erikson descobreix Amèrica.
Christian Krogh (1893)
 
Niccolo i Matteo Polo lliurant una carta de Khublai Khan al Papa Gregori X el 1271.
Vers l'any 500
Monjos budistes procedents de la Xina inicien la conversió religiosa del Japó.
516
Data temptativa en què Brandan de Conflert hauria navegat per l'oceà Atlàntic.
Vers l'any 550
El mariner alexandrí Cosme Indicopleustes viatja fins a l'Índia i Sri Lanka i deixa testimoni del seu viatge en la seva obra Topografia cristiana.
716 - 754
inici dels viatges de Bonifaci de Fulda, per evangelitzar als germànics:
  • Primer viatge: en 716 viatja a Frísia (actual Països Baixos).[2]
  • Darrer viatge: torna a Frísia cap a 754, essent martiritzat.[3]

Exploracions vikingues modifica

Vers el 850
Naddoddr, un viking de les illes Fèroe, es desvia de la seva ruta i descobreix Islàndia. El també viking Gardar Svavarsson n'és el primer poblador el 875.
Vers el 900
El navegant noruec Gunnbjörn Ulfsson albira Groenlàndia, sense arribar a desembarcar. També Snaebjörn Galti arriba anys després a l'illa i intenta fundar allà una colònia.
981 - 984
L'explorador viking Eric el Roig arriba Groenlàndia, on passa tres anys. Se'l considera el descobridor oficial de l'illa.
1000
Leif Erikson, fill d'Eric el Roig, arriba a Vinland, el que actualment seria Terranova.

Expedicions en terres mongoles modifica

1245 - 1248
Enviat pel Papa, Giovanni da Pian de Carpini viatja de Lió al Karakorum. A part de la seva missió diplomàtica, escriu valuosos informes sobre els mongols.
1253 - 1255
Viatge de Guillaume de Rubrouck al Karakorum i tornada.
1271 - 1295
Marco Polo viatja a la Xina i deixa testimoni del seu viatge en el Llibre de les meravelles.

Segle XIV modifica

1325
començament del viatge d'Ibn Battuta, que durarà 28 anys.
1322 - 1356
Juan de Mandeville relata en el Llibre de les meravelles del món un viatge de 34 anys per Àsia, fins a la Xina; no se sap amb certesa si realment va viatjar o compila viatges aliens.
Després de 1300
Primers viatges de catalans i genovesos per l'oceà Atlàntic.

Era dels Descobriments modifica

Article principal: Era de l'exploració

Segle XV modifica

 
Vasco da Gama arribant a Calicut. Il·lustració a Os Lusíadas, 1880 per Ernesto Casanova.
 
Pedro Álvares Cabral (centre-esquerra, assenyalant) mirant cap a la costa brasilera el 22 d'abril de 1500.
1404
Juan de Bethencourt, cavaller normand, va emprendre la Conquesta de les Illes Canàries amb permís d'Enric III de Castella.
1405 - 1433
L'almirall xinès Zheng He va fer tres expedicions per l'oceà Índic.
1414 - 1439
Niccolò da Conti recorre l'oceà Índic.
1418
descobriment de l'illa de Porto Santo per João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira.[4]
1419
Gonçalves i Vaz descobreixen Madeira[4]
1427
Diogo de Silves va veure l'illa de Santa Maria, a les illes Açores i possiblement l'Illa de São Miguel.[4]
1434
Gil Eanes passa el cap Bojador al Marroc, límit sud del món conegut pels europeus de la seva època.[5]
1443
Nuno Tristão supera el Cap Blanc.[4]
1444
Dinis Dias supera la desembocadura del riu Senegal i arriba fins a la Península de Cap Verd.[6]
1446
Dinis Dias desembarca a l'illa de Gorée, a la badia de Dakar, i arriba fins al riu Gàmbia.[6]
1444
Alvise Cadamosto explora les illes de Cap Verd.[4]
1458
Diogo Gomes navega pel golf de Guinea i descobreix la costa de Guinea
1462
Pedro de Sintra arriba a Sierra Leona.[4]
1472
Hipotèticament, el navegant portuguès João Vaz Corte-Real podria haver descobert i remuntat el riu Hudson, després de navegar les costes canadenques i les de l'illa de Terranova.
1472
Fernão do Pó descobreix l'illa de Bioko, coneguda durant molts anys pel seu nom.[7]
1473
Lopo Gonçalves és el primer europeu a superar la línia de l'Equador.[6][7]
1482
Diogo Cão arriba a la desembocadura del riu Congo.[7]
1485-86
Cão supera el Cap Cross, a Namíbia.[7]
1487 - 1490
Pêro da Covilhã i Afonso de Paiva són enviats per Joan II de Portugal com a comerciants d'amagat en un viatge per terres àrabs per preparar futurs viatges. Paiva mor, però Covilhã arriba fins a l'Índia, i després recorre la costa occidental d'Àfrica en vaixells musulmans i s'instal·la a Etiòpia. El 1490 fa arribar el seu informe al rei i mai més torna a Portugal.[8]
1488
Bartolomé Díaz passa el Cap de les Tempestes o Cap de Bona Esperança.[7]
1492 - 1504
Viatges de Cristòfor Colom, que posen en contacte Amèrica amb Europa:
1497
Descobriment del Canadà per John Cabot.[10]
1497 - 1499
Viatge de Vasco da Gama a les Índies pel Cap de Bona Esperança. El 1498 Vasco da Gama arriba a Calicut, a l'Índia.[6]
1499
Alonso de Ojeda inicia el seu viatge per Veneçuela, primer dels anomenats "viatges menors".[5]
1500
Vicente Yáñez Pinzón recorre la costa nord del que ara és Brasil i el 26 de gener veu el riu Amazones.[5]
1500
Pedro Álvares Cabral arriba a la costa de Brasil[5]
1500
Juan de la Cosa traça el primer mapa del Nou Món
1500
Gaspar Corte-Real descobreix "Terra Verde" (probablement Terranova).[10]
1500
João Fernandes arriba al Cap Farewell, Groenlàndia.[10]
1500
Diogo Dias descobreix Madagascar.[5]
1500
Rodrigo de Bastidas explora la costa de Colòmbia, des del cap de la Vela fins al golf d'Urabá.[5]

Segle XVI modifica

 
Vaixell de Cabral des del qual vaveure el Brasil per primera vegada el 22 d'abril de 1500. Del manuscrit Memória das Armadas que de Portugal passaram à Índia.
 
Balboa reclamant la possessió del "Mar del Sud".
 
Mapa de la ciutat de Tenochtitlán i el golf de Mèxic fet per un home de Cortés, 1524, Newberry Library, Chicago.
 
Discovery of the Mississippi, de William H. Powell (1823–1879), és una representació romàntica de quan Soto veié el Mississipi per primera vegada. Es troba penjat a la Rotonda del Capitoli dels Estats Units.
 
Coronado dirigint-se cap al nord, per Frederic Remington, 1861-1909.
 
Tripulació de Willem Barentsz lluitant amb un ós blanc, 1596.
1502
Gonçalo Coelho descobreix "Rio de Janeiro" (Badia de Guanabara).[5]
1502 - 1503
Colom explora les terres compreses entre Guanaja, a l'actual Hondures, fins a l'actual frontera entre Panamà i Colòmbia.[5][9]
1505
Juan de Bermúdez descobreix Bermuda.[5]
1506
Lourenço de Almeida arriba a les Maldives i Sri Lanka.[11]
1506
Tristão da Cunha descobreix l'illa de Tristan da Cunha.[12]
1509
Diogo Lopes de Sequeira arriba a Sumatra i Malacca.[13]
1511
Duarte Fernandes porta una missió diplomàtica al Regne d'Ayutthaya (Tailàndia).[14]
1511
Expedició d'Alfons d'Albuquerque a la conquesta de Malacca.
1511
Rui Nunes da Cunha encapçala una missió diplomàtica a Pegu.[14][15]
1511 - 1512
António de Abreu navega a través de l'estret de Malacca, entre Sumatra i Bangka, i a través de les costes de Java, Bali, Lombok, Sumbawa i Flores (Indonèsia) fins a les "Illes de les Espècies" (Illes Moluques).[16]
1513
Jorge Álvares arriba a la costa de la Xina, a l'illa de Nei Lingding al delta del riu Perla.[4]
1513
Vasco Núñez de Balboa creua l'istme de Panamà i descobreix l'oceà Pacífic.[5]
1513
Juan Ponce de León descobreix "La Florida" (Florida).[5]
1514 - 1515
António Fernandes arriba a l'actual Zimbabwe.[17]
1515
Gonzalo de Badajoz travessa l'istme de Panamà per Nombre de Dios, arribant fins a l'interior de la Península d'Azuero.[18]
1516
Juan Díaz de Solís arriba a l'estuari que anomena "La Mar Dulce", actualment Río de la Plata.[5]
1516
Mercaders portuguesos arriben a Da Nang i Txampa, a l'actual Vietnam).[19][20]
1518
Lorenzo de Gomez descobreix Borneo.[21]
1518
Juan de Grijalva explora la costa mexicana des de "Patouchan" (Champotón) fins al nord del riu Pánuco.[5]
1519
Hernán Cortés viatja de Villa Rica de la Vera Cruz fins a la capital asteca de Tenochtitlan, al llac Texcoco.[22]
1519
Alonso Álvarez de Pineda navega per tot el golf de Mèxic i descobreix el "Pare de les aigües" (el Mississipi).[5]
1519
Gaspar de Espinosa navega per la costa est de l'actual Panamà i Costa Rica fins al golf de Nicoya.[18]
1519 - 1522
Fernão de Magalhães salpa des d'Espanya, descobreix l'estret de Magallanes, dona el seu nom definitiu a l'oceà Pacífic, i en morir a les Illes Mariannes, el seu navegant Juan Sebastián Elcano el relleva i completa la primera circumnavegació de la Terra.[23]
1521
Francisco Gordillo i Pedro de Quexos troben la desembocadura del riu que anomenen "Rio de San Juan Bautista" (potser Winyah Bay a la desembocadura del Pee Dee River a l'actual Carolina del Sud).[24]
1522
Gil González Dávila explora terra ferma partint del golf Nicoya, descobrint el Llac Nicaragua, mentre el seu pilot Andrés Niño explora la costa cap a l'oest, tot descobrint el golf de Fonseca i potser arribant fins a la costa sud-oest de l'actual Guatemala.[18]
1524
Giovanni da Verrazzano explora la costa oriental dels actuals Estats Units fins al voltant de Cape Fear a Maine; descobreix la desembocadura del riu Hudson.[10]
c. 1524
Aleixo Garcia viatja cap a l'oest de l'illa Santa Catarina, travessant el riu Paraná (potser veient les Cascades de l'Iguaçú) fins al Paraguai prop de la ciutat d'Asunción, per posteriorment creuar el Gran Chaco cap als Andes i la frontera Inca, en algun indret entre Mizque i Tomina a l'actual Bolívia.[25]
1524 - 1525
Francisco Pizarro i Diego de Almagro exploren des de Punta Piña (7° 56′ N) a la costa sud de Panamà fins al riu San Juan (4° N), a la costa est de Colòmbia.[26]
1525
Esteban Gómez arriba a Penobscot Bay, Maine.[24]
1525
Els portuguesos arriben a les "Celebes" (Sulawesi).[27]
1525 - 1526
Expedició de García Jofre de Loaisa a les Illes Moluques.[28]
1526
Alonso de Salazar descobreix les illes Marshall (atol Bokak).[29]
1526 - 1527
Jorge de Meneses descobreix Nova Guinea.[30]
1526 - 1528
Pizarro i el seu pilot Bartolomé Ruiz exploren la costa oest d'Amèrica del Sud, des del riu San Juan fins al riu Santa (vers els 9° S); van ser els primers a navegar per les costes de l'Equador i el Perú.[26]
1527
Expedició de Pánfilo de Narváez a la Florida.
1527 - 1528
Sebastià Cabot explora diversos centenars de quilòmetres del riu Paranà, fins més enllà de la unió amb el Paraguai.[5]
1528
Diogo Rodrigues explora les illes Mascarenyes (descobertes per Pedro Mascarenhas), posant nom a les illes Reunió, Maurici i Rodrigues.[31]
1528 - 1536
Álvar Núñez Cabeza de Vaca i tres més són els únics supervivents d'un grups de diversos centenars de colons que viatgen des de la costa occidental de la Florida fins al riu Sinaloa, al nord de Mèxic, on es troben amb traficants d'esclaus espanyols.[32]
1531
Diego de Ordaz remuntà l'Orinoco fins als ràpids d'Atures, a la confluència amb el riu Meta.[25]
1532 - 1533
Pizarro explora i conquereix Cajamarca (ciutat del Perú) i Cuzco.[25]
1533
Fortún Jiménez troba la punta de la península de Baixa Califòrnia.[33]
1534
Jacques Cartier explora el golf de Sant Llorenç, descobrint les illes d'Anticosti i del Príncep Eduard.[10]
1535
Fra Tomás de Berlanga descobreix les Illes Galápagos.[34]
1535
Cartier remunta "La Grande Rivière" o "La Rivière de Hochelaga" (l'actual riu Sant Llorenç) fins a la vila d'Hochelaga (actualment Mont-real).[10]
1535
Simón de Alcazaba y Sotomayor fa una expedició a l'estret de Magallanes.
1535 - 1537
Diego de Almagro encapçala una expedició que partint de Cuzco es dirigeix cap al sud, seguint els camins inques fins al sud-oest del llac Titicaca, creuant l'altiplà i la vall de Salta fins a Copiapó; un destacament continua cap al sud fins al riu Maule. Per tornar Almagro pren la ruta costanera, a través de Desert d'Atacama.[25]
1536
Pedro de Mendoza funda Buenos Aires.
1539
Francisco de Ulloa navega fins a l'entrada del golf de Califòrnia, resseguint tota la Baixa Califòrnia fins a l'illa Cedros, establint que la Baixa és una península.[33]
1539 - 1543
Expedició d'Hernando de Soto per bona part del sud dels actuals Estats Units, sent el primer europeu a travessar els Apalatxes (per sobre les muntanyes Blue Ridge) i el Mississipi.[5][24]
1540
Hernando de Alarcón remunta el riu Colorado fins a la unió amb el riu Gila prop de l'actual Yuma (Arizona).[33]
1540 - 1542
Francisco Vásquez de Coronado busca les mítiques Set Ciutats de Cibola. Envia petites avançades i en una d'elles García López de Cárdenas descobreix el Gran Canyó, mentre en una altra es troba una ciutat d'or anomenada Quivira, a l'actual Kansas, que més tard fou visitada per Coronado, tot i que no hi trobà or.[24]
1540
Segon viatge a Amèrica de Álvaro Núñez Cabeza de Vaca: descobriment de les cascades de l'Iguaçú.
1540
Francisco de la Ribera amb Francisco de Camargo i Alonso de Camargo fan una expedició a l'estret de Magallanes.
1541 - 1542
Francisco de Orellana navega pel riu Amazones.[35]
1541 - 1552
Viatges del missioner Francesc Xavier a Àsia (Índia, Malacca, Xina Japó).[36]
1542 - 1543
Juan Rodríguez Cabrillo explora la costa de l'actual Baixa Califòrnia, des de Punta Baja fins al riu Russian, descobrint les illes Santa Bàrbara. Després de la seva mort, el seu segon, Bartolomé Ferrelo, arriba fins a Point Arena.[37]
1542 o 1543
Fernão Mendes Pinto, Diogo Zeimoto i Cristovão Borralho arriben a Tanegashima, Japó.[4]
1543
Ruy López de Villalobos descobreix tres illes (Fais, Ulithi i Yap) a les Carolines i vuit atols (Kwajalein, Lae, Ujae, Wotho, Likiep, Wotje, Erikub i Maloelap) a les illes Marshall.[29]
1543
Jean Alfonse explora el riu Saguenay, creient que es troba al "mar de Catai".[10]
1553
Expedició de Francisco de Ulloa i Francisco Cortés Ojea a l'estret de Magallanes.
1553
Hugh Willoughby busca el pas del Nord-est per sobre Rússia, arribant fins a l'illa Kolgúiev o Nova Terra.[38]
1556
Steven Borough arriba fins a l'estret de Kara, entre Nova Terra i l'illa Vaigatx.[38]
1557 - 1559
Expedició de Juan Fernández Ladrillero i Francisco Cortés Ojea a la costa xilena entre Valdivia (39° 48′ S) i el Canal de Santa Barbara (54° S); la primera a entrar a l'estret de Magallanes pel costat oest i recorre'l d'anada i tornada.[5]
1565
Miguel López de Legazpi descobreix Mejit, Ailuk i Jemo a les illes Marshall, mentre els seus subordinats Alonso de Arellano descobreix Lib, al mateix grup d'illes, així com cinc illes més (Oroluk, Chuuk, Pulap, Sorol i Ngulu) a les illes Carolines.[29] El 1571 Legazpi funda Manila.
1568
Álvaro de Mendaña descobreix les illes Solomon.[6]
1576 - 1578
viatges de Martin Frobisher a l'illa de Baffin, tot buscant el pas del Nord-oest i descobriment de la badia de Frobisher.[10]
1577 - 1580
Francis Drake completa la segona volta al món.[39]
1580
Pedro Sarmiento de Gamboa i Juan de Villalobos fan una expedició a l'estret de Magallanes.
1580
Thomas Cavendish fa una expedició a l'estret de Magallanes.
1581 - 1582
Iermak Timoféievitx i els seus homes travessen els Urals i arriben fins a Isker, a la riba del riu Irtix (prop de l'actual Tobolsk).[40][41]
1581 - 1584
Diego Flores de Valdés i Pedro Sarmiento de Gamboa fan una expedició a l'estret de Magallanes per fortificar i poblar la zona.
1585
John Davis explora l'estret de Davis, arribant fins als 66° 40′ N; i també navega fins a la Badia Cumberland, creient que ha trobat el "pas fins a Catai".[10]
1587
Davis navega fins a la costa oest de Groenlàndia fins a arribar als 72° 46′ N (al voltant de l'actual Upernavik).[10]
1590
John Childley, corsari anglès, fa una expedició a l'estret de Magallanes.
1592
Davis descobreix les illes Malvines.[42]
1594
Richard Hawkins, corsari anglès, fa una expedició a l'estret de Magallanes.
1595
Mendaña descobreix les illes Marqueses.[6]
1596
Willem Barentsz descobreix Spitsbergen, a les Svalbard.[43]
1599
Jacob Mahu i Simon de Cordes, navegants holandesos, fan una expedició a l'estret de Magallanes.
1599
Olivier van Noort, navegant holandès, fa una expedició a l'estret de Magallanes.

Segle XVII modifica

 
Pintura de John Collier, amb Henry Hudson a la deriva.
 
Un kotx del segle xvii al museu de Krasnoiarsk. Els kotxs van ser emprats per explorar els rius i la costa de Sibèria per hormes com Kurochkin, Perfilyev i Dezhnev.
 
"Murderers' Bay", a l'illa del Sud de Nova Zelanda, on diversos dels homes de Tasman van ser assassinats pels maoris el desembre 1642.
 
L'expedició de Semion Dejniov per Klavdi Lébedev
 
Pere Marquette i els Indis al riu Mississipi, oli pintant (1869) per Wilhelm Lamprecht (1838–1906), a Marquette University.
1600 – 1601
El príncep Miron Shakhovskoi i D. Khripunov baixen per l'Obi fins al golf de l'Obi i remunten el riu Taz, creant l'ostrog de Mangazeia.[41][44]
1602 – 1606
Bento de Góis viatja per terra des de l'Índia fins a la Xina, tot travessant l'Afganistan i el Pamir.[45]
1605
Els kets ajuden a remuntar el riu Ket, creuant fins al Ienissei, i baixant fins a la seva confluència amb el Sim.[46]
1606
Willem Janszoon descobreix Austràlia a la desembocadura del riu Pennefather, a la costa occidental de la península del Cap York, tot explorant la costa des de l'illa de Badu fins al sud de Cap Keerweer(13° 58′ S).[47]
1606
Pedro Fernández de Quirós descobreix Espiritu Santo, l'illa més gran del que avui és Vanuatu.[47]
1606
Luís Vaz de Torres navega per l'estret que ara porta el seu nom.[47]
1607
Promyshlenniki de Mangazeia i comerciants arriben al baix Ienissei, fundant Turukhansk, i remuntant el Tunguska inferior, mentre els kets ajuden a remuntar el Ienissei fins a l'Angarà, que també remunten.[46]
1607
Henry Hudson segueix la costa est de Groenlàndia, a la qual anomena "Hold-with-Hope" (al voltant dels 73° N).[48]
1608
Samuel de Champlain funda la primera colònia francesa a Amèrica del Nord, Quebec.[49]
1609
Hudson condueix el Halve Maen pel riu Hudson aigües amunt fins a l'actual Albany.[50]
1610
Étienne Brûlé remunta el riu Ottawa fins a arribar al llac Nipissing i la badia georgiana, al llac Huron.[51]
1610
Kondratiy Kurochkin condueix una expedició, navegant en un kotx, des de Turukhansk fins a la desembocadura del Ienissei i cap a l'est, fins a la desembocadura del Piasina, a la Península de Taimir.[38][41]
1610
Un destacament procedent de Mangazeia remunta 640 km més del Ienissei, fins a la confluència amb el Sim.[46]
1610 – 1611
Hudson navega a través de l'estret de Hudson fins a la badia de Hudson, on passa l'hivern a la badia de James.[52]
1611
Homes de Mangazeia arriben al riu Khatanga.[53]
1612 – 1613
Thomas Button és el primer a explorar la costa oest de la badia de Hudson, passant l'hivern a la desembocadura del riu Nelson; alhora que descobria l'illa de Coats i Southampton.
1614
Baleners descobreixen Jan Mayen.[54]

Segle XVIII modifica

Exploració i conquesta mundial modifica

Segle xix modifica

Segle XX modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Himilco» (en anglès). livius.org, 2001. Arxivat de l'original el 2014-12-05. [Consulta: 14 gener 2012].
  2. ↑ Hughes, Philip. History of the Church (en anglès). vol.2. Continuum International Publishing Group, 1948, p. 128. ISBN 0722079826. 
  3. ↑ Stafford, Pauline. A Companion to the Early Middle Ages: Britain and Ireland c.500-1100 (en anglès). John Wiley & Sons, 2013, p. 181. ISBN 978-1-118-49947-4. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Diffie, Bailey. Foundations of the Portuguese Empire, 1415–1580. University of Minnesota Press, 1977, p. 465–474. ISBN 0-8166-0782-6. 
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492-1616. New York: Oxford University Press, 1974. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Whitfield, Peter. New Found Lands: Maps in the History of Exploration. Routledge, 1998. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Ravenstein, Ernest George. The voyages of Diogo Cão and Bartholomeu Dias, 1482-88. Londres: W. Clowes and Sons, 1900. 
  8. ↑ Fleming, Fergus. Off the Map: Tales of Endurance and Exploration. New York: Atlantic Monthly Press, 2004. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Taviani, Paulo. Columbus: The Great Adventure, His Life, His Times, and His Voyages. New York: Random House, 1991. 
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Northern Voyages. New York: Oxford University Press, 1971. 
  11. ↑ Ferguson, D. W. The discovery of Ceylon by the Portuguese in 1506 (Journal of the Ceylon Asiatic Society, vol. xix, no. 59, 1907, pp. 284-384).
  12. ↑ Tristan da Cunha a Enciclopèdia Britànica (anglès)
  13. ↑ Marsden, William. The history of Sumatra: containing an account of the government, laws, customs, and manners of the native inhabitants, with a description of the natural productions, and a relation to the ancient political state of that island.. Londres: J. McCreery, 1811. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Lach, Donald F. Asia in the Making of Europe, Volume I: The Century of Discovery. University of Chicago Press, 1994, p. 520. ISBN 0-226-46731-7. 
  15. ↑ Galvano, Antonio Galvano. The Discoveries of the World from Their First Original unto the Year of Our Lord 1555. BiblioBazaar, LLC, 2009, p. 114. ISBN 1-113-68747-9. 
  16. ↑ Cortesão, Armando. The Suma Oriental of Tomé Pires: an account of the east, from the Red Sea to Japan, written in Malacca and India in 1512–1515/The Book of Francisco Rodrigues rutter of a voyage in the Red Sea, nautical rules, almanack and maps, written and drawn in the east before 1515. The Hakluyt Society, 1944. 
  17. ↑ Russell-Wood, A. J. R.. The Portuguese empire, 1415-1808: a world on the move.. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 1998. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Bancroft, Hubert Howe. History of Central America. San Francisco: A. L. Bancroft, 1882. 
  19. ↑ Li, Tana Li. Nguyễn Cochinchina: southern Vietnam in the seventeenth and eighteenth centuries. SEAP Publications, 1998, p. 72. ISBN 0-87727-722-2. 
  20. ↑ Yule, Sir Henry Yule, A. C. Burnell, William Crooke. A glossary of colloquial Anglo-Indian words and phrases: Hobson-Jobson. Routledge, 1995, p. 34. ISBN 0-7007-0321-7. 
  21. ↑ Keane, A. H.. Eastern geography: a geography of the Malay peninsula, Indo-China, the Eastern archipelago, the Philippines, and New Guinea.. Londres: E. Stanford, 1892. 
  22. ↑ Marks, Richard Lee. Cortés: the Great Adventurer and the Fate of Aztec Mexico. Nova York: Knopf, 1993. 
  23. ↑ Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe. Nova York: William Morrow, 2003. 
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Hayes, Derek. America Discovered: A Historical Atlas of North American Exploration. Vancouver: Douglas & McIntyre, 2004. 
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Goodman, Edward J. The Explorers of South America. Norman: University of Oklahoma Press, 1992. 
  26. ↑ 26,0 26,1 Prescott, William H. History of the Conquest of Peru. Nova York: John B. Aldan, 1890. 
  27. ↑ Crawfurd, J. 1856. A descriptive dictionary of the Indian islands and adjacent countries. London: Bradbury & Evans.
  28. ↑ Jose María Ortuño Sánchez-Pedreño. Estudi històric-jurídic de l'expedició de García Jofre de Loaisa a les illes Moluques. La venda dels drets sobre aquestes illes a Portugal per Carles I d'Espanya (PDF) (en espanyol). Revistas.UM.es, 2003 [Consulta: 9 agost 2009].  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Quanchi, Max, and John Robson. Historical dictionary of the discovery and exploration of the Pacific Islands. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2005. 
  30. ↑ Whiteway, Richard Stephen. The rise of Portuguese power in India, 1497-1550.. Westminster: A. Constable, 1899. 
  31. ↑ Fonseca, José Nicolau da. An historical and archaeological sketch of the city of Goa: preceded by a short statistical account of the territory of Goa. Nova Delhi: Asian Educational Services ISBN 81-206-0207-2, 1994. 
  32. ↑ Reséndez, Andrés. A land so strange: the epic journey of Cabeza de Vaca : the extraordinary tale of a shipwrecked Spaniard who walked across America in the sixteenth century. New York: Basic Books, 2007. 
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Hayes, Derek. Historical Atlas of California. University of California Press, 2007. 
  34. ↑ Markham, Clements R. Discovery of the Galapagos Islands (Proceedings of the Royal Geographical Society, Vol. XIV, May 1892, pp. 314–16).
  35. ↑ Smith, Anthony. Explorers of the Amazon. University of Chicago Press, 2004. ISBN 0-226-76337-4. 
  36. ↑ Biografia de Francesc Xavier a Hijos de la Divina Voluntad
  37. ↑ Kelsey, Harry. Juan Rodriguez Cabrillo. San Marino: The Huntington Library, 1986. 
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Vaughan, Richard. The Arctic: A History. Stroud: A. Sutton, 2007. 
  39. ↑ Bawlf, Samuel. The Secret Voyage of Sir Francis Drake, 1577–1580. Walker & Company, 2003. 
  40. ↑ Lincoln, W. Bruce. The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press, 2007. 
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Lantzeff, George V., and Richard A. Pierce. Eastward to Empire: Exploration and Conquest on the Russian Open Frontier, to 1750. Montreal: McGill-Queen's U.P., 1973. 
  42. ↑ Markham, Clements. A life of John Davis: the navigator, 1550–1605, discoverer of Davis straits. New York: Dodd, Mead, 1889. 
  43. ↑ Conway, William Marten. No Man's Land: A History of Spitsbergen from Its Discovery in 1596 to the Beginning of the Scientific Exploration of the Country. Cambridge: University Press, 1906. 
  44. ↑ Forsyth, James. A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian colony 1581–1990. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. 
  45. ↑ Wessels, C. Early Jesuit travellers in Central Asia: 1603–1721. Asian Educational Services, 1992, p. 90. ISBN 81-206-0741-4. [Enllaç no actiu]
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Fisher, Raymond Henry. The Russian Fur Trade, 1550–1700. University of California Press, 1943. 
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Mutch, T. D.. The First Discovery of Australia. Sydney: Mutch, Project Gutenberg of Australia, 1942, p. 55. 
  48. ↑ Asher, Georg Michael. Henry Hudson: The Navigator. Londres: Hakluyt Society, 1860. 
  49. ↑ Litalien, Raymonde; Roth, Käthe; Vaugeois, Denis. Champlain: the birth of French America (en anglès). McGill-Queen's Press, 2004, p.146. ISBN 0773528504. 
  50. ↑ Hunter, Douglas. Half Moon: Henry Hudson and the voyage that redrew the map of the New World. Nova York: Bloomsbury Press, 2009. 
  51. ↑ Butterfield, Consul Willshire. History of Brulé's discoveries and explorations, 1610–1626: being a narrative of the discovery, by Stephen Brulé of Lakes Huron, Ontario and Superior : and of his exploration (the first made by civilized man) of Pennsylvania and western New York, also of the province of Ontario, Canada. Cleveland: Helman-Taylor, 1898. 
  52. ↑ Mancall, Peter. The Fatal Journey: The Final Expedition of Henry Hudson. Basic Books, 2009. 
  53. ↑ Armstrong, Terence. Russian Settlement in the North. Cambridge University Press, 2010. 
  54. ↑ Hacquebord, Louwrens (2004). "The Jan Mayen Whaling Industry" a Jan Mayen Island in Scientific Focus, Stig Skreslet, editor, Springer Verlag.

Vegeu també modifica

Categoria principal: Exploradors

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'exploracions
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27exploracions&oldid=33372868»