Llista d'obres de Miquel Àngel

article de llista de Wikimedia

Aquesta és la llista d'obres de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), el gran artista del Renaixement italià, que practicà la pintura i el dibuix, l'escultura i l'arquitectura. S'hi han inclòs les obres perdudes. Miquel Àngel també va deixar alguns dibuixos i poesies.

Escultura modifica

Títol Any Localització Material Dimensions Autoria i atribucions Imatge
Cap de faune 1489-1492 Perduda Marbre
Mare de Déu de l'escala c. 1491 Casa Buonarroti, Florència Marbre, baix relleu 55,5 × 40 cm Autoria segura  
Jove arquer c. 1491-1492 Metropolitan Museum of Art, Nova York Marbre, escultura exempta 97 cm Redescoberta en 1990, autoria incerta, discutida  
La batalla dels centaures c. 1492 Casa Buonarroti, Florència Marbre, baix relleu 84,5 × 90,5 cm Autoria segura  
Crucifix del Santo Spirito 1492 Santo Spirito, Florència Fusta policromada, escultura exempta 142 × 135 cm Atribució tradicional, però discutida  
Hèrcules c. 1492-1493 Perduda en 1713 Marbre, escultura exempta 240 cm[1] Autoria segura  
Arca de sant Domènec San Domenico, Bolonya Participació en algunes parts  
San Petronio de l'Arca de sant Domènec 1494-1495 San Domenico, Bolonya Marbre, escultura exempta sobre l'arca 64 cm d'altura Autoria segura, amb algunes intervencions posteriors  
San Procolo de l'Arca de sant Domènec 1494-1495 San Domenico, Bolonya Marbre, escultura exempta sobre l'arca 58,5 cm d'altura Autoria segura, amb algunes intervencions posteriors  
Àngel de l'Arca de sant Domènec 1494-1495 San Domenico, Bolonya Marbre, escultura exempta als peus de l'arca 51,5 cm d'altura Autoria segura  
Crucifix en fusta de til·ler ca. 1495-1497 Museu del Bargello, Florència Fusta, escultura exempta 41,3 x 39,7 cm Atribució insegura, molt discutida; no s'esmenta en cap font contemporània de Miquel Àngel.[2]  
Sant Joanet 1495-1496 Capilla del Salvador, Úbeda Marbre, escultura exempta 130 cm Autoria segura. Donada per perduda, M. Gómez Moreno li atribuí en 1930: Cosme de Medici l'hauria regalat en 1537 a Francisco de los Cobos, que la destinà a la seva sepultura en Úbeda; l'escultura fou malmesa en 1936 i restaurada entre 1994 i 2013 a Florència. Francesco Caglioti la dona com autoria segura el 2012.[3]  
Cupido dorment[4] 1496 Perduda, potser a l'incendi de Whitehall (Londres), on arribà el 1632 Marbre, escultura exempta ca. 80 cm Autoria segura  
Cupido dret o Cupido-Apol·lo
1496-1497 Perduda; no se'n té notícia des de 1572, quan va passar a la col·lecció dels Médici Marbre, escultura exempta Autoria segura  
Bacus 1496-1497 Museu Nacional del Bargello, Florència Marbre, escultura exempta 203 cm d'altura Autoria segura  
Crucifix de Montserrat 1497-1498? Basílica de Santa Maria, Montserrat Ivori, escultura del cos sobre una creu moderna d'argent i or 58,5 cm Atribució d'Anscari Mundó, discutida. Prèviament s'havia atribuït a Ghiberti[5]  
Pietat 1499-1500 Basílica de Sant Pere, Roma Marbre, escultura exempta 174 cm d'altura, 195 cm d'ample a la base Autoria segura, signada  
Nu viril 1501-1503 Casa Buonarroti, Florència Terra cuita, esborrany per a escultura exempta 49 cm d'altura Atribució molt insegura per Charles de Tolnay, potser còpia d'un original  
David 1501-1504 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre, escultura exempta 5,17 m d'altura Autoria segura  
Sant Pau 1501-1504 Catedral, Siena, Altar Piccolomini Marbre, escultura exempta en fornícula 127 cm d'altura Autoria segura: projecte i esbós, acabada per ajudants  
Sant Pere 1501-1504 Catedral, Siena, Altar Piccolomini Marbre, escultura exempta en fornícula 124 cm d'altura Autoria segura: projecte i esbós, acabada per ajudants  
Sant Pius 1501-1504 Catedral, Siena, a l'Altar Piccolomini Marbre, escultura exempta en fornícula 134 cm d'altura Autoria segura: projecte, majoritàriament obra d'ajudants  
Sant Gregori 1501-1504 Catedral, Siena, a l'Altar Piccolomini Marbre, escultura exempta en fornícula 134 cm d'altura Autoria segura: projecte, majoritàriament obra d'ajudants  
David de Rohan 1502-1508 Perduda; l'última notícia la situa al castell de Villeroi (Mennecy, França) en 1550 Bronze, escultura exempta Autoria segura  
Bacants nus muntats en panteres 1500-1508 Col·lecció particular, exposats al Fitzwilliam Museum, Cambridge Bronze, parell d'escultures exemptes ca. 1 m d'altura Atribuïda en 2015 per Paul Joannides i l'equip del museu; sembla que les característiques anatòmiques confirmen l'autoria[6]  
Madonna de Bruges 1503-1505 Església de la Mare de Déu, Bruges Marbre, escultura exempta en fornícula 128 cm d'altura Autoria segura  
Tondo Taddei c. 1503 Royal Academy of Arts, Londres Marbre, baix relleu 82,5 cm de diàmetre Autoria majoritàriament acceptada, potser amb col·laboració  
Tondo Pitti c. 1503, baix relleu Museu Nacional del Bargello, Florència Marbre, baix relleu 85,8 × 82 cm Autoria segura  
Sant Mateu c. 1505 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre, escultura exempta destinada a una fornícula 271 cm d'altura Autoria segura, inacabada  
Tomba del papa Juli II 1503[7] San Pietro in Vincoli, Roma Conjunt arquitectònic amb escultures exemptes en fornícules  
Moisès c. 1513-1515 San Pietro in Vincoli, Roma Marbre 235 cm d'altura Autoria segura  
Esclau rebel 1513-1516 Museu del Louvre, París Marbre 215 cm d'altura Autoria segura  
Esclau moribund 1513-1516 Museu del Louvre, París Marbre 229 cm d'altura Autoria segura  
Esclau jove 1513 i 1519-1535 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre 256 cm d'altura Autoria segura, inacabada  
Esclau atlant 1513 i 1519-1535 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre 277 cm d'altura Autoria segura, inacabada  
Esclau barbut 1513 i 1519-1535 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre 267 cm d'altura Autoria segura, inacabada  
Esclau desvetllant-se 1513 i 1519-1535 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre 267 cm d'altura Autoria segura, inacabada  
Tors viril I c. 1513 Casa Buonarroti, Florència Terracota 23 cm d'altura Atribució insegura  
Tors viril II c. 1513 Casa Buonarroti, Florència Terracota 22,5 cm d'altura Atribució insegura  
Nu femení c. 1513 o 1532 Casa Buonarroti, Florència Terracota 35 cm d'altura Atribució insegura  
Geni de la Victòria c. 1532–1534 Palazzo Vecchio, Florència Marbre, escultura exempta, per a una fornícula de la tomba de Juli II 261 cm d'altura Autoria segura  
Raquel 1542 San Pietro in Vincoli, Roma Marbre 195 cm d'altura Autoria segura, amb col·laboracions  
Lia 1542 San Pietro in Vincoli, Roma Marbre 209 cm d'altura Autoria segura, amb col·laboracions  
Juli II beneint c. 1507–1508 Destruïda en 1511; era a la façana de San Petronio de Bolonya Bronze 292 cm d'altura Autoria segura
Primer Crist de la Minerva 1514-1516 Monastero de San Vicenzo, Bassano Romano; redescoberta en 2001 Marbre, escultura exempta ca. 205 cm d'altura Autoria segura, acabada per un altre autor  
Crist de la Minerva 1519-1520 Santa Maria sopra Minerva, Roma Marbre, escultura exempta 205 cm d'altura Autoria segura, amb intervenció de deixebles  
Capella dels Mèdici 1520-1534 Basílica de San Lorenzo, Florència Conjunt arquitectònic amb escultures, marbre i pietra serena  
Tomba de Julià II de Mèdici, Nit i Dia 1526-1533 Basílica de San Lorenzo, Florència Marbre, escultures en fornícula i sobre la coberta del sepulcre 630 x 420 cm Autoria segura  
Tomba de Llorenç II de Mèdici, Capvespre i Matí[8] 1526-1533 Basílica de San Lorenzo, Florència Marbre, escultures en fornícula i sobre la coberta del sepulcre 630 x 420 cm Autoria segura  
Madonna Medici 1521-1531 Basílica de San Lorenzo, Florència Marbre, escultura exempta 226 cm d'altura Autoria segura  
Apol·lo c. 1530 Museu Nacional del Bargello Marbre, escultura exempta 146 cm d'altura Autoria segura, inacabat  
Noi ajupit c. 1530-1534 Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg Marbre, escultura exempta 54 cm d'altura Atribució discutida; podria ésser una escultura per a un dels conjunts sepulcrals; no apareix citada en cap font contemporània.[9]  
Brutus 1540 Museu Nacional del Bargello, Florència Marbre, bust exempt 95 cm d'altura Autoria segura  
Pietà Colonna ca. 1546 Biblioteca Vaticana, Roma Marbre, relleu 34 x 29 cm Atribució probable; pot ser obra de l'autor, a partir del dibuix seu conservat per a una Pietat destinada a Vittoria Colonna, o d'un seguidor a partir de l'obra original perduda  
Pietat florentina
o Pietà Bandini
c. 1550 Museu dell'Opera del Duomo (Florència), Florència Marbre, escultura exempta 253 cm d'altura Autoria segura, inacabada; acabada per Tiberio Calcagni  
Pietat Palestrina c. 1555 Galleria dell'Accademia, Florència Marbre 253 cm d'altura Atribució incerta, potser obra d'un deixeble o continuador  
Pietat Rondanini 1552-1564 Castell dels Sforza, Milà Marbre, escultura exempta 195 cm d'altura Autoria segura, inacabada  

Pintura modifica

Títol Any Localització Material Dimensions Autoria i atribucions Imatge
El martiri de Sant Antoni c. 1487-1489 Museu d'art Kimbell Texas oli 47 x 35 cm Atribució discutida, des de 2009[10]  
La batalla de Cascina 1504 Obra perduda, fresc per al Palazzo Vecchio[11] Fresc Autoria segura; inacabat, se'n conserven alguns dibuixos d'altres autors que el veieren  
Madonna de Manchester c. 1497 National Gallery, Londres Tremp d'ou sobre fusta 105 × 76 cm Atribució incerta, amb diferents mans; inacabada  
Tondo Doni c. 1503-1506 Galleria degli Uffizi, Florència Tremp d'ou sobre fusta 120 cm de diàmetre Autoria segura  
Enterrament de Crist c. 1505 National Gallery, Londres Tremp d'ou sobre fusta 162 × 150 cm Atribució gairebé unànime  
Volta de la Capella Sixtina 1508-1512 Capella Sixtina, Palau Vaticà, Roma Frescos Autoria segura  
Judici Final 1534-1541 Capella Sixtina, Palau Vaticà, Roma Fresc 1.370 × 1.220 cm Autoria segura  
Martiri de sant Pere 1542-1550 Capella Paulina, Palau Vaticà, Roma Fresc 625 × 662 cm Autoria segura  
La conversió de sant Pau 1542-1550 Capella Paulina, Palau Vaticà, Roma Fresc 625 × 661 cm Autoria segura  
Crucifixió ca. 1540 Perduda Oli Autoria segura; se'n conserven dibuixos preparatoris i algunes còpies: la millor, segons alguns autors l'original, és a Santa María la Redonda, Logronyo  

Arquitectura modifica

Edifici Anys en construcció Localització Imatge
Edícol de la Capella de Lleó X, al Pati de l'Àngel del Castel Sant'Angelo 1504 Roma
Projecte per a la façana de la Basílica de San Lorenzo 1515–1520, però no es va construir mai Florència  
La nova Capella dels Mèdici i la Sagristia Nova de la basílica de San Lorenzo 1520-1534 Florència  
Escalinata i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana, a la basílica de San Lorenzo 1523–1559 Florència  
Biblioteca Laurenziana 1523–1559 Florència  
Forticacions de Florència 1528–1529, construïdes en part; desaparegudes Florència  
Cordonata Capitolina Roma  
Plaça del Capitoli Roma  
Palau Farnese: tercera planta i cornisa de la façana; tercer pis del pati 1546 Roma  
Basílica de Sant Pere: direcció d'obres i projecte de la cúpula 1546-1564 Roma  
San Giovanni dei Fiorentini: no realitzat 1559–1560 Roma  
Capella Sforza a la Basílica de Santa Maria Major c. 1560 Roma  
Porta Pia 1561–1565 Roma  
Santa Maria degli Angeli e dei Martiri: projecte, molt modificat 1561– Roma  

Notes i referències modifica

  1. Segons escrits d'Ascanio Condivi
  2. Exposat al Museo Horne de Florència el 2004, l'atribució fou ben rebuda per Giancarlo Gentilini, Antonio Paolucci, Cristina Acidini, Arturo Carlo Quintavalle i altres, però també discutida per d'altres historiadors.
  3. «Michelangelo e il “San Giovannino” di Úbeda (aggiornato)» (en italiano).
  4. Desaparegut des de 1638
  5. Mundó (2006) pàg. 9
  6. [Victoria Avery (ed.). Michelangelo: sculptor in bronze. Philip Wilson Publishers, 2018]
  7. En sis fases diferents, el 1505, 1513, 1516, 1525-1526, 1532 i 1542
  8. també conegudes com Crepuscle i Aurora
  9. . E. Popp a Die Medici-Kapelle Michelangelos, Múnich, 1922 p. 136, la relaciona amb una carta de Leonardo Sellajo a Miquel Àngel datada de 1526 —per tant contemporània— i amb un dibuix del Museu Britànic per a un primer projecte de la Sagristia Nova. Alguns d'altres autors han estudiat i l'han donada com de Miquel Àngel: H. Wölfflin a Die Klassische Kunts Múnich, 1899 p.1805; H.Thode, Michelangelo Berlín 1908-1913 p.2843; A. Venturini, Storia dell'Arte Italiana, Milá, 1936, p.92; O. Kurz a The Burlington Magazine XCIII, 1951 p.172.
  10. Alessandra Farkas. «La primera obra de Miquel Àngel venuda a un museu de Texas». Corriere della Sera, 13-05-2009.
  11. Fresc inacabat que Miquel Àngel havia de pintar en contraposició a La batalla d'Anghiari de Leonardo da Vinci

Bibliografia modifica

  • Baldini, Umberto. Miguel Ángel: La Escultura (en castellà). Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3. 
  • Hodson, Rupert. Miguel Ángel, escultor (en castellà). Florencia, Gruppo Editoriale Faenza Editrice, 2000. ISBN 88-8138-044-7. 
  • Néret, Gilles. Miguel Ángel 1475-1564 (en castellà). Colonia,Taschen, 2000. ISBN 3-8228-5825-0. 
  • Mundó i Marcet, Manuel Anscari. Un Santcrist d'Ivori de Miquel Àngel Buonarroti?. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-784-9. 
  • Tolnay, Charles de. Miguel Ángel:Personalidad Histórica y Artística de Miguel Ángel (en castellà). Barcelona, Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.