Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (en suec Nobelpriset i fysiologi eller medicin) és lliurat anualment per l'Institut Karolinska de Suècia a «científics i metges que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la fisiologia o la medicina». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són atorgats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables, a més de en medicina, en la química, la física, la literatura o la pau.[1]

El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel.

Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè format per cinc membres i un secretari executiu que són elegits per l'Institut Karolinska.[2][3] Tot i ser conegut popularment com el «Premi Nobel de Medicina», Alfred Nobel va especificar clarament que seria lliurat per «fisiologia o medicina», de manera que els guardonats poden procedir d'un ampli rang de camps d'estudi.[3]

El primer Premi Nobel de Fisiologia o Medicina va ser atorgat el 1901 a Emil Adolf von Behring, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[4] El 1901, von Behring va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de desembre de 2008. En comparació, aquest mateix any el premi va ser atorgat a Harald zur Hausen, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier, els quals van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).[5] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[6]

Al llarg dels anys, els guardonats han procedit de diversos camps relacionats amb la fisiologia i la medicina. Fins al 2009, en vuit ocasions va ser atorgat per investigacions en el camp de la transducció de senyal per proteïnes G i segons missatgers, tretze per treballs en l'àmbit de la neurobiologia i el mateix nombre per contribucions en l'estudi del metabolisme.[3] Gerhard Domagk (1939), de nacionalitat alemanya, no va poder rebre el premi a causa de la prohibició del govern de l'Alemanya nazi. Més tard va rebre una medalla i un diploma, però no els diners.[7][8] Deu dones han guanyat el premi: Gerty Cori (1947), Rosalyn Yalow (1977), Barbara McClintock (1983), Rita Levi-Montalcini (1986), Gertrude B. Elion (1988), Christiane Nüsslein-Volhard (1995), Linda B. Buck (2004), Françoise Barré-Sinoussi (2008), Elizabeth Blackburn (2009) i Carol W. Greider (2009).[9] Fins a l'any 2010, el premi ha estat atorgat a 196 persones. Hi ha hagut nou anys (1915-1918, 1921, 1925, 1940-1942) en què no es va lliurar, en algunes ocasions per declarar desert i en altres per la situació de Guerra Mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[10]


Guardonats modifica

Guardonats per país modifica

Any Guardonats País Motivació
1901   Emil Adolf von Behring   Imperi Alemany Per la seva feina en la teràpia del sèrum, especialment en la seva aplicació contra la diftèria, mitjançant el qual s'ha obert un nou camí en el domini de la ciència i així ha posat en les mans del metge una victoriosa arma contra les malalties i les morts[11]
1902   Ronald Ross   Regne Unit Pel seu treball en la malària, mitjançant el qual ha mostrat com entra en l'organisme i per tant ha establert els fonaments d'una reeixida investigació sobre aquesta malaltia i els mètodes per combatre-la[12]
1903   Niels Ryberg Finsen   Dinamarca Per la seva contribució al tractament de malalties, especialment lupus vulgaris, amb radiació lumínica concentrada, mitjançant el qual ha obert una nova avinguda per a la ciència mèdica[13]
1904   Ivan Petróvitx Pàvlov   Imperi Rus En reconeixement del seu treball en la fisiologia de la digestió, a través del qual el coneixement sobre aspectes vitals del seu funcionament han estat transformats i ampliats[14]
1905   Robert Koch   Imperi Alemany Per les seves investigacions i descobriments sobre la tuberculosi[15]
1906   Camillo Golgi   Regne d'Itàlia En reconeixement del seu treball en l'estructura del sistema nerviós[16]
  Santiago Ramón y Cajal   Espanya
1907   Charles Louis Alphonse Laveran   França En reconeixement del seu treball en el paper jugat pels protozous en les malalties[17]
1908   Ilià Ilitx Métxnikov   Imperi Rus En reconeixement del seu treball en el sistema immunitari[18]
  Paul Ehrlich   Imperi Alemany
1909   Emil Theodor Kocher   Suïssa Pel seu treball en la fisiologia, patologia i cirurgia de la glàndula tiroide[19]
1910   Albrecht Kossel   Imperi Alemany En reconeixement de les seves contribucions al nostre coneixement de la química cel·lular, realitzat mitjançant el seu treball en proteïnes, incloent les substàncies nuclèiques[20]
1911   Allvar Gullstrand   Suècia Pel seu treball en la diòptrica del ull[21]
1912   Alexis Carrel   França Pel seu treball en les sutures vasculars i el trasplantament de vasos sanguinis i òrgans[22]
1913   Charles Richet Per la seva feina en l'anafilaxi[23]
1914   Robert Bárány Imperi Austrohongarès Per la seva feina en la fisiologia i patologia del sistema vestibular[24]
1915 No concedit[25][26]
1916
1917
1918
1919   Jules Bordet   Bèlgica Pels seus descobriments sobre la immunitat[27]
1920   Schack August Steenberg Krogh   Dinamarca Pel seu descobriment del mecanisme de regulació del motor capil·lar[28]
1921 No concedit[29][30]
1922   Archibald Vivian Hill   Regne Unit Pel seu descobriment sobre la producció de calor en el múscul[31]
  Otto Fritz Meyerhof   Alemanya Pel seu descobriment de la relació fixa entre el consum de oxigen i el metabolisme de l'àcid làctic en el múscul[31]
1923   Frederick Grant Banting   Canadà Pel descobriment de la insulina[32]
  John James Richard Macleod
1924   Willem Einthoven   Països Baixos Pel descobriment del mecanisme d'electrocardiograma[33]
1925 No concedit[29][34]
1926   Johannes Andreas Grib Fibiger   Dinamarca Per les seves investigacions sobre la hipòtesi inflamatòria en l'etiopatogènia del càncer per Spiroptera carcinoma[35]
1927   Julius Wagner-Jauregg   Àustria Pel seu descobriment sobre el valor terapèutic de la inoculació de la malària en el tractament de la demència paral·lítica[36]
1928   Charles Jules Henri Nicolle   França Pel seu treball amb el tifus[37]
1929   Christiaan Eijkman   Països Baixos Pel seu descobriment en el camp de les vitamines antineurítiques[38]
  Frederick Gowland Hopkins   Regne Unit Pels seus descobriment en el camp de les vitamines d'estimulació del creixement[38]
1930   Karl Landsteiner   Àustria Pel seu descobriment dels grups sanguinis humans[39]
1931   Otto Heinrich Warburg   Alemanya Per les seves investigacions sobre el citocrom en la respiració cel·lular[40]
1932   Charles Scott Sherrington   Regne Unit Pels seus descobriments relacionats amb les funcions de les neurones[41]
  Edgar Douglas Adrian
1933   Thomas Hunt Morgan   Estats Units Pels seus descobriments sobre el paper jugat pel cromosoma en la herència genètica[42]
1934   George Hoyt Whipple Pels seus descobriments relacionats amb el tractament del fetge en casos d'anèmia[43]
  George Richards Minot
  William Parry Murphy
1935   Hans Spemann   Alemanya Pel descobriment de l'efecte conegut com inducció embriològica[44]
1936   Henry Hallett Dale   Regne Unit Pels seus estudis sobre l'excitació i transmissió química dels impulsos nerviosos[45]
  Otto Loewi   Àustria
1937   Albert Szent-Györgyi von Nagyrapolt   Regne d'Hongria Pel seu descobriment relacionat amb els processos de combustió biològica, amb especial referència a la vitamina C i a la catàlisi dels àcids fumàrics[46]
1938   Corneille Jean François Heymans   Bèlgica Pel seu descobriment del paper jugat pel si carotidi i els mecanismes aòrtics en la regulació de la respiració[47]
1939   Gerhard Domagk   Alemanya nazi Pel descobriment de la sulfonamida prontosil, primera droga efectiva contra les infeccions bacterines[48]
1940 No concedit degut a l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi[49][29]
1941
1942
1943   Carl Peter Henrik Dam   Dinamarca Pel seu descobriment de la vitamina K[50]
  Edward Adelbert Doisy   Estats Units Pel seu descobriment de la naturalesa química de la vitamina K[50]
1944   Joseph Erlanger Pels seus descobriments sobre les funcions altament diferenciades de les fibres nervioses[51]
  Herbert Spencer Gasser
1945   Alexander Fleming   Regne Unit Pel descobriment de la penicil·lina i el seu efecte curatiu en diverses malalties infeccioses[52]
  Ernst Boris Chain
  Howard Walter Florey   Austràlia
1946   Hermann Joseph Muller   Estats Units Pels seus estudis sobre l'acció dels raigs X que produeixen mutacions i de l'acció de les radiacions en cèl·lules[53]
1947   Carl Ferdinand Cori Pel seu descobriment del mecanisme de la conversió catalítica del glucogen[54]
  Gerty Theresa Cori
  Bernardo Alberto Houssay   Argentina Pel seu treball de la influència del lòbul anterior de la hipòfisi en la distribució de la glucosa en el cos, d'importància per al desenvolupament de la diabetis[54]
1948   Paul Hermann Müller   Suïssa Pel seu descobriment de l'alta eficàcia del DDT com a verí de contacte en tractament de artròpodes[55]
1949   Walter Rudolf Hess Pel seu descobriment de l'organització funcional del mesencèfal com a coordinador de les activitats dels òrgans interns[56]
  António Caetano Egas Moniz   Portugal Pel seu descobriment del valor terapèutic de la lobotomia en determinades psicosis[56]
1950   Philip Showalter Hench   Estats Units Pels seus estudis de les hormones de la escorça suprarenal, i la seva estructura i efectes biològics[57]
  Edward Calvin Kendall
  Tadeusz Reichstein   Polònia
  Suïssa
1951   Max Theiler   Sud-àfrica Pels seus descobriments sobre la febre groga i com combatre-la[58]
1952   Selman Abraham Waksman   Estats Units Pel seu descobriment de l'estreptomicina, el primer antibiòtic efectiu contra la tuberculosi[59]
1953   Hans Adolf Krebs   Regne Unit Pel seu descobriment del cicle de l'àcid cítric[60]
  Fritz Albert Lipmann   Estats Units Pel descobriment del coenzim A i la seva importància en el metabolisme intermedi[60]
1954   John Franklin Enders Pels seus estudis de l'habilitat del virus de la poliomielitis per viure en cultius de diversos tipus de teixits[61]
  Frederick Chapman Robbins
  Thomas Huckle Weller
1955   Axel Hugo Theodor Theorell   Suècia Pels seus descobriments sobre la naturalesa i manera d'actuació dels enzims oxidants[62]
1956   André Frédéric Cournand   França Pel desenvolupament del cateterisme cardíac i la caracterització d'un nombre de cardiopaties[63]
  Werner Forssmann   RFA
  Dickinson W. Richards   Estats Units
1957   Daniel Bovet   Itàlia Pels seus descobriments sobre alguns compostos sintètics que inhibeixen l'acció d'algunes substàncies corporals i especialment per la seva acció en els sistemes vasculars i músculs esquelètics[64]
1958   George Wells Beadle   Estats Units Pels seus treballs sobre els processos químics controlats per gens[65]
  Edward Lawrie Tatum
  Joshua Lederberg Pels seus descobriments sobre la recombinació genètica i l'organització del material genètic de les bacteries[65]
1959   Arthur Kornberg Pel seu descobriment dels mecanismes de la síntesi biològica dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic[66]
  Severo Ochoa   Espanya
  Estats Units
1960   Frank Macfarlane Burnet   Austràlia Pels seus descobriments sobre la tolerància immunològica adquirida[67]
  Peter Brian Medawar   Regne Unit
1961   Georg von Békésy   Estats Units Pels seus descobriments del mecanisme físic de l'estimulació en el còlera[68]
1962   Francis Harry Compton Crick   Regne Unit Pels seus descobriments sobre l'estructura molecular dels àcids nucleics i la seva importància per a la transferència d'informació en la matèria viva[69]
  James Dewey Watson   Estats Units
  Maurice Hugh Frederick Wilkins   Nova Zelanda
  Regne Unit
1963   John Carew Eccles   Austràlia Pels seus descobriments sobre els mecanismes iònics de l'excitació i inhibició de la membrana de les cèl·lules de les parts perifèriques i centrals del nervi[70]
  Alan Lloyd Hodgkin   Regne Unit
  Andrew Fielding Huxley   Regne Unit
1964   Konrad Bloch   Estats Units Pels seus descobriments sobre el mecanisme i regulació del metabolisme del colesterol i els àcids grassos[71]
  Feodor Lynen   RFA
1965   François Jacob   França Pels seus descobriments sobre el control genètic de la síntesi d'enzims i la síntesi de virus[72]
  André Lwoff
  Jacques Monod
1966   Peyton Rous   Estats Units Pel seu descobriment dels virus inductors de tumors[73]
  Charles Brenton Huggins Pels seus descobriment sobre el tractament hormonal del càncer de pròstata[73]
1967   Ragnar Granit   Finlàndia
  Suècia
Pels seus descobriments sobre els processos fisiològics visuals primaris a l'ull[74]
  Haldan Keffer Hartline   Estats Units
  George Wald
1968   Robert W. Holley Per la seva interpretació del codi genètic i la seva funció en la síntesi de proteïnes[75]
  Har Gobind Khorana   Índia
  Marshall W. Nirenberg   Estats Units
1969   Max Delbrück Pels seus descobriments sobre el mecanisme de replicació i l'estructura genètica dels virus[76]
  Alfred D. Hershey
  Salvador E. Luria   Itàlia
1970   Julius Axelrod   Estats Units Pels seus descobriments sobre els neurotransmissors i el mecanisme del seu emmagatzematge, alliberament i inactivació[77]
  Ulf von Euler   Suècia
  Bernard Katz   Regne Unit
1971   Earl Wilbur Sutherland Jr.   Estats Units Pels seus descobriments sobre els mecanismes d'acció de les hormones[78]
1972   Gerald M. Edelman Pels seus descobriments sobre l'estructura química dels anticossos[79]
  Rodney R. Porter   Regne Unit
1973   Karl von Frisch   RFA Pels seus descobriments sobre l'organització i expressió de models de comportament individual i social en l'etologia[80]
  Konrad Lorenz   Àustria
  Nikolaas Tinbergen   Regne Unit
1974   Albert Claude   Bèlgica Pels seus descobriments sobre l'organització estructural i funcional de la cèl·lula[81]
  Christian de Duve   Bèlgica
  George E. Palade   Estats Units
1975   David Baltimore Pels seus descobriments sobre la interacció entre els virus tumorigènics i el material genètic de la cèl·lula[82]
  Renato Dulbecco
  Howard Martin Temin
1976   Baruch S. Blumberg Pels seus descobriments sobre nous mecanismes de l'origen i disseminació de malalties infeccioses[83]
  Danel Carlton Gajdusek
1977   Roger Guillemin Pels seus descobriments sobre la producció de l'hormona peptídica del cervell[84]
  Andrew Schally
  Rosalyn Yalow Pel desenvolupament de radioimmunoassaigs d'hormones peptídiques[84]
1978   Werner Arber   Suïssa Pel descobriment dels enzims de restricció i la seva aplicació a problemes de genètica molecular[85]
Daniel Nathans   Estats Units
  Hamilton O. Smith
1979 Allan M. Cormack Pel desenvolupament de la tomografia axial computada[86]
  Godfrey N. Hounsfield   Regne Unit
1980   Baruj Benacerraf   Veneçuela
  Estats Units
Pels seus descobriments sobre les estructures de la superfície cel·lular determinades genèticament que regulen les reaccions immunològiques[87]
  Jean Dausset   França
George D. Snell   Estats Units
1981   Roger W. Sperry Pels seus descobriments sobre l'especialització funcional dels hemisferis cerebrals[88]
  David H. Hubel Pels seus descobriments sobre el processament de la informació en el sistema visual[88]
  Torsten N. Wiesel   Suècia
1982   Sune K. Bergström Pels seus descobriments sobre les prostaglandines i substàncies actives biològiques relacionades actives[89]
  Bengt I. Samuelsson
  John R. Vane   Regne Unit
1983   Barbara McClintock   Estats Units Pel seu descobriment dels elements genètics mòbils[90]
1984   Niels K. Jerne   Dinamarca Per les teories sobre l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunitari i el descobriment del principi de producció d'anticossos monoclonals[91]
Georges J.F. Köhler   RFA
  César Milstein   Argentina
  Regne Unit
1985   Michael S. Brown   Estats Units Pels seus descobriments sobre la regulació del metabolisme del colesterol[92]
  Joseph L. Goldstein
1986   Stanley Cohen Pels seus descobriments dels factors de creixement[93]
  Rita Levi-Montalcini   Itàlia
  Estats Units
1987   Susumu Tonegawa   Japó Pel seu descobriment del fonament genètic de la formació d'una àmplia varietat d'anticossos[94]
1988   James W. Black   Regne Unit Pels seus descobriments d'importants principis en el tractament amb fàrmacs[95]
  Gertrude B. Elion   Estats Units
  George H. Hitchings
1989   J. Michael Bishop Pels seus descobriments de l'origen cel·lular dels oncogens retrovirals[96]
  Harold E. Varmus
1990 Joseph Edward Murray Pels seus descobriments sobre el trasplantament cel·lular i d'òrgans en el tractament de malalties humanes[97]
  E. Donnall Thomas
1991   Erwin Neher   Alemanya Pels descobriments sobre la funció dels canals iònics en les cèl·lules[98]
  Bert Sakmann
1992   Edmond H. Fischer   Suïssa
  Estats Units
Pels seus descobriments sobre la fosforilació reversible de les proteïnes com a mecanisme de regulació biològica[99]
Edwin G. Krebs   Estats Units
1993   Richard J. Roberts   Regne Unit Pels seus descobriments sobre els gens interromputs[100]
  Phillip A. Sharp   Estats Units
1994   Alfred G. Gilman Pel seu descobriment de les proteïnes G i la seva funció en la transducció de senyal en les cèl·lules[101]
  Martin Rodbell
1995   Edward B. Lewis Pels seus descobriments sobre el control genètic de les primeres etapes del desenvolupament embrionari[102]
  Christiane Nüsslein-Volhard   Alemanya
  Eric F. Wieschaus   Estats Units
1996   Peter C. Doherty   Austràlia Pels seus descobriments sobre la resposta immunitària de les cèl·lules en front a l'atac d'organismes infecciosos[103]
  Rolf M. Zinkernagel   Suïssa
1997   Stanley B. Prusiner   Estats Units Pel descobriment del prió com a partícula infecciosa proteica[104]
1998   Robert F. Furchgott Pels seus treballs sobre el paper de l'òxid nítric al sistema cardiovascular[105]
  Louis J. Ignarro
  Ferid Murad
1999   Günter Blobel Per descobrir que les proteïnes tenen senyals intrínseques que governen el seu transport i situació en la cèl·lula[106]
2000   Arvid Carlsson   Suècia Pels seus descobriments sobre la transducció de senyal al sistema nerviós[107]
  Paul Greengard   Estats Units
  Eric Richard Kandel
2001 Leland H. Hartwell Pels seus descobriments de reguladors clau del cicle cel·lular[108]
  Tim Hunt   Regne Unit
  Paul M. Nurse
2002   Sydney Brenner Per les seves investigacions sobre la regulació del desenvolupament dels òrgans i la mort cel·lular programada[109]
H. Robert Horvitz   Estats Units
  John E. Sulston   Regne Unit
2003   Paul Lauterbur   Estats Units Pels seus descobriments sobre la imatge per ressonància magnètica[110]
  Peter Mansfield   Regne Unit
2004   Richard Axel   Estats Units Pels seus descobriments dels receptors odorants i l'organització del sistema olfactiu[111]
  Linda B. Buck
2005   Barry J. Marshall   Austràlia Pel seu descobriment del bacteri Helicobacter pylori i el seu paper en la úlcera d'estómac i la gastritis[112]
  J. Robin Warren
2006   Andrew Z. Fire   Estats Units Pel seu descobriment de la ribointerferencia, el silenciament de gens mitjançant l'ARN[113]
  Craig C. Mello
2007   Mario R. Capecchi Pels seus descobriments dels principis per introduir modificacions genètiques específiques en ratolins mitjançant l'ús de cèl·lules mare[114]
  Martin J. Evans   Regne Unit
  Oliver Smithies   Estats Units
2008   Harald zur Hausen   Alemanya Pel descobriment del virus del papil·loma humà causant del càncer cervical[115]
  Françoise Barré-Sinoussi   França Pel descobriment del virus de la immunodeficiència humana[115]
  Luc Montagnier
2009   Elizabeth Blackburn   Estats Units
  Austràlia
Pel descobriment de l'enzim telomerasa i com els cromosomes estan protegits per telòmers[116]
  Carol W. Greider   Estats Units
  Jack W. Szostak   Estats Units
  Regne Unit
2010   Robert Edwards   Regne Unit Pel desenvolupament de la fecundació in vitro[117]
2011   Bruce Beutler   Estats Units Per les seves aportacions en l'àmbit de la immunologia i les vacunes[118]
  Jules A. Hoffmann   França
  Ralph M. Steinman   Canadà
2012   Sir John B. Gurdon   Regne Unit Per descobrir la forma de transformar cèl·lules madures en pluripotents[119][120]
  Shinya Yamanaka   Japó
2013   James E. Rothman   Estats Units Pel seu descobriment del mecanisme que regula el transport cel·lular[121]
  Randy W. Schekman   Estats Units
  Thomas C. Südhof   Estats Units
  Alemanya
2014   May-Britt Moser   Noruega Pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell[122]
  Edvard I. Moser   Noruega
  John O'Keefe   Estats Units
2015
  William C. Campbell   Irlanda Pels seus descobriments d'una nova teràpia contra les infeccions causades per paràsits[123]
  Satoshi Ōmura   Japó
  Youyou Tu   República Popular de la Xina Pels seus descobriments d'una nova teràpia contra la malària[123]
2016   Yoshinori Ohsumi   Japó Pels seus descobriments dels mecanismes de l'autofàgia[124]
2017   Jeffrey C. Hall   Estats Units Pels seus descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià[125]
  Michael Rosbash
  Michael W. Young
2018   James P. Allison   Estats Units Per descobrir com s'utilitzen les nostres propietats cèl·lules per combatre el càncer[126]
  Tasuku Honjo   Japó
2019   William Kaelin   Estats Units Pels seus descobriments sobre com es coneixen les cèl·lules i s'adapten a l'oxigen general disponible[127]
  Peter Ratcliffe   Regne Unit
  Gregg Semenza   Estats Units
2020   Harvey J. Alter   Estats Units Pel descobriment i les contribucions decisives sobre l'Hepatitis C que ha permès salvar milions de vides[128]
  Michael Houghton   Regne Unit
  Charles M. Rice   Estats Units
2021   David Julius   Estats Units Pel descobriment dels receptors de la temperatura i el tacte[129]
  Ardem Patapoutian   Estats Units
  Líban
2022   Svante Pääbo   Suècia Pels seus descobriments en l'àmbit del genoma d'homínids extingits i l'evolució humana[130]
2023   Katalin Karikó   Hongria Pels seus descobriments en relació a les modificacions de bases de nucleòsids que han fet possible el desenvolupament efectiu de vacunes d'ARNm contra la COVID-19" [131]
Drew Weissman   Estats Units

Computant el nombre de guardonats amb un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina és Estats Units, seguit del Regne Unit:

Estat Número de
guardonats
  Estats Units 100
  Regne Unit 31
  Alemanya 16,5
  França 10
  Suècia 9
  Suïssa 6,5
  Austràlia 6
  Dinamarca 5
  Àustria 5
  Bèlgica 4
  Japó 5
  Itàlia 2,5
  Canadà 2
  Països Baixos 2
  Rússia 2
  Noruega 2
  Hongria 2
  Argentina 1,5
  Espanya 1,5
  Portugal 1
  Sud-àfrica 1
  Irlanda 1
  República Popular de la Xina 1
  Nova Zelanda 0,5
  Polònia 0,5
  Veneçuela 0,5

Referències modifica

  1. «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 17 març 2012].
  2. «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 17 març 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Lindsten, Jan y Nils Ringertz. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine, 1901–2000*» (en anglès). Nobel Foundation, 2001. [Consulta: 17 març 2012].
  4. «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 17 març 2012].
  5. «The Nobel Prize Amounts» (en anglès). Nobelprize.org. Arxivat de l'original el 2008-07-31. [Consulta: 17 març 2012].
  6. «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. Arxivat de l'original el 2008-08-22. [Consulta: 17 març 2012].
  7. Levinovitz, Agneta Wallin. Imperial College Press i World Scientific Publishing. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès), 2001, p. 22. ISBN 981-02-4664-1. 
  8. «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 17 març 2012].
  9. «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 17 març 2012].
  10. Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize (en anglès), 1983. ISBN 9780862541118. 
  11. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1901» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  12. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1902» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  13. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1903» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  14. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1904» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  15. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  16. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  17. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  18. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  19. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  20. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  21. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1911» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  22. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1912» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  23. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1913» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  24. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1914» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  25. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1915». Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  26. Shalev, Baruch Aba. The Americas Group. 100 years of Nobel prizes (en anglès). Third, 2005. ISBN 9780935047370. 
  27. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1919» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  28. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1920» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  29. 29,0 29,1 29,2 Feldman, Burton. Arcade Publishing. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige (en anglès), 2001. ISBN 1559705922. 
  30. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1921» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  31. 31,0 31,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1922» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  32. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  33. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1924» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  34. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1925» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  35. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1926» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  36. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1927» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  37. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1928» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  38. 38,0 38,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  39. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1930» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  40. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  41. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1932» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  42. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1933» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  43. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1934» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  44. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1935» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  45. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  46. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1937» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  47. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  48. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  49. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1940» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  50. 50,0 50,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1943» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  51. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  52. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1945» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  53. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1946» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 15 novembre 2010].
  54. 54,0 54,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1947» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  55. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1948» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  56. 56,0 56,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1949» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  57. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  58. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1951» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  59. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1952» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  60. 60,0 60,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  61. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  62. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  63. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  64. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1957» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  65. 65,0 65,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  66. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1959» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  67. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  68. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  69. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  70. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1963» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  71. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1964» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  72. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  73. 73,0 73,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1966» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  74. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  75. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1968» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  76. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1969» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  77. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1970» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  78. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1971» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  79. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1972» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  80. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  81. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  82. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1975» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  83. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1976» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  84. 84,0 84,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1977» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  85. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  86. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1979» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  87. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1980» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  88. 88,0 88,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  89. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  90. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  91. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1984» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  92. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  93. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1986» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  94. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1987» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  95. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1988» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  96. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1989» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  97. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1990» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  98. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1991» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  99. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1992» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  100. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1993» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  101. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1994» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  102. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  103. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1996» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  104. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1997» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  105. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  106. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1999» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  107. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  108. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2001» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  109. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  110. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  111. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2004» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  112. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  113. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2006» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  114. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2007» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  115. 115,0 115,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2008» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  116. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2009» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  117. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2010» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  118. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
  119. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2012» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 9 novembre 2012].
  120. «El Nobel premia el descobriment de les cèl·lules reprogramables per convertir-se en qualsevol tipus de teixit». 324.cat, 08-10-2012. [Consulta: 9 octubre 2012].
  121. «Rothman, Schekman i Südhof, Premi Nobel de Medicina». 324.cat, 07-10-2013 [Consulta: 7 octubre 2013].
  122. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2014» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 6 octubre 2014].
  123. 123,0 123,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 6 octubre 2015].
  124. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2016» (en anglès). Nobel Foundation, 03-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  125. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2017» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 2 octubre 2017].
  126. «Nobel de Medicina: los inmunólogos James P. Allison y Tasuku Honjo ganan el premio por descubrir cómo usar nuestras propias células para combatir el cáncer». BBC News, 01-10-2018 [Consulta: 10 octubre 2019].
  127. «Nobel de Medicina: cómo las células perciben el oxígeno, la investigación por la que William Kaelin, Peter Ratcliffe y Gregg Semenza ganaron el premio». BBC News, 19-10-2007 [Consulta: 10 octubre 2019].
  128. «Nobel Prize for Medicine goes to Hepatitis C discovery». BBC News, 05-10-2020 [Consulta: 6 octubre 2019].
  129. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2021» (en anglès). Nobel Foundation, 04-10-2021 [Consulta: 5 octubre 2021].
  130. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2022» (en anglès). Nobel Foundation, 03-10-2022. [Consulta: 4 octubre 2022].
  131. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2023» (en anglès). Nobel Foundation, 02-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina